Josep Maria Solà i Bonet va néixer a Calaf el 1961. És llicenciat en Filologia Catalana per la UB (1984) i Diploma d’Estudis Avançats per la Facultat d’Humanitats de la UPF (1999). És professor de Llengua i Literatura Catalanes a l’Institut Alexandre de Riquer de Calaf. Ha exercit la docència universitària en l’assignatura de 2n cicle d’Humanitats, “Grècia i la modernitat” (UPF), i també ha coordinat (i impartit, amb Salvador Oliva i Josep Pelfort) tres cursos transversals sobre literatura, mitologia i cinema a la Universitat d’Estiu d’Igualada (URL). El 1995 obtingué el 1r Premi Pere Calders de Literatura Catalana per la novel·la “Llibre de les quatre metamorfosis” (Columna, 1997). La seva darrera obra és un conte, “Brief an den vater”, dins el recull “De tot cor. 32 narradors de la Catalunya central” (L’Albí, 2012). És membre del consell de redacció de la Revista d’Igualada.
La intel·ligència ha passat a la història com una antigalla del segle XVIII; ¡el futur és dels imbècils!” “Ja veig –li vaig dir amb sorna- que et prepares per dominar el futur.” “¿Per què no? D’altra banda, ¿què té més desenterrar frares de la Mercè que faraons egipcis? ¿Per què els qui han desenterrat Tutankamen ens han de merèixer més respecte? Tots els desenterradors, de la mena que siguin, busquen el mateix: veure quina cara fa un mort que ja hi tingui pràctica, que ja hi dugui un cert temps –algunes dotzenes d’anys o alguns mil·lenaris. La nostra època, que és imbècil i extraordinària, ha volgut esquinçar els vels que cobrien la mort i la naixença, l’obscè i el macabre; si encara no ho has comprès, és que no comprens res de la nostra època.
'Incerta glòria' (1956), Primera Part, de Joan Sales
Incerta glòria no és només la millor novel·la que s’ha escrit a Europa sobre la guerra civil espanyola (Josep Maria Solé i Sabaté dixit), sinó que és, també, una escruixidora història d’amor de tres joves (Lluís, Soleràs i Cruells) enamorats de la mateixa noia, Trini. Aquesta immensa novel•la, fruit de més de 20 anys de treball, va tenir diverses edicions: l’única definitiva és la quarta, apareguda el 1971 (Club dels Novel·listes), que és la que es pot trobar al mercat ara mateix.
La novel·la té tres parts: la primera són les cartes que Lluís de Brocà envia al seu germà gran, Ramon, des del front d’Aragó; la segona són les cartes que envia Trini, la companya de Lluís, a l’amic Soleràs (tal volta el veritable protagonista de l’obra: fascinant!), des de la Barcelona de la rereguarda; i la tercera part són les memòries de joventut del seminarista Cruells, també des del front. Sales va escriure una quarta part, intitulada “El vent de la nit” (els records del capellà Cruells en la postguerra de Franco), que ja es ven separadament. El títol, explicat per l’autor en una Confessió al capdavant de la novel·la, és perquè Sales creu, al costat de Baudelaire, que la joventut és una “tempesta tenebrosa travessada de llampecs de glòria (incerta)”.
Com que Joan Sales, a més d’escriptor, editor (de Rodoreda i de Villalonga!) i patriota, era republicà, catalanista i catòlic, aquesta inoblidable novel·la no s’ha entès mai (malgrat haver guanyat tres premis (el Joanot Martorell (1955), el Ramon Llull (1969) i el Ciutat de Barcelona (1970)): critica amb la mateixa contundència a republicans i feixistes, per entendre’ns. No feu cas del que diu la “Història de la literatura catalana” (volum 11) sobre “Incerta glòria”. Aprofiteu que celebrem els 100 anys del naixement de l’autor (i també el fet de saber que el gran cineasta (de “Pa negre”, entre d’altres obres mestres) Agustí Villaronga està preparant el guió per fer-ne la pel·lícula) i llegiu-la a poc a poc: de sobte ho entendreu tot sobre la nostra guerra civil, sobre vosaltres mateixos, i us preguntareu per què dimonis no l’havíeu llegida fins ara.
