Laura Farré Vilalta, nascuda a Igualada el 1993, ha finalitzat aquest any els seus estudis de Cicle Formatiu de Grau Superior en Agències de Viatges i Gestió d’Esdeveniments. Futura estudiant de Turisme a la Universitat de Turisme Mediterrani de Barcelona. Sensible a la música en general, als instruments de corda i de vent en particular, amant de la papiroflèxia i de perdre’s durant hores en racons que no coneix. Avui ens recomana Demian: Història de la joventut d’Emil Sinclair, de Herman Hesse.

La novel·la relata en primera persona el pas de la infantesa a la maduresa del col·legial Sinclair, que sempre ha viscut en el que ell anomena “món de somni” o “món de la llum”, el món que viu a casa amb la protecció de la seva família, on habiten l’amor i la severitat, les paraules suaus i amables, els vestits nets i les bones costums. Un món on existeixen les línies rectes i els camins que condueixen al futur.

Sinclair és entabanat pel mal company Kromer, rodamón i que actua com un home experimentat: escup a terra i es fa obeir. Sinclair, atret per Kromer, enganya els seus pares, roba i cau pel tobogan del pecat, però llavors apareix Demian. De naturalesa tova i tímida, el protagonista dóna a entendre que la seva ànima s'hauria corromput per sempre si no hagués arribat, portat per la mà de la destinació, el més que intel·ligent, profund i enigmàtic Demian. Un company d'escola, que, amb la seva força interior, la seva maduresa, la seva ferma postura que el fa semblar més gran i més madur, l'allibera immediatament del nefast tracte que rep per part de Kromer.

Amb tot, des dels 11 anys amb què comença la novel·la fins acabada la Universitat, Sinclair travessa moments de confusió on sempre estan presents dos móns tant interiors com exteriors: el món de la llum i el Bé, i el món de la foscor i el Mal. Després d’un llarg camí espiritual i profunda introspecció, acompanyat en diferents moments de la història per personatges com Pistorius, Beatrice, i sempre d’una manera o altra per Demian, gràcies al raonament, el protagonista troba el seu camí, desvinculant-se del món de somni en el que havia estat criat, destruint paradigmes materialistes que abans l’envoltaven i trobant la seva pròpia idea del sentit de la vida i l’existència.