Marta Vives i Sabaté va néixer a Igualada el 1960. Llicenciada en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona, i en la especialitat de Paleografia i Diplomàtica. Actualment és la directora de l'Arxiu Comarcal de l'Anoia, des d'on fa difusió de la història de la ciutat amb els diferents projectes que es porten a terme i amb l'edició de llibres com D'Aqualata a IGD, en col·laboració amb M.Teresa Miret. És membre del consell de redacció de la Revista d'Igualada. A més, és mare de família nombrosa, escolta música clàssica mentre treballa i no pot anar a dormir sense haver llegit unes pàgines d'algun llibre.

‘Com el riu que flueix’ és el recull de relats que Paolo Cohelo ens proposa en aquest llibre. Si el teu estat d’ànim està prou receptiu, tens ocasió de subratllar, tatxar i anotar tot allò que la lectura es suggereix.

Relats i pensaments que es poden llegir en tres o quatre minuts i que repassa la seva història personal, observacions de la natura i de l’home, sobre el bé i el mal, però també, històries d’altres cultures que sempre tenen la seva dita o ensenyament moral. Escriu sobre les reflexions que en els seus viatges per tot el món ha aprés i que vol transmetre, només pel simple fet de fer-ho.

Diuen alguns que és un autor de segona, però potser és també per això, i per la simplicitat de les seves construccions lingüístiques, que es fa més proper i entenedor.

A La historia del llapis, una dona explica al seu nét les qualitats d’un simple llapis amb el que escrivia; aquestes qualitats li serveixen per donar unes lliçons per ser feliç:

‘… Segona qualitat: de tant en tant, necessito deixar d’escriure i utilitzar la maquineta. Això fa patir una mica el llapis però, després, té més punta. Per tant, has de saber acceptar alguns dolors perquè et faran ser una persona millor.’

‘...Tercera qualitat: el llapis sempre ens permet utilitzar una goma per esborrar les equivocacions. Has de comprendre que corregir una cosa que hem fet malament no és necessàriament negatiu, sinó una cosa molt important que ens manté en el camí de la justícia.’

‘… Cinquena i última qualitat: el llapis sempre deixa marca. Per tant, tingues present que tot el que facis en la vida deixarà empremta i procura ser conscient de cada acció’