Voldria recomanar un relat breu de l’autor italià de Trieste Giani Stuparich (1891-1961): La isla. Tracta el retrobament d’un pare i un fill al final de la vida del pare, a la seva illa natal, quan la mort del pare és clara i propera i tots dos s’hi encaren a la seva manera. És un relat intens, elegant i punyent, que reflexiona sobre els lligams de família, sobre com afrontar la malaltia; sobre la vida i la mort i allò que cadascú hi descobreix.

Amb paraules del també italià Claudio Magris, La Isla és un exemple de com “la noble i atribolada humanitat, sempre present en els textos de Stuparich, pot ser tocada per la gràcia”.