Paulina Jordán és periodista especializada en comunicació empresarial. És equatoriana, es va casar amb un català i va venir a viure a Catalunya ara fa cinc anys. Va venir a viure a Igualada per temes professionals, gràcies a un projecte de desenvolupament tecnològic del sector del cuir quan va ser directora de l'Asociación Nacional de Curtidores del Ecuador. Actualment treballa a Tenigram i Biscuits i juntament amb un grup d'emprenedors tenen el seu 'lab' a Ignova.

'Si morimos ya no veremos todo esto dijo.

Yo te acompañé a comer la fruta dijo Adán- Acompáñame tú ahora.

Tras un lacónico y fugitivo momento de duda y lástima, Adán se lanzó al vacío desde el promontorio. La mujer se lanzó tras él.

Caían precipitadamente, el aire silbaba en sus oídos, Eva cerró los ojos, apretó los labios.

Adán alcanzó a ver el polvo rojizo del suelo al agitarse y convertirse en un túnel de viento que, girando vertiginoso, los envolvió deteniendo su caída y los transportó por los aires hasta depositarlos en una corriente de agua.

Otra vez la VOZ habló dentro de ellos.

-No es hora de morir -les dijo_

Conocerán la muerte en su momento. Y cuando llegue querrán que tarde un poco más. '

Si creuen que és possible unir màgia i història amb l'inici de la humanitat, és moment per a llegir “L'infinit a la palma de la mà” de Gioconda Belli.

Aquesta poetessa nicaragüenca ens deleita amb un exquisit sentit de la pulcritud en recrear la història d'Adam i Eva, que va més enllà de creences religioses o estudis científics, i normalment és simplifica amb la idea de “falta original” o posen en dubte la seva existència.

A més, l’autora aconsegueix donar vida a la por, a la sexualitat, a lliuta per la supervivència, al descobriment del món en què vivim i a tots els instints bàsics que ens envolte i dels quals no som plenament conscients, llevat que no ens trobem davant d’una situació extrema.

El llibre passa gairebé de puntetes pel relat de la creació com un motiu religiós i el converteix en un manual de curiositat i il·lusió de dos éssers humans que han d'aprendre a viure, sense que ningú més ho hagi fet abans.

De partida, es replantegen la seva comoditat al paradís. S'adonen, que són els amos i senyors d'un espai que no sembla tenir límits, amb tot allò que poden imaginar, a la seva disposició i sense més esforça que desitjar-ho. En mig d’aquesta estranya pau, trien deixar-se seduir per la serp o pels seus molt humans sentiments de permanent inconformitat.

La sortida del paradís marca el veritable inici del llibre, ja que els ensenya que la vida es requereix tots els esforços del món, i més si s’està envoltat pel realisme màgic de paisatges bells però alhora perillosos. Aprenen a estimar, a fer-se companyia, a lluitar pels seus fills que els lliguen, de forma ineludible, a l'inici de la nostra història cultural, ja sigui religiosa o científica.