És difícil recomanar un llibre en obert. Generalment rebo recomanacions personals, i m'agrada fer-les coneixent les preferències individuals. Després de rumiar força, m'he inclinat pel Libro del desasosiego de Fernando Pessoa. Per què?

Coherència i incoherència, desorganitzat i variat, però honest i lineal.

Universal i local, enfocament particular i personal des de Lisboa, amb voluntat de generar dubtes i reflexions globals.

Raó i sentiment, fragmentant el cor d'un mosaic de premisses argumentades.

Vers i prosa, en una elecció delicada de mots d'un ampli univers lingüístic.

Amor i desamor, allunyat de sentimentalisme immediat, explorant l'acústica romàntica de l'ànima humana.

I em podria allargar en un infinit espai de contradiccions sense importància, que només em definirien.

No és un llibre per llegir d'una sola tirada. A glops. El cafè, l'ombra, la brisa, la llum intermitent,.. són bones companyes o no. De fet, el que “Jo confesso no té importància, perquè res no té importància. Faig paisatges amb el que sento. Faig festes de les sensacions.” (Fernando Pessoa)