Sònia Mestre Descarrega va néixer l’any 1991 a Santa Coloma de Queralt. Actualment viu i estudia a Barcelona. Estudia llengües aplicades, una grau força recent i desconegut. A part d’això, la Sònia és una apassionada de la música i ha tocat la flauta travessera des dels sis anys. Avui la Sònia ens recomana ‘El Perfum’.

Aquesta novel•la tracta d’un noi que es diu Grenouille, el qual té la particularitat de desenvolupar el sentit de l’olfacte de forma exagerada. Coneix el món a partir de les olors, gràcies a les quals palpa les sensacions i les relaciona amb emocions. Un dia, perdent-se pels carrers de París, persegueix l’olor d’una noia pèl-roja que l’encanta i el transporta a un món de percepcions noves i agradables. El fet de voler retenir aquella olor per sempre, el porta a assassinar-la. Més endavant, però, s’adona que només matant-la no li és possible immortalitzar aquella fragància que tant l’havia encisat. Per aconseguir-ho, es fa aprenent dels millors perfumers de França, els quals li ensenyen com convertir en perfums aquelles olors que semblen tan efímeres i volàtils.

D’entre els molts llibres que la Sònia ha llegit, ha triat ‘El Perfum’, perquè?

‘Ara ja fa uns quants anys vaig agafar un llibre de la prestatgeria de la petita biblioteca que tinc a casa. I, a l’atzar, vaig treure la pols d’un llibre que es deia El perfum. N’havia sentit a parlar i en girar-lo i llegir a la contraportada que era una novel·la que s’ambientava a la França del XVIII, em vaig acabar de convèncer.

El perfum és una novel•la que té quatre parts. La primera i la segona són les més descriptives i la tercera i la quarta tenen més acció. Personalment, aquesta novel·la em va marcar, més que per l’argument, per la capacitat de Patrick Süskind de descriure quelcom tan abstracte com són les olors. És extraordinari poder definir amb paraules una percepció sensorial que és tan difícil d’expressar amb mots. D’alguna manera, llegint aquest llibre, t’adones que les olors són una font de sensacions i sentiments interminables, i que cadascú té una essència que pot ser llegida per mitjà de l’olor que posseïm, la qual és única i irrepetible.

Indirectament, mentre llegia el llibre, reflexionava sobre el fet que molt sovint vivim deixant passar el temps, obviant les petites coses de la vida com pot ser el fet de gustejar un plat, d’olorar una olor amb passió, de veure postes de sol, de tocar i palpar superfícies, d’escoltar música i deixar-te emportar per les sensacions que aquesta et pot provocar, etc. Segurament, si la gent es plantegés valorar aquestes petites coses de la vida, viuríem més feliços, perquè se’ns obririen les portes a un món de sensacions infinites. Aquest llibre, doncs, em va despertar les ganes de ser conscient del poder que poden arribar a tenir els cinc sentits, en especial el de l’olfacte. Francament, és un llibre que recomano, tant per la vessant literària, com per l’argument i la història pensada curosament per l’autor.’