Si el trobeu en la secció de gastronomia es tracta d’una greu confusió. El llibre del te és una mena de catecisme de l’estètica; en diverses ocasions A. Tàpies ha explicat la importància que aquest llibre va tenir per ell.

Fou publicat a Nova York el 1906 amb la intenció d’apropar la cultura japonesa a occident en un entorn més etnocèntric que l’actual. A partir del te i de tot el que el rodeja, O. Kakuzo va repassant els principals trets de l’art i l’estètica japonesa, alhora, però, que amb tendresa no exempta d’ironia, es meravella d’alguns costums culturals de la societat occidental decimonònica i pretensiosa. És en aquest sentit com el concepte de bellesa desenvolupat a partir del budisme zen, es manifesta més de cent anys després, amb una visió moderna i absolutament vàlida en l’actualitat.

L’estètica de la senzillesa, la asimetria, el buit o la imperfecció han estat assimilades per l’art contemporani que des de fa temps s’emmiralla en aquella cultura altre temps ignorada.

La primera edició en català (possiblement abans de la guerra incivil o poc després) fou traduïda per Carles Soldevila amb el pseudònim de Marçal Pineda. El llibre va ser dissenyat i il•lustrat per Will Faber, un dels pioners del disseny gràfic al nostre país, que va dissenyar el llibre amb un únic full de paper plegat en ziga-zaga i relligat tot amb un cordill, una delícia.

El 1978 l’Editorial Alta Fulla en va fer una edició respectant el disseny de Will Faber qui hi va afegir alguna il·lustració nova. La versió original anglesa es pot trobar a Internet.