Ahir a la nit, mentre esperàvem els darrers resultats de la consulta popular —que es va fer també aquí a Igualada— m’entretenia llegint pel twitter les darreres notícies al respecte. Em van arribar dos tweets, quasi simultàniament, de la Marina i de l’Oriol, on posaven els resultats a aquella hora (aprox. 1/4 d’onze de la nit): Igualada un 22,56%! Després —i repeteixo després— me n’arriba un altre de 3cat24 (el portal 'informatiu' de Televisió de Catalunya...) on hi posa 'Igualada 10,7% de participació... fins a les sis de la tarda'.

A veure. O jo sóc imbècil (que segurament és) o hi ha algú que s’entesta en fer-m'ho pensar (cosa que m’emprenya, si ja m’ho reconec jo). Estem parlant d’abril del 2010 on aquests suports comunicatius, dins de les xarxes socials, tenen sentit en allò que els anglesos anomenen 'just in time'. Doncs què collons hi pinta un tweet a quarts d’onze la nit on parlen de resultats de les sis de la tarda? Mmmmmm... Lleig!

Mireu. Ara no em voldria estar aquí llepant-me les ferides, que altra feina tinc jo i tenim tots i no es tracta de perdre i fer perdre el temps. Però em fa patir, perquè em fot mala espina, que en la informació en un mitjà nostre i lliure (?) passin aquestes coses. Un té la sensació que fem un pas endavant en una direcció, mentre d’altres es preocupen de fer-lo en la direcció contrària.

Hi ha un joc (perdó, no ho volia dir). Hi ha un sistema democràtic on les regles del joc (aix) són les que són. No com deia en Grouxo en conya, 'jo tinc uns principis i si no li agraden en tinc un altres'. Pensem-hi! Si no ens agraden les lleis, doncs legislem de nou. I diem, per exemple, que no es podran fer mai més consultes populars. Però mentre no sigui així, cal respectar les normes. Si es poden fer doncs es fan. I tothom respecta el que el poble decideix fer i la informació es transmet tal i com es produeix. Sense intoxicar. Com diu moltes vegades l’Eudald Carbonell... o no?

Mireu de nou (i perdoneu) Ahir, també mentre esperàvem, parlàvem en un petit grup també d’aquest 'fenomen' de la informació. Jo penso que estem vivint encerclats per una perillosa teranyina informativa on, en molts mitjans a nivell de país i els d'encara (sic) estat espanyol, sobretot els de clara influència política (collons, Pep, si són ja 'quasi' tots no?) s’ha instal·lat la mentida com a eina de comunicació. Ens trobem en un sistema on donar explicacions de les coses que han passat a través dels mitjans d’informació, fa que un no sàpiga ja si una cosa ha passat o només ens l’han explicat. I encara més. Aquest fet porta que estiguem patint una absoluta politització de la informació (polítics per aquí, polítics per allà) com si al món no hi hagués res més d’interessant. Ahir per sort varem poder demostrar que no és així. Per una vegada es parlava del poble i del que havia aconseguit el poble. I sobretot, del que havia decidit el poble! I encara més —i acabo— tenim un sistema on molts polítics han après que les tempestes informatives (les més virulentes i tot) duren dos o tres dies i que passada la tronada, torna a sortir el sol. I qui dies passa, legislatures empeny...

Ara m’adono, amb la conya 'de l’encara més-si' que dimecres hi ha partit (toca remuntada...) i de les consultes populars, per sort de molts (massa?) ja no se’n tornarà a parlar en un bon temps.

Bé. A no ser que nosaltres, el poble, vulguem. Clar.