Deixem-nos d’eufemismes. Borrem la paraula crisi i mutem-la per la paraula canvi. De fet, això és el que ha passat. El nostre món, la nostra societat, han canviat. El dibuix de les crisi conegudes fins ara era la lletra 'V' (avall i després amunt). Quan es parla d’un canvi -en aquest cas sistèmic- el dibuix que el representa és la lletra 'L'. Es a dir, avall i quedar-se a baix una llarga temporada. Ho sento, però és així.

Si incorporem la paraula canvi al nostre vocabulari podrem fer una pregunta més acurada: 'Què puc fer per adaptar-me a aquest canvi?' I trobarem noves respostes. Jo proposo aquests tres conceptes de semblant significat, però de diferent valor:

Col.laborar

És potenciar les ganes de fer coses amb d’altres persones. Deixar una mica de costat l’individu per passar a formar part del col·lectiu. No és una frase feta quan es diu que 'junts ens en sortim millor'. Poder compartir després els resultats, ja no té preu!* Hi ha mil maneres de posar-ho en pràctica, però jo em permeto recomanar una certa disciplina. Buscar persones amb qui tinguem afinitats i espais fixes dins del nostre temps per poder-nos trobar i debatre sobre qualsevol tema i passar a l’acció. Les xarxes socials ens hi poden ajudar. També podem fer-ho en les mil propostes que ens ofereix el teixit associatiu.

I no val -i a més fot molta mandra- quan diem 'és que vaig molt liat'. Jo penso que aquesta frase ja no aporta valor. És com si diguéssim 'és que tinc cap'. Com que tots tenim cap, també tots anem molt liats.

Cooperar

Es pot aplicar a molts àmbits, especialment de caire social, però jo voldria centrar-ho en l’àmbit professional. Cooperar és el futur! No n’hi ha d’altre. Aquí canvio la frase que posava abans: 'Sols NO ens en sortirem'. Això què vol dir? Agafar el telèfon, el mail, el whatsapp o el que sigui i començar a contactar amb d’altres treballadors, professionals o empresaris. Si estàs a l’atur, amb persones que estiguin en la teva situació. Compartir allò que ens passa i el que ens agradaria que passés, sumant-nos. Siguin perfils complementaris o del teu propi sector. Hem deixat de ser competència en clau propera per esdevenir força en la mitja i en la gran distància.

Per parlar d’una experiència personal, des del col·lectiu disseny=igualada -que és una agrupació de dissenyadors locals- sumant esforços estem generant noves alternatives de cooperació, com també amb d’altres col·lectius i institucions. Alhora, ens anem adaptant junts als canvis que es van produint. De fet aquest és el valor més important per a la supervivència: l’adaptabilitat al canvi!

'Corporar'

És evident que no existeix com a verb, però s’hauria d’inventar. Seria l’acció d’actuar corporativament. A què em refereixo? A prioritzar el consum i l’ús de serveis de l’àmbit local. Començant per la pròpia ciutat -en el meu cas Igualada- però després, també Catalunya. Però poso, avui, més força al concepte 'compra a Igualada'. I quan penso 'compra' penso en comerç, però també en serveis i en indústria, si és possible. Les economies que més envegem a Europa el que fan ara -de fet ho fan sempre- és donar prioritat a les empreses i als productes locals. Suposo que si parlo de França i Alemanya, l’exemple és prou clar. I per què no nosaltres? Segur que generarem millores si fem que els diners corrin i encara millor si -sempre que puguem- aquests corren entre nosaltres.

Estic convençut que aplicant aquesta fórmula de les 4C (Canvi=Col.laborar+Cooperar+'Corporar') passarà alló que junts vulguem que passi... i ens en sortirem abans.

Va... som-hi!

* Acompanyo aquest trailer de la pel·lícula Enxaneta que es va estrenar aquest final de novembre, i que recomano. És una gran metàfora del resultat del treball equip. (Quedeu-vos amb el 2’15” i el 2”41”)

http://www.youtube.com/watch?v=hutjxGnpaRc