Mrs. Doubtfire. Escena 1.

Localització. Sala de doblatge.

A la imatge es veuen uns dibuixos animats on un ocell canta el “Largo al factotum” d’El Barber de Sevilla.

A mida que’obre el pla es veu un doblador qui és qui posa la veu aguda a un petit lloro, en Pudgie. El doblador és en Robin Williams.

En el moment que la cançó s’acaba, un gat s’acosta a la gàbia, l’obra i enxampa al Pudgie.

Just quan està punt de menjar-se’l li deixa fumar, abans, una cigarreta.

El doblador canvia el guió i diu:

-Oh no, no ho puc fer, no puc… Quina manera més horrible de morir per a un ocell. Jo no vull un càncer de bec… tinc els pulmons ennegrits…

El plànol ensenya el director del doblatge que talla l’escena.

-Per favor, que estàs fent Daniel… Aquestes línies no estan al guió! Perquè les afegeixes?

-Tan sols volia comentar la situació, li respon el doblador.

-Quina situació? diu el director.

-Ensenyar una cigarreta a la boca del Pudgie és moralment irresponsable.

-Són dibuixos animats. No és un esgarrifós especial de la Oprah Winfrey, replica el director.

-Lou... milions de nens veuran aquests dibuixos. Es com si els diguessis: Enceneu-ne un!

-Però no pots posar paraules a la boca del Pudgie si la boca no s’està movent.

-És una veu en off -li respon el doblador- Un monòleg interior. Potser és la veu de Déu... Posant una veu més fosca diu: No ho facis Pudgie... No fumis...

-Actors... replica el director.

-D’acord -continua el doblador- Deixa’m preguntar-ho als tècnics.

Es veu un plànol de tres tècnics que treballen a la sessió de doblatge fumant, dins d’una cabina plena de fum.

-Creieu que és moralment correcte promoure el tabac entre els joves?

Se’l miren inexpressius.

-Oh esteu abduïts també. Això anul·la el judici...

Agafa de nou la paraula el director:

- Aquesta sessió costa a la productora milions de dolars. Si vols cobrar la teva feina, ajustat al guió. Si vols jugar a fer de Ghandi, fes-ho en un temps que pagui un altre.

El doblador, posant un to de veu diferent del seu li diu:

-Aleshores hauré de fer... el que haig de fer.

En un plànol mitjà es veu com camina cap a una porta.

-Molt simpàtic -li respon de director- Que coi fas ara? Si marxes, no cal que tornis. No estic per aguantar les teves tonteries.

-D’acord… Com diria el porquet Porky... Ve-ve-ve-ve... vés-te’n a la merda, Lou!

I tanca la porta al seu darrere.