'Qui avança creant quelcom nou, ho fa com un vogador, avançant endavant, però remant d’esquena, mirant enrere cap al passat, cap allò existent, per poder reinventar les seves claus' Jorge Oteiza

El titular i aquesta frase són el concepte principal d’una exposició de l’obra de 9 joves arquitectes catalans i balears que s’ha presentat aquesta setmana a la Biennal d’Arquitectura de Venècia 2012 (29.08-25.11). Com es pot llegir en la web www.venezia.llull.cat '...una nova generació d'arquitectes que tracten de navegar en les aigües turbulentes del present per trobar el seu camí, en direcció cap al futur però alhora amb una mirada còmplice envers el passat'. Un concepte totalment aplicable en aquests moments 'd’aigües turbulentes' que estem vivint social i políticament a Catalunya.

Aquí al despatx, on treballo, hi tenim, a l’entrada, una petita trainera basca. Sempre m’ha semblat un bon exemple de l’eficàcia del treball en equip. Perquè la trainera avanci es necessita la força de tots els seus remers en la mateixa direcció, amb el mateix compromís. Sense dubtar. Sense por a perdre o a fracassar.

M’ha vingut també a la memòria un escrit de Sir Matthew Pinsent, un ara ja retirat remer olímpic anglès que diu: 'Les persones que tenen èxit són normalment persones que han fracassat i que han après d'aquesta experiència per tornar i guanyar (...) Entendre perquè s’ha fallat i tenir consciència de la teves debilitats és important tant en l’esport com en la vida'.

Penso que la suma de l’esforç conjunt remant endavant, però mirant al passat i aprenent dels nostres fracassos i derrotes, ens farà arribar als objectius que com a poble ens estem plantejant. Si remem tots -TOTS- en la mateixa direcció i amb el mateix compromís, sense dubtes, el triomf i la glòria, aquesta vegada, seran nostres.