Divendres, 3/1/2020
9783 lectures

Blackface a la igualadina

Foto Marc Vila

Fa vint anys, un grup de dones, fartes que els tanquessin cada any la porta als nassos quan anaven a la seu de la comissió per apuntar-se per fer de patges, va fer pública la seva protesta. Volien participar de la festa, tal com feien els seus germans, amics, pares o cosins. Volien viure-la al màxim, des de dins, més enllà del rol que tenien assignat algunes dones a la festa, més enllà de pintar les cares o cosir els vestits dels homes. Volien fer de patges. O, millor, de "patgesses". Van haver de picar pedra, pedra rocallosa, durant... quatre anys!!!. Sí, quatre anys de reivindicacions, de lluita. De lluita compartida. Quatre anys topant amb la incomprensió, la tossuderia, el masclisme d'un sector de l'organització. Van fer sentir la seva veu al carrer, als mitjans locals, i nacionals. Van participar -amb una absoluta normalitat- al saló de la infància d'Igualada i, fins i tot, van sortir "clandestinament" en una cavalcada de Reis. Fins que, el 2001, la Comissió els obria les portes.

Avui, la participació de les noies a la festa més bonica i emblemàtica de la ciutat no només és un fet normal sinó que li ha donat un toc de qualitat i ha garantit la seva continuïtat. Tot i que encara hi ha algú de l'organització que no ho ha paït, i en algunes cases els pica que hi vagin dones... que es rasquin... Estic convençut que, d'aquí a uns anys, la Festa de Reis d'Igualada -com moltes altres coses de la nostra vida- serà de les dones. S’han fet passos importants (només faltaria, som al segle XXI!!!!), però encara hi ha masclisme dins la festa. Tenim molta feina.

Ara, el debat és un altre. Des de fa uns anys, els col·lectius Casa Nostra Casa Vostra -una entitat que treballa per les persones migrades i desplaçades- i els Tinta Negra -un col·lectiu d'actors i actrius afro descendents- duen a terme una campanya mediàtica (molt efectiva, per cert), amb la qual pretenen que a tots els pobles de Catalunya els infants siguin rebuts per "Un Baltasar de veritat", com diu el lema de la iniciativa. Aquests col·lectius consideren que pintar de negre un home blanc perquè faci de rei negre és una "pràctica racista", coneguda en el món anglosaxó com a blackface, un "comportament racista, d'origen colonial" com han manifestat les entitats.

Fins ara, han aconseguit que 37 de les 43 capitals de comarca de Catalunya s'adhereixin a la campanya. Igualada, és una de les 6 capitals on no ho han fet, i els col·lectius reivindicants han posat la capital de l'Anoia -juntament amb Alcoi, la festa de Reis més antiga de l'estat- al bell mig de la diana dels seus dards, fins a l'extrem que van aconseguir, sobretot a causa de les pressions dels actors i actrius de Tinta Negra, que la festa de Reis d'Igualada, que enguany celebra el seu 125è aniversari, no sigui retransmesa en directe per la televisió catalana, la "nostra", que ha optat per posar les càmeres a la cavalcada de Martorell, on el rei Baltasar no és un home blanc embetumat de negre.

El col·lectiu Tinta Negra són molt incisius i contundents en les seves reivindicacions: El juliol de l’any passat, David Selvas, el director d’Àngels Amèrica, l’espectacle triomfador dels premis Butaca, va haver de declinar el guardó per les protestes d’aquest col·lectiu de professionals per no haver contractat un actor negre per al paper de Belize, que sí va representar un actor no afro descendent.

Òbviament, aquest debat ultrapassa l’àmbit local, i mereix ser escoltat, atès i debatut. Sense menyspreu, sense insults, sense faltes de respecte. I, sobretot, amb empatia, una capacitat que, malauradament, està en crisi. Com es va fer, en el seu moment a Igualada, el debat sobre el tema de gènere, ara també hauríem de participar en el debat sobre la inclusió i el (presumpte) racisme, deixant de banda el patrimoni o la tradició.

Tanmateix, la festa de Reis d'Igualada no és un teatre, ni un plató de televisió, i tampoc té res a veure amb la gairebé totalitat de festes de Reis que se celebren a Catalunya, a casa nostra, que també és la vostra. La festa de Reis d'Igualada, la més genuïna i emblemàtica, la més emocionant i viscuda de l'any a la ciutat, té una identitat, unes particularitats i uns trets que la fan singular. Única. És una festa que cal veure. I viure. Com a espectador i, si és possible, com a actor. És, llavors, quan els que la critiquen des de la distància i, sobretot, des de la ignorància, podrien ser allò que dèiem: empàtics.

A la majoria de pobles de Catalunya, fer el paper de rei -no el borbó, sinó el de l'Orient-, és un autèntic mal de cap. Una putada. Per això, en molts casos, contracten actors. I, en aquest punt, és totalment legítima la reivindicació de les actrius i actors afro descendents: abans de contractar un actor i embetumar-lo per fer de rei Baltasar, és millor pagar uns diners a un actor negre per fer de negre. Elemental.

Però a Igualada, fer de rei -insisteixo, màgic, no borbònic- no és una putada, és un privilegi (l'elecció dels quals mereix un article a part). I aquests reis arriben acompanyats, a diferència d'altres pobles, d'un miler de patges i patgesses, que configuren una de les imatges més impressionants i icòniques de la festa. Uns patges que entren, de nit, a totes les llars de la ciutat, parlen amb els infants, i els lliuren els merescuts i desitjats regals. Els col·lectius Casa Nostra Casa Vostra i Tinta Negra desconeixien aquesta realitat, aquesta singularitat de la festa igualadina.

Si fa vint anys, com dèiem, la reivindicació de les dones per participar en la festa com a patgesses va venir de baix, del nostre poble, de les nostres mares, germanes, parelles, veïnes... la reivindicació pel blackface ens ha arribat, des de fora, com una taca d'oli que s'escampa.

Dubto, sincerament, que a Igualada les raons per pintar les cares dels reis (els tres es pinten, no ho oblidem) o les del miler de patges i patgesses, tinguin connotacions o un rerefons racista, sinó que els motius s'allunyen molt del blackface dels Estats Units. L'organització, i els que hem gaudit amb l'experiència de fer de patge, defensem la importància de preservar i amagar la nostra identitat quan entrem a les cases dels nostres veïns, una experiència genuïnament igualadina. Potser es podrien estudiar diferents fórmules per preservar aquesta identitat. També seria fantàstic que el paper de rei Baltasar l’exercís una persona afro descendent, però jo això ho englobaria dins el capítol de l’elecció de les persones que fan de reis, que hauria de canviar dràsticament. En parlarem...

Com a societat, tenim el deure d'escoltar qualsevol queixa que ens arribi, encara que només sigui d'una única persona, que se senti insultada, atacada o menyspreada. Escoltem-la i actuem. Tanmateix, penso que, per davant de la causa blackface, a Igualada, tenim altres situacions de racisme mol més greus. I l’organització té altres temes, a l’agenda, per posar la festa al dia. De la mateixa manera que hem de combatre el masclisme i els anomenats micromasclismes, en el nostre dia a dia fem, vivim, compartim o patim microracismes. Actuem. Jo ja ho he afegit a la meva llista de propòsits per al 2020.

De totes maneres, és just que si demanem empatia als manifestants, nosaltres també ens posem en la seva pell. Imagineu-vos que heu nascut a Ghana -per exemple- i que heu vingut a viure a Igualada i us trobeu amb uns nois pintats de negre, alguns amb una argolla al nas. Pensem-hi.

La demanda de no pintar els reis i els patges de negre és, en l'àmbit global, legítima i s'ha d'atendre i escoltar. A l'altra banda, tenim prou arguments per explicar, sense escudar-nos en la tradició i en el fet tan igualadí que "tota la vida s'ha fet així".

Aquestes demandes, com en el seu moment van fer legítimament les dones, són agents de canvi, d’evolució, de posar-se al dia, de progrés.

Les festes no han de ser, forçosament, intocables. La de reis d'Igualada celebra cent vint-i-cinc anys. Els Tres Tombs aviat en farà dos-cents. M'ensumo que, tard o d'hora, les entitats animalistes també posaran al punt de mira a la festa dels tonis. Sí, tota la vida s'ha fet així, però potser s'hauran de plantejar alguns canvis. Potser no caldrà que s'exhibeixen cavalls arrossegant carruatges de tones fins a l'extenuació. Potser...

Ens convé posar-nos més en la pell dels altres. Seure al voltant d’una taula i parlar. Sit and talk. Però, sobretot, escoltar. Empatia.

 

 

 

 

 

Altres articles de Toni Cortès Minguet

15 Comentaris

S

Stop3Tombs

Catalunya

15 d'abril 2023.11:57h

Respondre

Efectivament ha arribat el moment de replantejar-se els Tonis o Tres Tombs. Amb tota la informació que tenim sobre els cavalls avui dia tenim argumentacions de sobres per deixar als animals fora de... Llegir més l’equació. Ells no s’ho passen be, per ells no és cap festa. Si s’han deixat de fer servir animals al circ es pot trobar una manera de celebrar Sant Antoni Abat sense patiment animal.

M

MARC

Barcelona

7 de gener 2021.16:48h

Respondre

Entenc que tots els que donen suport a la tèsis del blackface (polèmica importada de cultures anglosaxones), no feu servir smartphone ja que es fabrica amb coltan, mineral que causa guerres i... Llegir més misèria a l’Àfrica. Tampoc compreu roba a grans marques, ja que es manufactura a la India i Bangladesh en condicions d’esclavitud per menors d’edat. També sou vegans, ja que la industria agro-alimentària explota els animals. Tampoc no feu servir mitjans de transport més enllà dels públics, ja que els combustibles fòssils son origen del canvi climàtic.

Tot i que sospito que no feu res de tot això, que heu agafat com a vostre una polèmica que ni se us havia passat pel cap. Alguns dels més destacats anti Reis d’Igualada els he vist pintar-se la cara de negre en edicions anteriors.

Ens queixem de la globalització pero no dubtem en globalitzar polèmiques que no tenen base aqui. Sabieu que a Sud Àfrica, un pais de majoria negre i on van tenir apartheid fins ben entrats els 90, utilitzar el concepte NIGGA (negrata), pràcticament un delicte als EEUU o al Regne Unit, no significa res?

A vegades cal informar-se millor, obrir el focus mes enllà de Twitter i el hashtag de moda.

G

Guillem

Igualada

4 de gener 2021.00:18h

Respondre

Bon article. És evident que cal obrir aquest debat i que hi puguem intervenir tots, és qüestió d’entendre’ns i posar-hi de la nostra part.

J

JOAN MARTI CARBONELL

IGUALADA

12 de gener 2020.10:49h

Respondre

ELS PATGES ES PODEN PINTAR COM ELS SEMBLA, LLIUREMENT, UNS DE BLANC, ALTRES DE ROS I DE NEGRA, SENSE CAP CONNOTACIÓ RACISTA, NOMÉS PER OCULTAR LA IDENTITAT DAVANT DELS INFANTS, QUE ATENEN.

J

Josep M. Torras Payerol

Igualada

11 de gener 2020.09:59h

Respondre

En un punt del teu post, ho claves, el rerefons de tot plegat és que en alguns llocs paguen per fer de Rei o de patge i aquest grup d’actors afro-descendents creuen que algú els hi treu la feina.... Llegir més

Com comentes més endavant a Igualada per fer de reis o patges o pagues o simplement et costa diners, amb els que es finança aquesta festa, que no és pública sinó privada, malgrat que hi participin autoritats públiques, que fan gecs i mànigues perquè la Festa tingui la brillantor, que té.

Jo crec que el recorregut d’aquest tema s’acabaria si és presentem les condicions per ser actor en aquesta festa/tradició a aquesta gent que reclamen, per exemple parlar un català correcte, pagar el preu que es demana i demanar també si la seva religió els hi permet participar en un acte de tradició catòlica.

Perquè clar i en això tots i devem estar d’acord, és una representació de l’arribada dels Reis al portal de Betlem i aquí sí que podem topar amb certes religions (que consti que per mi són totes respectables, mentre respectin) i que no forma part de cap tradició ni folklore afro.

A més com comentava en un altre post a mi si me n’anés a qualsevol lloc del món on hi hagués unes tradicions ancestrals, no se m’acudiria mai, fessin referència al que fessin, que les canviessin al menú gust i ha una dita que trobo molt encertada: allà on vagis fes el que vegis.

L’empatia és més que necessària en una gent que entren a les cases de tot i que parlen amb els nostres fills i néts i això també és quelcom que s’ha d’haver viscut a la mateixa pell, per entendre-ho.

El de les patgesses o reines, completament d’acord, per mi és quelcom obvi!

En conclusió, qualsevol nouvingut, que es vulgui integrar (no imposar) a la nostra festa i entengui el seu esperit, doncs benvingut i pot triar pintar-se de blanc, negra o ros, que ningú li dirà res i els seus fills o néts també ho gaudiran d’allò més.

La resta per a mi, són collonades interessades i correcció política malentesa.

Ningú que jo conegui, ni pensa ni pretén ser racista amb la festa dels reis i els catalans particularment ho entenem molt bé, per tant de lliçons, poques.

Que tingueu un bon dia.

J

Josep M. Torras Payerol

Igualada

10 de gener 2020.19:16h

Respondre

Toni,
En un punt del teu post, ho claves, el rerefons de tot plegat és que en alguns llocs paguen per fer de Rei o de patge i aquest grup d’actors afro-descendents creuen que algú els hi treu la... Llegir més feina.

Com comentes més endavant a Igualada per fer de reis o patges o pagues o simplement et costa diners, amb els que es finança aquesta festa, que no és pública sinó privada, malgrat que hi participin autoritats públiques, que fan gecs i mànigues perquè la Festa tingui la brillantor, que té.

Jo crec que el recorregut d’aquest tema s’acabaria si és presentem les condicions per ser actor en aquesta festa/tradició a aquesta gent que reclamen, per exemple parlar un català correcte, pagar el preu que es demana i demanar també si la seva religió els hi permet participar en un acte de tradició catòlica.

Perquè clar i en això tots i devem estar d’acord, és una representació de l’arribada dels Reis al portal de Betlem i aquí sí que podem topar amb certes religions (que consti que per mi són totes respectables, mentre respectin) i que no forma part de cap tradició ni folklore afro.

A més com comentava en un altre post a mi si me n’anés a qualsevol lloc del món on hi hagués unes tradicions ancestrals, no se m’acudiria mai, fessin referència al que fessin, que les canviessin al menú gust i ha una dita que trobo molt encertada: allà on vagis fes el que vegis.

L’empatia és més que necessària en una gent que entren a les cases de tot i que parlen amb els nostres fills i néts i això també és quelcom que s’ha d’haver viscut a la mateixa pell, per entendre-ho.

El de les patgesses o reines, completament d’acord, per mi és quelcom obvi!

En conclusió, qualsevol nouvingut, que es vulgui integrar (no imposar) a la nostra festa i entengui el seu esperit, doncs benvingut i pot triar pintar-se de blanc, negra o ros, que ningú li dirà res i els seus fills o néts també ho gaudiran d’allò més.

La resta per a mi, són collonades interessades i correcció política malentesa.

Ningú que jo conegui, ni pensa ni pretén ser racista amb la festa dels reis i els catalans particularment ho entenem molt bé, per tant de lliçons, poques.

Que tingueu un bon dia.

J

JOSEPM

IGD

8 de gener 2020.18:07h

Respondre

Toni. Ser Baltasar a Igualada, a la Festa de Reis, te un fet discriminatori. L’econòmic. I d’aquet ningú en parla. Com dius, hi hauria força a parlar dels criterits que la Fundació usa per... Llegir més decidir qui fa de Rei, per que hi ha cua de voluntaris. Ara be, el que sembla indiscutible és que qui no te una bona bossa (de diners, no pas de caramels) no pot ser Rei d’Orient la nit màgica.
De fet, ser patge fins i tot infantil, te cost. I fins i tot així hi ha cua d’interessats.

La discriminació econòmica és però un fet acceptat en una economia capitalista, però sembla que aquest no és pas el debat aquí i ara. En molts àmbits de la nostra societat i cultura no escollim les persones per les seves aptituts, sinó per la seva capacitat de pagar el preu exigit.

Evidentment tot evoluciona. Però no oblidem que la Cavalcada a Igualada la organitza una Entitat privada, no usa pas fons públics. És important com indiques, no és el mateix ”contractar un actor” (passa a moltes ciutats) que escollir un voiluntari que fa una aportació econòmica força important.

Salutacions,

j

josep maria

igualada

6 de gener 2020.09:24h

Respondre

i si també prohibim el teatre? i l’humor? i la ciència ficció? algú es pot ofendre potser? heu viscut mai a l’àfrica? si ho feu allà veureu també el que és racisme contra els blancs, o... Llegir més com et miren com si fossis un compte corrent amb potes....

tot aquest debat em sembla tan absurd que li escau allò de ”qui no té feina el gat pentina” ....

E

Elvira

Igualada

6 de gener 2020.00:57h

Respondre

Tots sabem que la festa dels reis d’Igualada té unes característiques forca diferents a les de les altres ciutats de Catalunya. Unes característiques que la fan única i per tant, resulta una... Llegir més tradició molt estimada per tots. Una nit màgica per als petits, però esperada i viscuda per tothom.
Ara, amb la campanya del blackface, sembla que els igualadins siguem uns racistes a ulls de tothom. Tots sabem que no és així.
Potser caldria que la comissió de reis fes una declaració al respecte. Tots entenem molt bé que no trobaríem 900 o 1000 patges negres amb domini del català i també del castellà per poder empatitzar amb els nens quan porten els paquets. Per tant, òbviament, cal que es pintin. Això no vol dir que si hi ha persones negres amb domini del català puguin participar-hi. Seria fantàstic que n’hi haguéssin uns quants, forces, perqué demostraria que estan ben integrats en la nostra societat.
Però siguem realistes. Si volem que la nostra festa de reis continuï sent tan màgica, no queda altra opció que pintar-se.
I caldria explicar-ho a la resta de Catalunya.

J

Josep

Igualada

6 de gener 2020.13:28h

La pregunta és, estan integrats? Llavors que coi vols demostrar. El dia que al Foment s’hi parli castellà de barri i àrab, entre altres, potser podem ensenyar alguna cosa. Fins llavors,... Llegir més qualsevol cosa que demostris, serà fum.

No plantejar-se res, és racisme. Expliqueu el que vulgueu a la resta de Catalunya, com si ells no haguessin d’encobrir les seves identitats. Simplement, no són tan retrògrads i no els cega el seu orgull.

P

Pep

4 de gener 2020.22:20h

Respondre

Ufffff.
Una mica llarga la disartacio, no creus Toni.?
Lo que dius, totalment de acord, però una mica larga, també.
Es nota que portes el Reis de Igualada a la sang.
Bons Reis Toni, I no... Llegir més voldria que t’he ofenguesis, simplement, es una opinió. Lo important, el conjunt, una boneé reflexió ,

J

Jana

3 de gener 2020.17:13h

Respondre

Trobo certament mediocre demanar empatia quan l’article s’escriu des d’aquesta òptica de dubte (”(pressumpte) racisme”) i de minimització del problema fent servir l’alegria, el... Llegir més feminisme i la il·lusió com a escut de la tradició.

Certament és una festa molt emblemàtica però perpetuar una opressió tant estructural com el racisme per la tradició penso que no és, per res, empàtic (sobretot tenint en compte que es proposen actualment moltes alternatives per seguir fent màgica la festa sense perpetuar el racisme -Vallbona d’Anoia, sense anar més lluny).

Poder denunciar/queixar-se i manifestar-se és un privilegi del qual poca gent pot gaudir, recordem-ho, i aquest debat no es s’està donant entre dos bàndols equitativament sinó des d’una banda privilegiada i una d’oprimida.

Hem de ser conscients des de quina posició estem parlant i discutint.

Trobo, tot i així, que és encertat comentar que, a banda de la blackface, és urgent revisar-nos i posar-nos mans a la feina per lluitar contra el racisme de més enllà de la nit de Reis.

A

Ana

Montbui

3 de gener 2020.15:08h

Respondre

Molt bo l’article.

N

Núria

Igualada

3 de gener 2020.14:15h

Respondre

Explica’m millor això del masclisme encara existent..... i d’altra banda.... perque acatar que uns forans ens vulguin imposar les seves creences? L’empatia és bilateral, oi? Preservem les... Llegir més nostres tradicions! La nostra festa no és ofensiva per ningú! Només l’has d’haver viscut i només la pots viure amb els ulls il.lusionats dels nens, on la ofensa no hi té cabuda, perque és inexistent.

j

josep

igualada

3 de gener 2020.11:40h

Respondre

Tota la raó d’aquest article de molts anys la festa del reis ha sigut i será una festa maravellosa pels infants i grans pro estem al segle XXI i no es pot seguir les directius de fa 125 anys... Llegir més tenim una comisio molt carca i com totes les entitats es tenen de renovar no pot esser que les persones estiguin fican el nas tans anys, tota entitat es te de renovar amb savia nova, mai es tenian de fer protestas, com varen fer les dones per poguer ser pachesas i tambe amb sap molt greu que en els seus 125 anys no es van entendre amb TV3 per la seba retransmisio , crec que rectificar es de sabis amb tot ja solucions .

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.