Petits plaers
L'olor de la gespa, acabada de segar. Llegir el diari, tot assaborint el primer cafè del dia. Despertar-me mandrós i recordar que és diumenge. Mandrejar tota la tarda amb la meva millor amiga. L'olor de la fruita, acabada de collir. El primer glop d'una cervesa. L'escuma als llavis. Entrar a una llibreria i olorar els llibres nous. Fer la migdiada al sofà, amb una manteta. El gust de la sal. Petons salats a la platja. El flam de la padrina. Fer un pipí dins el vestit de neoprè, a l'aigua gèlida, vint metres sota el mar. L'olor dels carrers, després de la pluja. Mirar com dorm la dona que estimo. Despertar-me al seu costat. Una bona pel·lícula. Un llibre que no vols que acabi mai. Badar davant la llar de foc. Carícies, petons...
Petits plaers. Minúsculs. Barats, gairebé gratuïts però infinitament enriquidors.
D'unes setmanes cap aquí, n'he incorporat un de nou a l'inventari dels petits plaers quotidians, un gest petit, agradable, commovedor, plaent, que em fa viure: és el somriure que em regala cada dia, quan em veu, la meva petita fillola. Llavis petits i tendres, amorosits avui per rialles qui sap si tant de temps retingudes, exiliades del seu rostre, una cara bonica, deliciosa, enyorada de carícies i petons. Ulls petits i ametllats, que miren, que busquen, que aprenen. Llavis petits que aprenen, també, els noms de les coses i a estimar.
Fa poques setmanes que és amb nosaltres, després d'un llarg viatge. D'un país enorme i llunyà i d'una burocràcia nogensmenys feixuga i gegantina. Arribava òrfena de l'estima i la tendresa d'uns pares, en una terra on els infants són les víctimes de la misèria, on les nenes que arriben al món estan condemnades al desamor, a ser infants sense infantesa.
Avui, la petita nena d'ulls ametllats és filla d'una mare extraordinàriament generosa, que li torna els petons, les carícies, la tendresa que li van robar. I li regala la vida.
Per això, procuro veure-la cada dia. Veure i assaborir cada instant, com riu, com juga, com dorm, com respira, com comparteix, generosa, les coses amb els seus cosins... I emocionar-me a cada moment, perquè és, en cada petit gest, un petit regal. Un petit plaer.
13 Comentaris
M’ha agradat molt l’article. No conec en Toni, peró ha estat un petit plaer la seva lectura. La meva petita neboda m’ emociona, com diu ell, en cada petit gest. És un plaer llegir els seus... Llegir més articles.
Un plaer llegir al Toni. Emocionant l’article, ja tic ganes de conèixer la nena d’ullets ametllats.
Coi, m’ha costat molt arribar fins aquí. He hagut de remenar una bona estona. Em sembla que la conec, aquesta nena d’ulls ametllats. Els petits plaers, amb aquests ’petits i petites’,... Llegir més s’han d’aprofitar bé, que es fan grans de seguida. Mira, jo a partir d’avui faig horari normal i no podré veure el Papitu fins a les 6. I ja estic ben desconcertat. Apa, records i petons.
Em sumo a les felicitacions, Toni. Si parem més atenció als petits (grans) plaers que ens regala el dia a dia segur que oblidarem, ni que sigui durant l’estona que es tarda a llegir aquest... Llegir més article, la maleïda crisi!
M’ha agradat l’article, no conec en Toni, però espero reculli la proposta de Pere S (2)
És un gran plaer poder compartir amb tú aquest petit plaer d’ullets ametllats, endavant !!! Una abraçada
Simplement en la més tímida senzillesa s’hi amaga la bellesa la tendresa allò tant màgic que hom anomenà AMOR, si un vol tot allò simplement senzill no només s’esdevé sovint sinó... Llegir més sempre.
ENDAVANT, ENDAVANT ...
Molt emotiu...! Hi crec fermament: en els petits detalls es troben les grans alegries; només cal observar, detectar i gaudir-les!!
Un petit plaer, tornar a llegir els articles del Toni...
Molt bon article i gran fitxatge, amics d’Anoiadiari. Sens dubte una de les persones joves i amb criteri que ens queden a Igualada. Algun dia ens agradaria que escriguessis sobre les caceres de... Llegir més bruixes en els mitjans de comunicació locals...
Antònia
Igualada
21 de juliol 2011.13:28h
Vaja, d´aquest article fa molts dies, però no m´he pogut resistir...L´altra tarda a la plaça vaig reconèixer aquesta nena dolça i d´ulls ametllats de qui parles, i vaig veure que ets un... Llegir més padrí fantàstic. Disculpa la intromissió, però suposo que opinar en un diari té aquestes coses.