Si plores perquè has perdut la Llansana, les llàgrimes no et deixaran veure l’Asensio
Hem encetat el 2011. Any d’eleccions municipals. A Igualada, l’escenari electoral s’albira, a priori, molt interessant.
Els socialistes, tot esquivant un cartell amb sigles perdedores, malda per inventar una nova entesa, amb un nou company de viatge, ja que Iniciativa vol anar per lliure. Els socialistes igualadins, incòmodes dins l’aparell dels Iceta, Montilla, Corbacho, Romero i companyia, han de fer front no només a l’enfonsament patit a causa dels resultats obtinguts en les passades eleccions catalanes sinó també al desencís que hi ha en l’electorat igualadí i en les ganes de canvi que es respiren a la ciutat (mentre els rumors sobre la continuïtat o no d’Aymamí es repeteixen quatre anys després).
A CiU ja ensumen el poder i en Castells ja somia amb la cuixa —que no la caixa, perquè no hi haurà ni un cèntim— que aspira tocar. El dubte rau en si els convergents sabran gestionar l’esmentat desencís ciutadà i el desig de canvi, així com la ressaca guanyadora de CiU a nivell nacional.
El PP... com sempre. Procuraran satisfer ‘els seus’, sempre fidels i electoralment actius (tot i que la piràmide d’edat engreixada per dalt apunta a diverses baixes...), tot atraient amb discursos —sovint demagògics— l’electorat de centre-dreta descol·locat pel discurs nacionalista de CiU.
Aquestes formacions, amb tradició i presència en la curta història democràtica dels municipis, miren de reüll —alguns encongint el clatell— per si apareix alguna nova proposta. Al costat de Gent Nostra, es rumoreja que puguin aparèixer noves candidatures, des de plataformes ciutadanes a llistes d’independentistes (com les CUP, Solidaritat i altres) o, fins i tot, de fatxes espanyolistes.
I Esquerra?
Sabem que els escenaris són diferents i que no podem traslladar els resultats de les passades eleccions catalanes —en les quals els republicans van patir un revés històric— a l’escena local. Però els líders d’Esquerra les haurien de tenir en compte. Com a senyal (en aquest cas, d’alarma).
Tanmateix, a Igualada, i amb tots els respectes i admiració pels homes i dones que aniran a la seva llista i que encara desconeixem, podem avançar i atrevir-nos a dir que Esquerra ha perdut una oportunitat històrica.
No és política-ficció, però davant el panorama electoral que es dibuixa, no costa gaire pensar que una llista i un projecte liderats per la igualadina Marina Llansana, hauria donat a Esquerra uns resultats i un posicionament extraordinaris.
Esquerra, tant a nivell nacional com local, ha preferit una opció més ‘controlable’, que no se’ls pugui escapar de les mans.
No és, insisteixo, política-ficció. L’experiència política de Llansana —adquirida gràcies a la seva absoluta, apassionada i gairebé malaltissa dedicació al país com a diputada del Parlament de Catalunya—, juntament amb el seu bagatge cultural i intel·lectual, la seva preparació i formació i els seus dots comunicatius, dialogants, oferien un perfil molt atractiu per a un molt ampli ventall de l’electorat igualadí. Una figura molt atractiva i interessant no només per ‘als nostres’, no només per als militants o simpatitzants, ni tan sols només per als independentistes o la gent d’esquerres. Llansana hauria pogut atraure l'empatia —i el vot— de molts igualadins i igualadines que volen un canvi real, des del teixit associatiu fins a l’empresarial, passant per tots els àmbits de la nostra societat, que viu una delicada situació de crisi, desencís, grisor... Una Igualada d'aigües estancades.
Si, a més, a aquest perfil de lideratge l’hi sumes un grup de persones, emprenedores, majoritàriament independents, que han liderat projectes culturals, socials, empresarials en els darrers anys a Igualada; homes i dones que sumen, que construeixen... Si, a més, hi afegeixes un projecte de ciutat tan valent com les persones que volen realitzar-lo... En aquest cas, prescindir-ne és un luxe que Esquerra ‘no es pot permitir’ i que pot pagar molt i molt car.
Esquerra, que en moltes ocasions ha preferit el ‘pareu màquines!!!’ (frase cèlebre de l'Asensio) abans que engegar-les (o, fins i tot, canviar-les per unes de noves), no ha optat, no ha apostat per l’opció Llansana. Ja s'ho trobarà...
Tal com quan neix una flor o un arbre, que pot créixer i brotar i donar fruits saborosos i rics... zas!!! Les males herbes —que no moren mai— s’escampen i, com un càncer, s'arrapen a les arrels, les xuclen, eixuguen i exterminen la nova planta, la vida. I així, la terra, restarà controlada. Erma i seca.
Llansana, militant d’Esquerra —un partit que respecta, admira i estima tant o més més que altres—, continuarà dedicant-se apassionadament a la seva ciutat i al seu país des d’altres àmbits, però no des de la primera línia política del sistema de partits.
Com a amic li desitjo altres coses, que no vénen al cas. Com a igualadí i com a català, desitjo que aquesta sigui una situació sabàtica i que en un futur, en una Esquerra renovada, liderada per persones intel·ligents, per homes i dones als qui agradi engegar màquines més que no pas aturar-les, la Marina Llansana sigui la millor candidata per a l’alcaldia de la meva ciutat.
Si no és així, Puigcercós, Vendrell i companyia, sigueu ‘gent valenta’ de veritat i poseu l’Asensio de cap de llista a Igualada. Va...
Altres articles de Toni Cortès Minguet
13 Comentaris
La Veu de l’Anoia divendres passat a la contraportada publicaba una entrevista a la Marina Llansana en la qual deia amb claretat que Ella mai s’havia postulat com a candidata a l’alcadi i que... Llegir més donava ple suport al projecte de Joan Torras, que també era el seu. Vostè, Sr. Cortes està mal informat doncs en aquest sentit. A partir d’aquí potser se li hauria de recordar que vostè va ser expulsat d’Esquerra per la seva nefasta gestió com a regidor d’aquesta formació. Bé que tingui Bon dia
Jo no coneixo personalment a la Marina i tampoc coneixo directament la realitat local d’ERC, però els comentaris d’en Toni em sonen a una veritat incòmoda, sobretot per alguns...Porto temps... Llegir més escoltant que a Igualada, ERC, mai aconseguirà notorietat degut a membres del’aparell del partit que actua com a repressors polítics dels seus.Així no anirem enlloc. Cal que ERC, tant a nivell local com nacional, faci foc nou, regenerant les seves persones i idees.
Si la Marina s’hagués presentat com alcaldable, possiblement l’hagués votat. Amb tots els respectes,”l’aparell” ha fallat en no proposar-la.
- Sr. Joan Puig (1): diu que estic ”molt mal informat”. Suposo que vostè sí que ho està quan gosa afirmar que la Marina ”mai ha volgut presentar-se” a l’alcaldia d’Igualada. En segon... Llegir més lloc, voldria dir-li que no pretenc ”atacar la gent d’Esquerra”. Aquest és un error genuïnament vostre. Ells no són Esquerra. Aquest partit històric, afortunadament, és molt més. Jo només lamento i critico que quatre personatges, dirigents d’aquest partit, prefereixen comptar amb 15 0 16 ”asensios” al territori, fidels soldats, que tinguin controlat el terreny, que no pas 15 0 16 ”marines”, intel·ligents, preparades, emprenedores i amb iniciativa (i un perill per a ”l’aparatu”...)
- Sr. Toni Claramunt (3). Toni, res de bilis ni retrets. No és res personal. És, senzillament, el que penso, la meva (fonamentada) opinió crítica davant d’aquest sistema i d’algunes maneres de fer.
- Sr. Ignasi Garcia (6): ”dir que ella hauria d’encapçalar la candidatura” no és ”fer maranya” sinó que és una opinió (compartida per centenars d’igualadins i igualadines). No prettenc perdre ni un segon ”emmerdant” res ni ”fen la feina bruta” a ningú (ella, òbviament, ni ho sabia que jo faria aquest article). Lamento que m’acusi de mentider (quina sort, els que teniu la veritat absoluta...). Finalment, jo no em faig dir que sóc independentista, com vostè escriu, sinó que ho sóc (i vull deixar de ser-ho!!!) i, criticar algunes maneres de fer d’uns dirigents d’un partit no és ”perjudicar l’independentisme”, com assegura. Un independentisme -que no és patrimoni de cap partit- i pel qual, li asseguro, m’hi dedico en cos i ànima.
Ignasi aquest article no diu cap mentida, es nota que la veritat fa mal.
És un comentari fonamentat i molt valent, Toni. Crec que cal gent que parli amb contudència i valentia sobre la depriment situació de la política igualadina. Està clar, Toni, que tens molta part... Llegir més de raó. Els aparells dominen els partits i eclipsen les persones que van una mica per lliure. Això crea molta mediocritat. I a Igualada anem plens d’aquesta mediocritat. No és normal que es pugui ”vegetar” durant quatre anys en un ajuntament i després ser el ”capo” de l’aparell d’un partit...
La Marina Llansana va anunciar fa molts mesos que deixava la política de primera línia. Venir a dir que ella hauria hagut d’encapçalar la candidatura és voler fer maranya.
El sr. Toni Cortes,... Llegir més s’ha de saber, va tenir greus problemes de disciplina quan era regidor i va ser l’Aymami que el va salvà fent-li un favor.
Ara, el bon amic de la Marina, li fa la feina bruta i emmerda tot el que pot, que alguna cosa quedara. Sort que se’n diu independentista, perque amb aquest article fals i mentider només dona peu perjudicar l’independentisme igualadi.
Ignasi Garcia
Ets valent Toni.
M’agrada molt el teu escrito i el comparteixo totalment.
Els millor desitjos per la Marina Llansana en aquesta nova etapa i esperem que torni amb les mateixes ganes que fins ara o... Llegir més més, de fer un servei al nostre pais i a la nostra ciutat.
No veig bilis i veig una explicació de la realitat.
Toni, calia aquesta secreció de bilis? Sincerament crec que no aporta res... Com bé saps tothom té retrets per fer. La llista podria ser molt llarga i dubto que l’escenari final fos millor que... Llegir més l’actual. I una puntualització. El ”pareu màquines” no és frase seva, sinó d’una altra persona. Qui hagi estat sempre en proces electorals republicans no en tindria cap dubte.
Mira qui parla... el Sr. Cortés que va sortir d’Esquerra amb la cua entre cames i amb una gestió ben galdosa i nefasta. Bé a més a més no se si sap Sr. Cortés que la Sra. Llansana va decidir... Llegir més retirar-se de la política el mes d’abril de 2010 molt abans que es parles de candidatures i que Ella mai ha volgut presentar-se, ni ha fet cap pas en aquest sentit, renunciant (cosa que la dignifica) al seu escó a Parlamentària del nostre Pais, cosa que tenia assegurat, i no apostant per altres metes que haguèssin estat ben lloables com aspirar a ser la primera alcadesa d’Igualada. Està vostè molt mal informat atacant a la gent d’Esquerra Sr. Cortés... o potser és que encara està escaldat... Bé, de totes maneres, desitjo molta sort a la Marina Llansana en aquesta etapa que properament iniciarà als Estats Units d’Amèrica!
Oscar
Igualada
20 de gener 2011.00:21h
No estaria malament saber l’opinió de la interessada... i també de l’interessat (els dos protagonites de l’article).