Unes 3.560 persones de les diferents comarques catalanes van canviar de domicili i van venir a viure a l’Anoia l’any passat. És una xifra molt similar a la dels darrers anys; 3.519 (2020), 3.449 (2019) i 3.581 (2018) i significativament superior a la mitjana del període 2011-2017, que va ser de 2.625 persones. El punt àlgid de les migracions internes entre comarques cap a l’Anoia es fa registrar en el període 2003-2006, quan es va superar la xifra de quatre mil persones que van deixar els seus domicilis per empadronar-se a la comarca: 4.056 (2003), 4.197 (2004), 4.253 (2005) i 4.189 (2006). Són les darreres dades dels Moviments migratoris de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat).

Els pobles de l'Alta Segarra s'han proposat divulgar el seu passat miner i aconseguir que sigui un atractiu turístic. La conca carbonífera d'aquesta zona, a cavall entre l'Anoia i la Segarra, és la més antiga de Catalunya i la més extensament explotada amb més de 200 concessions. Tot i això, els més de 150 anys d'activitat minera al territori han quedat oblidats, segurament perquè "el record que es guarda no és gaire bo perquè s'associa a un treball brut i dur", explica el responsable de Cat Patrimoni, Pere Tardà. Ara, aquesta empresa s'encarrega de fer un exhaustiu treball per localitzar, referenciar i descriure tots els elements patrimonials i servirà de base per a un futur projecte de recuperació del patrimoni miner de l'Alta Segarra.