Íria, somiar és bonic. I vosaltres heu somiat molt però no heu actuat massa. Fins el punt que heu perdut suport social. Sembla que llevat el Sr Lluís la resta d’Igualadins desconeixíem que hi... Llegir més fèieu a la pràctica, us havíem oblidat.
Opino que us ha faltat ser pràctics i també la capacitat de teixir aliances amb altres agents socials, no polititzats, que n’hi ha. I que també somiem. I no et pensis que poc, molts aspirem a que el món canvii. Gent que hem somiat que el capitalisme està caducat i cal un nou ordre social més just. Un nou món on el diner no sigui el rei, nous valors i menys mòbils de luxe.
Lamento dons el final de l’Espai del Somnis, no pas pel que significa un local més tancat i barrat fins una nova especulació, sinó per que constato una oportunitat perduda més. Constato que el jovent que ens succeeix sembla acomodat, reivindica però no assumeix responsabilitat. En el fons sou joves amb el ”ronyó cobert”, de bona família.

Una societat on la Juventut.no es transgresora es una societat morta.

Totalment en contra del desallotjament d’un espai que com a mínim tenia vida (poca al meu entendre, però en tenia). Ara, tapiada, serà una llosa més a la imatge de la nostra ciutat. Crec que... Llegir més Ajuntament, Bisbat i Okupes haurien pogut arribar a un bon acord per la utilització d’aquest espai durant uns anys i fer que un lloc que és tant cèntric, espaiós i bonic fos obert a TOTA la gent de la ciutat. Però... algun mediador ho ha intentat? Les parts han estat disposades en algun moment a sacrificar les aspiracions individuals de cada part? NO, com a mínim de manera sincera. Què passa ara? La justícia fa la seva feina, segurament tard i malament (l’estat espanyol fa molt de temps que no ha tingut massa clara la partició de poders i per tant les decisions que té sempre ens deixen dubtes).

A part de tot això... els ous amb pintura que van esclatar al centre de la ciutat contra determinades façanes tenen més explicació? Els veïns de la zona estaven molt indignats. Vaig sentir comentaris molt incendiaris contra els autors de la decoració pictòrica de determinades façanes. A mi, que m’agrada molt la feina que estan fent el jovent i no tant jovent que creuen en aquest ideari, em fa mal que es posi tothom al mateix sac, i ara, per culpa d’uns quants brètols, la feina que s’ha fet durant 5 anys haurà quedat en res. ”Perruflautes fills de papa.... que els pares els hi paguen tot... bruts i mantinguts...” Aquesta era una petita mostra del que vaig sentir passegant dissabte al matí pel centre.

Crec que els autors de la bretolada haurien de reconduir la situació, fer una disculpa pública i netejar les façanes afectades. D’aquesta manera provablement recuperarien el suport que la gent d’igualada els dona (molta més gent de la que ells s’imaginen). I després es podria començar de nou a intentar buscar una mediació per la utilització de l’espai, ja que del contrari Igualada hi perd.

Joan, tan se val qui sigui el propietari, la llei es per a tots igual i no es un eximent que la propietat sigui d’un o altre per fer el que vareu fer. El jutge ho ha dit molt clarament vareu fer... Llegir més una cosa il•legal i os ha tret, digueu el que vulgueu però es així.

Per altre banda sou uns prepotents/es i uns/es “bocaces”. Vareu dir que faríeu no se quantes coses, que ha Igualada el jovent no havia fet mai res fins que vareu arribar vosaltres, i que heu fet?, res de res, parleu molt, us reuniu molt, però a l’hora de la veritat sos envà la força per la boca perquè de fets res de res.

Sou uns nens i unes nenes de casa bona que esteu acostumats/des a tenir-ho tot molt fàcil i clar teniu idees, però per posar-les a la practica s’ha de pencar i a això no hi esteu acostumats/des i el papa i la mama no os ho fan.

De tota manera no patiu pel local ja que els vostres pares/mares o avis/avies ara amb la crisi econòmica que hi ha segur que tenen algun local o alguna nau buida que gustosament os la deixaran perquè l’autogestioneu. Caram quina sort que teniu els/les de casa bona, als demés no ens queda altre solució que llogar un local i pagar el corresponent lloguer, ah! i la llum i l’aigua, que no se si ho fèieu vosaltres al Casal

Només tinc preguntes i els comentaris no em donen la resposta. Per què ens fan por els joves ”perroflautes” que pensen, que són crítics, que se saben organitzar, que prioritzen el bé comú,... Llegir més que creen xarxes amb altres per denunciar la situació de fragilitat que viuen tants col·lectius, no només joves, sinó també persones sense feina, discriminada, sense llar... Per què ens n’alegrem del tancament d’un espai que havia donat cabuda a projectes comunitaris de gent diversa, d’edat ben diferent, que fan l’esforç de trobar en el diàleg punts de trobada. Per què ens burlem de la sensibilitat dels altres i de sentiments sagrats: amor, amistat, hospitalitat... Per què l’església no és generosa; per què deixa que la institució li faci la traveta a un jovent que sap qui és Óscar Romero o Pere Casaldàliga. Per què sento avui més que mai que l’església oficial no em representa, malgrat les paraules esperançadores del Papa Francesc. Per què no diem la veritat o som conseqüents?
Ànims Iria!! No us deixeu vèncer per la tristesa. Sé de fet, que no ho fareu. Deia Romero ”El poble és el meu profeta” i el jovent de l’Espai pels somnis ho és per a una autèntica església acollidora i de cor valent i esperit revolucionari. ”Digueu-me: cerqueu de veritat la felicitat?: Aspireu coses grans. Eixampleu els vostres cors!” reptava el Papa el jovent en una jornada de joventut. Qui està fent oïdes sordes?

Iria, dius que avui sentiu ràbia i tristesa absoluta de veure-us despullats d’un espai físic, crec que mes o menys és això mateix el que va sentir el seu propietari el dia que vareu rebentar la... Llegir més porta i entrar vosaltres.

Crec que al menys tot això et pot servir per entendre el que van sentir ells en el seu moment

Lluis, penso exactament igual que tu. Quina colla de fatxendes son tots aquests. Diré mes: la justícia ha dit que son uns delinqüents i per axó els ha desallotjat.

Ves per on, a mi em passarà just el contrari. Quan passi i pugui veure les finestres tapiades sentiré una gran satisfacció acompanyada d’un gran somriure. A partir d’ara serà una zona més... Llegir més neta i amb menys soroll. Des d’aquí, agrair al cos dels Mossos, la seva gran tasca. I com no, també, a l’Església. Adéu perroflautes. Ah! Un consell, poseu-vos a treballar y lleveu-vos ben d’hora, ben d’hora!