Primer van agafar els comunistes, 

i jo no vaig dir res perquè no era comunista.

Després es van endur els jueus, 
i jo no vaig dir res perquè no era jueu.

Després, van venir a buscar els obrers; 
no vaig dir res, perquè jo no era obrer ni sindicalista.

Més tard es van ficar amb els catòlics, 
i no vaig dir res perquè jo era protestant.

I quan, finalment, em van agafar a mi, 
ja no quedava ningú per protestar.

Martin Niemüller

Podria haver titulat l'article "història de la privatització de la universitat pública" però és més bonic remarcar que hi ha qui lluita perquè això no acabi sent així. 

La setmana passada els nostres estudiants de secundària, batxillerat i universitat feien vaga per dir no a la nova reforma educativa universitària, un pas més cap a la privatització de la universitat pública. Una privatització que es va iniciar el 2008 amb la introducció del Pla Bolonya[1] de la mà del govern socialista espanyol ( i amb moltes protestes reprimides brutalment pel govern tripartit), que va seguir el 2012, per gentilesa del govern de CIU, amb la pujada de Taxes universitàries que va suposar fins a un augment del 66% del preu (la llei que ho permetia era del govern del PP però CIU va augmentar les taxes al màxim permès)[2] i, ara, per començar bé el 2015 tenim aquest nou regal del PP: el Real Decreto 43/2015, de 2 de febrero, por el que se modifica el Real Decreto 1393/2007, de 29 de octubre, que establece la ordenación de las enseñanzas universitarias oficiales, y el Real Decreto 99/2011, de 28 de enero, por el que se regulan las enseñanzas oficiales de doctorado, altrament dit Decret 3+2.

En cada una d’aquestes reformes, la nostra generació ha viscut autèntics desastres i drames personals, entre el 2012 i 2014 les universitats de l'estat espanyol han perdut 45.000 estudiants[3], 45.000 persones que han hagut de deixar la carrera o no l'han pogut començar convertint així la universitat en un espai només apte per elits,[4] per aquells que tenen la sort de poder assumir de mitja 2.000 anuals de taxes més el material, el transport, etc. On suspendre una assignatura suposa un augment brutal de la taxa i on ara, a més a més, han buidat de validesa certes carreres per les que farà falta un màster de dos anys per tenir sortides laborals.

Ara els  toca vendre que ens estem equiparant amb el resta d’Europa, que aquest nou sistema permet la mobilitat entre països i que t’estalvies les taxes d’un any de carrera. Sí d’acord, però expliqueu també que la majoria de països que utilitzen el sistema 3+2 tenen un important programa de beques, la universitat és gratuïta o les taxes són molt més baixes[5]; expliqueu-nos també que reduïm un any de taxa universitària però de regal ens n’afegiu dos de taxa de màster; expliqueu-nos que les beques per marxar a fora cada cop són més escasses i restrictives i que anar a l'estranger no és a l’abast de tothom.

Comencem contínuament les cases per la teulada, satisfent tan sols els interessos del constructors, sense tenir en compte les persones que hi hauran de viure. Vull una universitat on les persones que vénen darrere meu tinguin les mateixes oportunitats que vaig tenir jo, vinguin de la família que vinguin. Vull un país on la cultura sigui la base de la societat i no els interessos econòmics d’uns pocs. Vull una cultura entesa com el què és i que no deixi de ser vàlida si no és productiva ni genera negoci. Vull una universitat que no sigui una productora de treballadors precaris per fer funcionar les grans empreses. Vull una universitat pública que sigui pura i simplement CULTURA.

Primer van implantar el pla Bolonya,

jo no vaig dir res perquè no era estudiant;

Després van apujar les taxes un 66%,

jo no vaig dir res perquè m'ho podien costejar

Després van aprovar el 3+2,

no vaig dir res perquè ja havia acabat la universitat.

I quan al cap d’uns anys els meus fills volien estudiar,

ja no quedava universitat pública per poder-los pagar la carrera.

[1] El SEPC en el seu moment va elaborar un document explicant les coseqüències http://issuu.com/sepc_nacional/docs/la_mercantilitzaci___de_l___educaci

[2] http://www.ceucat.cat/noticies/els-nous-preus-de-matricula-un-parany-pels-estudiants

[3] http://laeducacionquenosune.org/45000/

[4] i [5]  Veure documents adjunts, informes de l'Observatori del Sistema Universitari