Quantes vegades, conscient o inconscientment, ens frenem per la por?. Els arbres creixen tant com poden. Les persones no.

Hi ha un conte que explica que, hi havia una vegada dos nens que patinaven sobre un llac gelat. Tot d'una, el gel es va trencar i un dels nens va caure a l'aigua. L'altre nen, veient que el seu amic s'ofegava sota el gel, va agafar una pedra i va començar a donar cops fins que va aconseguir trencar la capa de gel, va agafar la mà del seu amic i el va salvar. Quan van arribar els bombers i van veure el que havia passat, es preguntaven com ho va fer, ja que el gel era molt gruixut. En aquest instant va aparèixer un ancià i va dir: - "Jo sé com ho va fer. No hi havia ningú al seu voltant per dir-li que no podia fer-ho".

Estem en moments d’incertesa, en un moment de canvi de paradigma, un canvi d’època diuen els experts. I massa sovint, hem escoltat o escoltem moltes veus que ens conviden a frenar.

Pel que fa al món laboral, molts de nosaltres treballarem en més d’una professió al llarg de la nostra vida laboral, i segurament els nostres fills treballaran en professions que encara no s’han inventat. Per això, les nostres competències emocionals juguen un paper cada vegada més important, i molt diferent d’altres èpoques. Les persones, de forma natural, biològica, tendim a tenir por de tot allò que desconeixem. I la por, ens paralitza. Algunes de les eines del coaching ens poden ajudar a gestionar millor aquesta por i, sobretot, a tenir més recursos per enfortir-nos i conviure en aquests canvis constants. Tot i que aquestes eines són aplicables en diferents àmbits, són especialment rellevants, en aquelles situacions on la persona està en procés de recerca de feina o de canvi professional.

Com ens autoliderem? Doncs influenciant-nos a nosaltres mateixos per assolir el què ens proposem, sense deixar de ser nosaltres mateixos. Quan la vida ens dóna un resultat inesperat, i sembla que tot trontolla, és quan l’autolideratge esdevé imprescindible. És a dir, quan hem de reinventar-nos o recomençar de zero, quan ens sentim molt pressionats, quan intentem reiteradament un resultat i no ens funciona.

I no és fàcil, perquè a vegades no som prou conscients de com funciona la nostra ment. El cervell, de forma biològica, té tendència al pensament negatiu i s’avança als aconteixements, i tot això ens aguditza la por. Si en centréssim en pensar amb el aquí i ara, no patiriem tant. No hi ha receptes màgiques, i sí autoconeixement i esforç en la millora constant.

Et suggereixo aquest menú en 15 passos per un canvi professional:

El primer plat:

1. Aprendre d’allò que ens ha funcionat.

2. Reflexionar i connectar amb allò que ens apassiona de debò.

3. Conèixer en què som bons, els nostres punts forts.

4. Adonar-nos de quins són els nostres frens, quines creences ens limiten. Preguntar-nos què faríem si no tinguéssim por? No comparar-nos amb els altres. Cadascú és diferent, singular, únic. Prohibir-nos els “No puc, no sé, m’agradaria…però…, queixar-nos, he de”.

5. Prendre consciència del nostre diàleg intern. Ens animem o ens “xiulem”?

6. Filtrar què escoltem de tot el què ens diuen, especialment tot allò negatiu (Això no sortirà bé, Ara no t’arrisquis, És que tot està fatal, No ho facis, No val la pena, etc.)

El segon plat:

1. Marcar-nos un objectiu, un objectiu que depengui de nosaltres. Mesurable. Posar-hi una data.

2. Revisar quina és la nostra situació actual, què tenim que ens acosta a l’objectiu, què ens falta, què ens frena.

3. Quines alternatives ens poden permetre fer el canvi.

4. Fer un pla d’acció. Ha d’incloure el què, el com, amb qui, on, i sobretot, el quan ho farem. També definir un pla B, per disposar de més recursos si és necessari. I preguntar-nos: aquesta acció m’acosta al meu objectiu?

5.Practicar i entrenar les afirmacions. En present continuu (canviant el “Ho intentaré” pel “Ho estic fent”), En positiu, Escriure-les, En primera persona (Ho vull, Puc, Em veig capaç).

6. Passos petits, sense por, provar i provar. Amb constància i celebrant cada petit éxit.

7. Confiar en un mateix. Actuar des de la confiança amb els nostres recursos personals, donat que el que estem pretenent és que els altres (empreses, clients, col·laboradors) confiïn amb nosaltres.

Els postres:

1. Ser perseverants en l’objectiu. Prohibir-nos els autosabotejadors: Posposar les accions, començar i no acabar, el perfeccionisme, posar excuses (massa o poca edat, massa o poca experiència/formació, no tinc temps, no hi ha feina).

2. Automotivació. La motivació és la gasolina que ens condueix a aconseguir nous reptes, i en situacions de desocupació es fa imprescindible ser “emprenedor” en sentit ampli perquè és la nostra pròpia empresa la que ens ha de donar beneficis. Si en alguns moments no tenim motivació per actuar, actuem com si en tinguéssim. Com diu l’escriptor Murakami “Per no fer les coses trobarem moltes excuses, per fer-les, només necessitem una única motivació”.

Si ens entrenem dia a dia, com si estéssim practicant el nostre esport favorit, deixarem d’anar amb el pilot automàtic i el fre de mà de la por, i,començarem a liderar de forma conscient la nostra vida. No esperem a que canviï el nostre entorn, concentrem i posem l’energia en allò que depén realment de nosaltres mateixos i allà on podem influenciar, per què com diu un proverbi àrab, “el millor moment per plantar un arbre era fa vint anys, però el segon millor moment, és ara”.

Autora del text: Roser Claramunt, psicòloga-coach

roserclaramunt@kaizensingular.com

Si t'ha agradat l'article, escriu un comentari o comparteix-lo.

Si ho prefereixes, pots subsciure't gratuïtament al bloc de Kaizen Singular