Alguna vegada he escoltat que ens sentim vells quan tenim més històries per explicar que projectes. És evident que l'edat ens pot limitar a nivell físic per fer segons quines coses. Però massa sovint, utilitzem l'edat i, altres excuses, com fre per no fer coses, projectes o canvis que volem.

Jonas Salk, el descobridor de la vacuna contra la poliomielitis, i que va regalar els drets a la Humanitat, va dir una vegada que "La nostra major responsabilitat és ser bons avantpassats". Per això, és important no conformar-nos ni resignar-nos quan alguna cosa no ens agrada o no és com volem. Potser la primera vegada que intentem fer alguna cosa diferent no tinguem resultats, potser a la segona tampoc ... segur que en algun moment tenim el "clic", per donar la volta a les coses, per trobar un altre camí, per trencar amb el famós "sempre s'ha fet així", "sempre ha estat així", "això és impossible", "jo no puc". Einstein ens recordava que "si volem resultats diferents, no podem fer sempre el mateix".

Per fer un canvi, abans l’hem d’imaginar i després, cal atrevir-nos a provar. Com si no, s'hauria inventat el foc a la prehistòria, hauríem arribat a la Lluna, haguéssim inventat la penicil·lina, hauria caigut el mur de Berlín, i un llarg etcètera?. L'espècie humana és l'única que té la capacitat per imaginar i creure que les coses poden ser diferents, que es pot innovar.

Heràclit deia que no podem banyar-nos en el mateix riu ... perquè tot flueix. Per això no podem quedar-nos a la vora esperant, per por o per comoditat. Tant fer com no fer alguna cosa que volem fer o que ens agradaria fer, és una elecció que té conseqüències en la nostra vida. Moltes vegades ens preguntem, què hauria passat si hagués fet tal cosa o tal altra. El que som, és el resultat de les diferents eleccions que fem al llarg de la nostra vida.

Sovint, esperem que arribi el moment oportú, quan, si som sincers amb nosaltres mateixos, ens adonarem que aquest moment oportú no existeix. Hem de provocar-lo, hem de crear una situació perquè aquest moment oportú existeixi. I, sovint, el que fem és just el contrari: busquem arguments "racionals" per postergar, busquem excuses (jo no serveixo per això, és difícil, ara tinc altres prioritats, la meva família no ho entendria, no tinc temps, no tinc diners...). Cal substituir l’excusa per la motivació, substituir el pensament en l’esforç pel pensament en el benefici. Com explicava en un article sobre liderar-se en un canvi professional, un proverbi àrab diu que "el millor moment per plantar un arbre va ser fa vint anys, i el segon millor moment és avui".

Això és fàcil dir-ho i complicat posar-ho en pràctica, però no és impossible.

I és que per atrevir-nos a provar, necessitem sortir de la nostra zona de confort. La nostra zona de confort, concepte molt lligat als processos de coaching, implica el nostre conjunt de límits físics o psicològics. És tot allò que ens és familiar, on ens sentim segurs, protegits en la nostra vida actual, on ens deixem portar pel nostre pilot automàtic, és el nostre camí fressat. Tot el que està fora d'aquesta zona, ens incomoda, ens sembla difícil, ens genera tensió i ansietat. I això és degut a la por al desconegut. Quan ens atrevim a expandir aquesta zona de confort generem noves alternatives, progressió, aprenentatge, satisfacció, renovació i energia.

Com podem augmentar el nostre nivell d'atreviment i sortir de la nostra zona de confort?

La manera com veiem el món, el nostre món, és únicament una interpretació que fa la nostra ment. Per això, podem imaginar-nos en com seríem si sortíssim d'aquesta zona. Podem imaginar-nos en com ens sentiríem si aconseguim el que volem. Podem imaginar-nos fent coses que ens acostin al nostre objectiu. Atrevint-nos a creuar aquesta frontera entre la nostra zona de confort i el que ens espera. I provar.

Us deixo amb unes idees per "atrevir-nos a" i, amb algunes preguntes que ens podem fer en clau de coaching:

1. Selecciona i filtra el que escoltes

Això que em diuen, m'ho crec?, Realment ho crec així?

Què és exactament el que em preocupa sobre el què diran?

Si no ho he provat encara, com sé que no funcionarà?

Què tinc o faig diferent respecte els que ja ho han provat?, Què tinc en comú?

2. Centra't en solucions en lloc de queixar-te

Què puc fer diferent per aconseguir-ho?

Què m'ho impedeix?

Què he fet fins ara per canviar aquesta situació?

Quan i com ho faré a partir d’ara?

3. Tria envoltar de persones positives

I si el parlo amb persones que sé que són optimistes?

Què em diria aquest professor / a que fa anys em va animar a que fes un canvi, que perseguís meu somni?

Com sonaria reformular el que em diuen en positiu?

Qui em pot ajudar o acompanyar en aquest camí?

4. Sigues proactiu, començant per petites coses

Què és el pitjor que podria passar si ho faig?, I si no ho faig?

Què m'aportarà fer aquest canvi?, Com em sentiré?

De quina manera podria fer-ho gradual?

Quines altres coses caldria canviar prèviament?

Quin seria el primer pas?

5. Dedica un temps al dia al teu projecte o repte

A què dedico la meva energia diària?, Quant temps a què?

Què deixo de fer cada dia, per dedicar una hora al que vull aconseguir?

Què és el que em donarà forces i energia per atrevir-me amb això?

I ara, et pregunto Què faràs avui per sortir de la teva zona de confort?, Què faràs avui que et permeti dir-te "em sento orgullosa/o d'haver-me atrevit a provar"?, Què faràs avui per apropar-te una mica més al teu somni?

Per veure un vídeo que transmet molt bé això d'Atrevir-se, podeu clicar aquí i anar al final de l'article.

Autora del text: Roser Claramunt, psicòloga-coach

roserclaramunt@kaizensingular.com

Si t'ha agradat l'article, escriu un comentari o comparteix-lo.

Si ho prefereixes, pots subsciure't gratuïtament al bloc de Kaizen Singular