Ja fa anys, Gandhi ens deia:

Mantingues els teus pensaments positius,

perquè els teus pensaments es convertiran en les teves

PARAULES

Mantingues les teves paraules positives

perquè les teves paraules es convertiran en les teves

ACCIONS

Mantingues les teves accions positives

perquè les teves accions es convertiran en els teus

HÀBITS

Mantingues els teus hàbits positius

perquè els teus hàbits es convertiran en els teus

VALORS

Mantingues els teus valors positius

perquè els teus valors es convertiran en la teva

DESTINACIÓ

Quan ens marquem objectius, a més d'un pla d'acció, hem de bregar amb una sèrie de pensaments negatius, les creences limitants: “Jo sempre he pensat que en la vida em va tot malament”, “No sóc capaç de fer gens del que em proposo”, “No puc”, “No tinc edat per posar-me a estudiar”, “No se’m dóna bé parlar en públic”.

Les creences limitants són idees, opinions o pensaments negatius que considerem veritats absolutes, sense ser-ho, i que tenen una influencia condicionant en la nostra vida. Potser per una mala experiència, potser perquè ens ho han repetit cent vegades, ens creiem alguna cosa que no es correspon amb la realitat. En el camp oposat, tenim les creences potenciadoras, les idees en positiu. . Les creences limitants ens bloquegen o anul.len, i les creences potenciadores ens impulsen a avançar. I són aquests pensaments i creences els que contribueixen a marcar la nostra destinació, la nostra vida.

On s'originen aquestes creences?

Les adquirim en la nostra infantesa, que és quan som fàcilment programables i quan les idees es graven automàticament en el nostre subsconscient. Especialment durant el procés de socialització: abans dels 7 anys al no intervenir la ment conscient i racional, tot el que veiem i sentim ho gravem i arxivem directament, sense qüestionar-ho. Per tant, les nostres creences procedeixen de l'entorn en el qual hem viscut, l'experiència i/o les opinions dels altres.

Freqüentment, pensem que “no podem” fer tal cosa senzillament perquè un dia, o potser més vegades, fa molt temps, ho intentem i no ho aconseguim. O algú proper (família, companys, professors) ens va dir que no ho podríem fer, no servíem, etc. Aquest record queda gravat i davant una situació similar, és la primera frase que ens ve, i la pensem o diem sense qüestionar-la en absolut. Segurament, en una etapa adulta tenim altres capacitats, altres coneixements o recursos, estem millor preparats, però aquesta idea en la nostra ment ens frena, i ens impedeix actuar.

El nostre cervell aprèn a saber què esperar de cada moment

La neuropsicologia ha descovert que el nostre cervell aprèn a saber què esperar de cada moment, és a dir, si esperem que en el proper examen anem a suspendre, probablement estudiarem menys o ens concentrarem menys, i llavors suspendrem de debò. O si esperem que en la propera reunió de treball amb prou feines diré alguna cosa, perquè una vegada a la Universitat em va sortir malament parlar davant el públic, no provaré fer-ho de nou.

Per tant, aquestes idees o pensaments actuen com a profecies acte-complertes, donat que actuen com a portes o barreres al que podem fer. Si creus que ets agradable, llavors t'aproparàs als altres de forma més oberta. Si creus que no ho ets, et retrauràs davant els altres i els altres et veuran com tu fas que et vegin (et tiraràs pedres sobre la teva pròpia teulada).

Com canviar les creences limitants?

Una tècnica senzilla consisteix en aquests 3 passos, centrats en els temps present i futur:

1. Prendre consciència de la creença que ens limita, identificar-la. Preguntar-nos: En què em perjudica?, En què em beneficia?, Com seria la meva vida sense aquesta creença?

3. Substituir-la per una creença potenciadora o estimulant, i preguntar-nos Com seria la meva vida si cregués això nou?

4. Entrenar o repetir la nova creença fins a incorporar-la.

En els processos de coaching i PNL (programació neurolingüística), mitjançant diferent tècniques, el que també fem és convertir la creença limitant en temporal, i convertir la creença potenciadora en una creença permanent. Només canviant les creences que ens limiten, podem creuar la nostra zona de confort i avançar en el camí cap a nous hàbits, reptes i aprenentatges.

Si no l’heu vist encara, us recomano veure “El discurs del Rei”, on s’observa de forma molt clara, de quina manera, si canviem les nostres creences limitadores per creences potenciadores, pot canviar la nostra vida. Us deixo amb un petit tast de la pel·lícula.

Autora del text: Roser Claramunt, psicòloga-coach certificada, roserclaramunt@kaizensingular.com

Pots subsciure't gratuïtament al bloc de Kaizen Singular o seguir-me a Twitter: @kaizensingular

<!–––EndFragment–––>