Sovint sembla que som més amables amb els de fora de casa que amb els qui tenim més a prop.  I quan arribem a casa després d'un dia difícil, moltes vegades, ens deixem anar i diem coses de les quals després ens penedim.

Un dels reptes o objectius recurrents que em trobo en els processos individuals de coaching és desconnectar de la feina per poder gaudir més del temps i del moment quan arriben a casa i estan amb les persones que més estimen, estar de bon humor, estar presents.   Com puc desconnectar de la feina? Com més vull desconnectar, més hi penso!  Són les jugades que ens fa el cervell i que proven diverses investigacions científiques.  Com més ens resistim a alguna cosa, més persistent és.

Sovint els pregunto en clau de coaching (i et convido que, si és el teu cas, també te les formulis ara):

1. Vols desconnectar del treball o realment, vols “connectar" amb les persones que més estimes, connectar-te al moment present?
Quina diferència veus entre aquestes dues opcions?
Quina et motiva més?

2. Quins són els teus rituals en sortir del treball o en entrar a lcasa teva?
Què pots pensar o fer durant algun d’aquests rituals que t’ajudi a connectar-te amb el moment present (familiar, amics, etc)?  
Què pots fer per assegurar que ho fas?

Respondre a aquestes preguntes sol donar pistes i respostes interessants.
Aprendre a prendre consciència del moment present o canviar la paraula “problema” per “repte” també.
Buscar el propi arbre dels problemes també. Recordem la història d’aquest preciós conte que explica Jorge Bucay.

“El fuster que havia contractat per ajudar-me a reparar la meva vella granja, acabava de finalitzar el seu primer dia de dur treball. La seva motoserra elèctrica s’havia avariat, i li havia fet perdre una hora de feina, i ara el seu antic camió es negava a arrencar.

Mentre jo l’acompanyava a casa seva, va romandre en silenci.

Quan vam arribar, em va convidar a conèixer  la seva família.

Mentre ens dirigíem a la porta, el fuster es va aturar breument davant d’un petit arbre, tocant les puntes de les branques amb ambdues mans.

En entrar a  casa seva, vaig observar una sorprenent transformació. La seva bronzejada cara somreia plenament. Va abraçar els seus dos petits fills i va fer un petó a la seva esposa. Posteriorment em va acompanyar fins al cotxe.

Quan vam passar prop de l’arbre, vaig sentir curiositat, i li vaig preguntar sobre el que havia observat en arribar.

– “Aquest és el meu arbre dels problemes”, va contestar. “Sé que jo no puc evitar tenir problemes a la feina, però hi ha alguna cosa que és segura: els problemes no pertanyen ni a casa meva, ni a la meva parella, ni als meus fills. Així que, simplement, els penjo en l’arbre cada vespre quan arribo. Després, al matí els recullo una altra vegada. El més divertit és que… quan surto al matí a recollir-los, ni remotament en trobo tants com els que recordava haver deixat el vespre anterior.”

Si no tens un arbre real a prop, pots trobar alguna cosa que el pugui substituir. Si és necessari, busca el teu propi ritual, el teu propi ancoratge com a substitut d’un arbre real i fes la prova.  Observa si hi ha canvis. Encara que siguin petits, són importants.

Quin és el teu arbre particular on penges els problemes o preocupacions? Quina és la teva estratègia? I el més important, com et sents després de fer-ho?, "Què canviaria si canvies la paraula 'problema' per la paraula 'repte'?