Acabo d'impartir un curs d'intel·ligència emocional i coaching, dins d'un dels programes de suport a la ciutadania, a la Creu Roja, i després de diverses setmanes en què hem treballat diversos aspectes sobre la gestió emocional en la vida personal i professional, un dels més reveladors per les persones participants ha estat el tema de la pro-activitat. Per això, avui vull dedicar-hi aquest article.

La pro-activitat es defineix com l'actitud en què el subjecte o organització assumeix el ple control de la seva conducta de manera activa, fent prevaler la llibertat d'elecció sobre les circumstàncies del context.

Qui va encunyar aquesta paraula va ser el neuròleg i psiquiatre Viktor Frankl, que va sobreviure als camps de concentració nazis, en el seu llibre "L'home a la recerca de sentit" el 1946 i que et recomano totalment si encara no l'has llegit. Més tard, va ser Stephen Covey, qui gràcies al seu conegut llibre "Els 7 hàbits de les persones altament efectives", va popularitzar el concepte.

Per prendre consciència del nostre nivell de pro-activitat podem preguntar-nos en què invertim la nostra energia i el nostre temps. Tots tenim diverses preocupacions: salut, treball, economia familiar, educació dels fills, deute públic, les notícies de la premsa, etc. Si les analitzem totes, comprovarem que moltes d'elles estan fora del nostre control i altres sobre les que sí que podem actuar directament o influenciar a través d'altres persones.

Els problemes que afrontem habitualment estan en una d'aquestes tres zones:

a. Zona de control directe o cercle d'atenció (implica la nostra pròpia conducta i és on hem de dedicar la nostra energia i atenció)

b. Zona de control indirecte o cercle d'influència (podem influir a altres persones perquè actuïn de manera diferent, mobilitzant, sumant-nos a causes concretes)

c. Zona d'inexistència de control o cercle de preocupació (problemes sobre els quals no podem fer res, com per exemple, els fets passats, la incertesa en el context actual, etc.). En aquest cas, el que hem d'analitzar i decidir és quins problemes podem traspassar a la zona d'influència o d'atenció, per començar a planificar accions per solucionar-ho. I, algunes de les qüestions que ens podem fer són:

1. Què puc fer per solucionar aquesta situació?

2. En quin percentatge depèn de mi?

3. Quin suport-persones o recursos - necessito per fer-ho?

4. Què faria si no tingués por? Què faria si no hi hagués conseqüències?

5. Quin és el primer pas? Quan i com ho faré?

Si centrem els nostres esforços en aquelles coses on sí podem actuar o influir, estarem aportant la nostra energia positiva, ampliant el nostre camp d'acció i d'influència, i en paral·lel, reduint el cercle de preocupació. En canvi, si ens centrem en coses que estan dins l'àmbit de preocupació, ens abandonem i ens quedem sense energia per actuar on si tenim control directe.

En funció de la zona on centrem els esforços i energia, serem persones predominantment pro-actives o persones predominantment reactives:

Les PERSONES PRO-ACTIVES centren els seus esforços en el cercle de control i d'influència, es dediquen a les coses pel que fa a les quals poden fer alguna cosa. Prenen la seva pròpia responsabilitat, són positives, actuen amb planificació. Amplien el cercle i tenen més probabilitats d'aconseguir el que es proposen.

Les PERSONES REACTIVES centren els seus esforços en el cercle de preocupació, enfocant-se en la culpa a altres persones, en els problemes del context i en circumstàncies sobre les quals no tenen cap control. Eludeixen la responsabilitat cap a fora. Es genera energia negativa que en combinar amb la menor dedicació de temps i acció en les àrees en què es pot fer alguna cosa, causen una reducció del cercle d'influència o d'atenció.

Tot això està també molt relacionat amb la nostra creença - irreal - sobre la nostra capacitat per poder canviar l'altre sense canviar nosaltres primer. I, en general, això funciona totalment a l'inrevés: si nosaltres canviem, la nostra interrelació canvia, i per tant, podem provocar canvis en els altres de forma indirecta. Ja parlarem un altre dia d'això.

I tu, com actues, de manera predominantment pro-activa o reactiva?

Autora del text: Roser Claramunt, psicòloga-coach

roserclaramunt@kaizensingular.com

Si t'ha agradat l'article, escriu un comentari o comparteix-lo.

Si ho prefereixes, pots subsciure't gratuïtament al bloc de Kaizen Singular