La força de voluntat consisteix en la capacitat de postergar una satisfacció immediata per aconseguir un repte o resultat a mitjà o llarg termini. L'American Psychological Association defineix la força de voluntat com la ciència psicològica de l'auto-control.

Físicament, i tenint en compte que la persona és un tot amb les seves dimensions física, mental i emocional, hi ha diferents investigacions que demostren que quan tenim un índex baix de glucosa, tenim menys força de voluntat i menor capacitat d'atenció. Per això, és important haver menjat abans de prendre decisions importants o en moments de "temptacions" per mantenir el nou hàbit que estem incorporant.

Independentment que hàgim menjat o no, o tinguem poca o molta, la veritat és que la força de voluntat és entrenable i que podem enfortir-la i augmentar-la. Recordem que el cervell té plasticitat, per tant, no val dir "jo ja no puc canviar", "jo sóc així". I és especialment útil quan necessitem o volem canviar hàbits o comportaments. Per això, també és un dels aspectes clau per a l'èxit d'un procés de coaching.

Habitualment, en els processos de coaching, un cop definit el pla d'acció per part de la persona que s'ha fixat un objectiu, sempre se li pregunta: "¿ pot passar alguna cosa que impedeixi que facis aquest pla tal com ho has planificat?, en cas que sorgeixi, quina altra acció prendràs?, què més pots fer?". Aquestes i altres reflexions són útils per poder anticipar possibles "temptacions" o "moments de desmotivació" dins d'un pla d'acció per a canvi d'hàbits, i que, en el cas que succeeixi, es puguin prendre decisions i actuar segons el que la persona ha anticipat, sense haver d'aplicar la força de voluntat.

En l'àmbit de la publicitat i el màrqueting, s'explica que quan la persona veu un anunci publicitari només passarà a l'acció de comprar aquest producte o servei si es compleixen diversos passos. Més enllà del model clàssic AIDA (Atenció, Interès, Desig i Acció), tenim el procés més complet conegut com NAICDASE (Necessitat, Atenció, Interès, Confiança, Desig, Acció, Satisfacció, Avaluació). Em basaré en aquest procés complet de decisió de compra, per establir un paral.lelisme amb el procés de canvi d'hàbits i la força de voluntat.

Necessitat = fixar-se una meta clara i escriure-la. "Què volem" i "per a què". Sense buscar la causa en els altres, a l'exterior, sinó des del nostre interior. No és el mateix proposar aprimar-se 5 kg per semblar-nos a un/a model o per complir amb la prescripció d'un metge , que aprimar-se 5 kg per sentir-se bé amb un mateix o guanyar agilitat per practicar el nostre esport favorit. En el primer cas, viurem la nostra força de voluntat com un sacrifici, en el segon ho viurem pensant en el benefici. I ens resultarà més fàcil.

La meta cal redactar-la en positiu, específica, a curt termini (o amb dates intermèdies si és a llarg termini) i realista, és a dir, assumible. I escriure-ho: està comprovat que el fet d'escriure augmenta mentalment el compromís.

Atenció = Ser realistes. Moltes de les vegades que ens proposem alguna cosa i no tenim la suficient força de voluntat per fer-ho, és perquè no hem estat realistes ni selectius. Si es tracta d'un objectiu molt ambiciós, caldrà dividir-lo en parts més petites. No podem canviar tot alhora. Ens centrarem en el més prioritari, seguint un ordre. L'atenció és limitada i selectiva.

Interès = Visualitzar el resultat, a l'inici i durant el procés de canvi d'hàbit. Visualitzar com ens sentirem, com ens veurem, quan orgullosos ens sentirem per haver aconseguit la nostra meta. I si en algun moment, sentim que flaqueja la voluntat, recordar el que hem visualitzat. El cervell ja "ho haurà vist " i això facilitarà la motivació. El premi, el nostre "per a què", ha de provocar interès.

Confiança = Valoració dels avenços. Confiança en nosaltres mateixos, en què ho anem a aconseguir, valorant el camí recorregut. Som únics, singulars, amb les nostres capacitats i habilitats. En general, som especialistes a saber el que no fem bé. Analitzem el que sí que sabem fer o se'ns dóna bé. Si sols no ho aconseguim, busquem un suport extern (un familiar, una amistat, un professional) o persones que comparteixin el mateix objectiu. Un cop traspassem la nostra zona de confort, tornarem a sentir-nos més segurs.

Desig = Determinació. La determinació i disposició que tenim, així com la importància que té per a nosaltres, el fet d'aconseguir-ho.

Acció = Acció planificada. Sense acció, no hi haurà canvi d'hàbits. Planificar què farem, com ho farem, quan ho farem. Podem fragmentar l'objectiu en petits objectius, i en fases. Tot canvi requereix auto-disciplina. El fet d'anar assolint freqüentment petits objectius ens transmetrà confiança, seguretat i força de voluntat per seguir fent el que ens hem proposat fer.

Satisfacció = Tenir cura del diàleg intern. Anar comprovant que estem "complint" amb el marcat i en les dates fixades genera satisfacció, i serà la gasolina per continuar el camí iniciat. Podem també premiar simbòlicament o animant-nos amb frases tipus "Vaig per bon camí", "Ja he fet la meitat del pla d'acció", "Ja que he arribat fins aquí, em mereixo aconseguir-ho", etc.

Avaluació = No tirar la tovallola. Perseverar. De tant en tant, recordar-nos a nosaltres mateixos, ¿què ens va portar, al principi, a fixar-nos aquest objectiu concret?, Quin era el nostre per a què, com ens hem sentit?, Estem complint les nostres expectatives? Els canvis són oportunitats d'aprenentatge.

I quan estiguis en el camí d'assolir la teva meta, estiguis en el punt que estiguis, recorda una frase que ens va deixar el gran Confuci: Es pot treure a un general el seu exèrcit, però no a un home la seva voluntat.

<!–––[if !supportEmptyParas]–––> <!–––[endif]–––>

I en el teu cas, com aconsegueixes tenir més força?

Autora del text: Roser Claramunt, psicòloga-coach

roserclaramunt@kaizensingular.com

Si t'ha agradat l'article, escriu un comentari o comparteix-lo.

Si ho prefereixes, pots subsciure't gratuïtament al bloc de Kaizen Singular o seguir-me a Twitter: @kaizensingular

<!–––EndFragment–––><!–––EndFragment–––>