OPINIÓ
Roser Claramunt

Sense por a dir no, entrena't en 5 passos

Publicat a Píndoles i moments kaizen per Roser Claramunt
Divendres, 3/5/2013
1903 lectures

Sense por a dir no, entrena't en 5 passos

L’assertivitat és una habilitat social entrenable, i bàsicament, consisteix en dir “sí” quan volem dir “sí”, dir “no”, quan volem dir “no”, i sentir-nos bé amb el monosíl·lab que hem escollit. És a dir, sense sentir-nos culpables de la nostra decisió. És la comunicació òptima del què realment sentim, tenint en compte les nostres necessitats i respectant les de l’altra persona. En els pols extrems hi hauria la comunicació agressiva (dominar a l’altra) i la passiva (subordinació a l’altre).

Si una persona et demana que li ajudis a fer un treball, quan tu has de marxar. Quina opció utilitzes?
  1. Sempre, fas igual. Ja estava a punt de marxar. Ara impossible! Espavilat! (agressiva)
  2. D’acord, ara mateix m’hi poso (passiva)
  3. Quan ho necessites? Em sap greu, però avui he de marxar i m’és impossible fer-ho. Si et sembla, m’hi poso demà a primera hora (assertiva)
Per què dius “sí” quan realment estàs desitjant dir “no”?
Potser per vergonya, per por al què diran o pensaran, per agradar o complaure a l’altra persona, per por a mostrar-te com ets, per pensar primer en les necessitats de l’altra persona abans que en les teves, per què et sents en un nivell inferior respecte l’altra, per evitar conflictes, per evitar sentir-te malament… Els motius poden ser diversos. Sigui quin sigui, el què hem de tenir en compte és que realment, quan ho fas, enganyes a l’altra persona, i sobretot, t’enganyes a tu mateix/a. En conseqüència, no et respectes com a persona.
Sovint, ens imaginem moltes coses que pensarà o dirà l’altra persona, ens fa por la seva reacció. En canvi, segur que si pensem en alguna situació que ens hem atrevit a dir no, ens adonem que no ha passat res, que l’altra persona ho va entendre i respectar perfectament, i nosaltres ens vam sentir molt bé. Són les males jugades que ens fa el pensament; sempre ens avancem i tendim a escoltar el nostre diàleg intern, sovint esbiaixat per la nostra educació i cultura.
Com molt bé escribia en Benedetti, “ya lo sabemos, es difícil decir que no, decir no quiero”. La bona noticia, és que podem aprendre a ser assertius, ho podem entrenar.

 

En primer lloc, hem de tenir clar que totes les persones tenim dret a
  • Canviar d’opinió (per això som éssers en constant evolució).
  • Equivocar-nos.
  • Dir NO.
  • No donar arguments o excuses per a justificar la nostra decisió.
  • Decidir si volem buscar solucions o ajudar a l’altra.
  • Dir que no ho sabem, que necessitem més informació o que no ho entenem.
  • Expressar els nostres sentiments i/o pensaments positius i negatius.
  • Tenir opinions diferents dels altres.
Beneficis d’escollir SÍ quan volem dir SÍ, i NO quan realment volem dir NO
  • Defensar el nostres drets.
  • Manifestar el què necessitem.
  • Expressar clarament el què volem.
  • Dir el què pensem, mostrar fermesa en les nostres opinions.
  • Evitar que altres s’aprofitin de nosaltres.
  • Ser coherents (entre el que pensem i sentim, amb el què diem i fem).
  • Deixar d’auto-enganyar-nos, de justificar-nos, de sentir-nos culpables, de
  • renunciar a allò que volem.
  • Reforçar la nostra autoestima i confiança.
Entrenament per a la conducta assertiva
  1. Auto-coneixement: si ens coneixem bé, i sabem què volem, què ens agrada, què no, podrem establir millor els límits cara els altres. Això donarà pistes als altres sobre què i quan ens poden demanar o no, i a que es mostrin respectuosos.
  2. Identificar situacions habituals concretes que no ens agraden o molesten, que diem que sí quan volem dir no, que voldríem ser més assertius, etc. i escriure-les en una llista. Ordenar-les de menys a més dificultat per afrontar-les.
  3. Escriure quina seria la resposta assertiva a les situacions marcades de menys dificultat (si no ho sabem, podem imaginar-nos què diria una persona que admirem i que parla de forma assertiva). Assajar mentalment, davant el mirall o amb una gravadora les respostes preparades. Posar-ho en pràctica en properes situacions concretes que es presentin (com més vegades millor, per anar creant l’hàbit i guanyar seguretat a l’hora de dir-ho), i progressivament anar fent el mateix amb les de més dificultat.
  4. No jutjar l’altra persona. En ves d’enfocar-nos al per què ha dit o fet, enfocar-nos al QUÈ. Enfocar-nos al què, ens ajuda a que l’altra persona no se senti ferida, ni jutjada, ens expressem de forma objectiva. És millor dir “No m’agrada que arribis tard” que “no entenc perquè sempre ets impuntual”.
  5. Argumentar/proposar amb educació i convicció les nostres idees respectant la dels altres. Amb bona educació, es pot dir tot.
Dir no quan volem dir no, ens reforça l’autoestima, millora les nostres relacions, i sobretot, ens predisposa i prepara per lluitar pels nostres objectius i els nostres somnis. Ens dóna el poder de ser qui volem ser, de ser nosaltres mateixos. Et convido a veure, al final de l'article d'aquest enllaç, un vídeo que mostra visualment aquestes paraules.

En quines situacions dius sempre que sí quan vols dir no?, Què ha passat quan has aconseguit dir que no a algú i t’ha costat molt?, Com t’has sentit?, Què guanyes quan dius que no?, Què perds? Quina estratègia es funciona millor quan vols dir no?

 

Autora del text: Roser Claramunt, psicòloga-coach

roserclaramunt@kaizensingular.com

Si t'ha agradat l'article, escriu un comentari o comparteix-lo.

Si ho prefereixes, pots subsciure't gratuïtament al bloc de Kaizen Singular

 

 

 

Altres articles de Roser Claramunt

Atrevir-se a sortir de la zona de confort...

12 hàbits per canviar als altres

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.