Avui tenia un escrit preparat sobre la comunicació i sobre els canvis que les noves tecnologies han suposat, i els que estan per arribar. Però he anat a una xerrada del IGD Prepara’t, la Setmana de l’Ocupació, i em vull la sang.

I aquesta sensació em fa pensar que això del que us volia parlar i que potser conec millor, pugui esperar per més endavant, i avui deixi sortir el que ara em demana el cos.

Potser moltes persones encara no sabeu a qui va dirigit o què és realment l’IGD Prepara’t, que s’està fent aquesta setmana a Igualada, i que té lloc cada tardor, des de fa ja 5 anys.

Des del meu punt de vista, crec que l’IDG Prepara’t és una proposta que, a banda d’aportar eines per a la recerca de feina per a les persones que estan a l’atur o es plantegen canviar de lloc de feina, també pot aportar noves perspectives i visions de diferents sectors, experts, temàtiques, etc. Tant des d’un punt de vista més tècnic, com des d’un punt de vista de competències transversals, que com molts sabreu, són les competències o habilitats que té una persona, més enllà de la seva experiència o estudis. Actualment, en el món professional algunes d’aquestes competències més valorades són proactivitat, capacitat d’adaptació, diàleg i negociació, creativitat, orientació a resultats i objectius, motivació i resiliència.

Intento anar-hi cada any, a algunes de les xerrades o taules rodones que es proposen.

És cert, que igual que a qualsevol esdeveniment d’aquest tipus, et trobes amb xerrades més valuoses que d’altres. També, els que hi anem som persones molt diferents, amb expectatives i objectius molt diversos.

Sempre he sortit sabent alguna cosa més, i amb la sensació que moltes persones que haurien de ser a l’auditori no hi eren. No només aprenc dels ponents sinó que m’agrada escoltar quines són les coses que preocupen, els neguits, dubtes i reflexions dels que estan com a oients, a l’altra banda de l’escenari.

Les dades del mes de setembre sobre l’atur a l’Anoia són de 8.831 persones. De les quals gairebé 3.000 són d’Igualada, prop de 1.000 són de Montbui i més de 1.000 són de Vilanova.

Com pot ser que a la sala de l’IDG Prepara’t només hi hagués unes 20 persones? On està aquí la competència de la proactivitat?, on està l’orientació a resultats?

Alguna cosa no quadra. Jo ho he vist publicat a diferents llocs i canals (i gratuïts). I em sorgeixen moltes preguntes sense resposta...

No arriba a qui ha d’arribar?,
Hauria de ser ‘obligatori” assistir-hi per part de totes les persones que estan apuntades al SOC o que reben la prestació de l’atur?,
Si arriba, què en pensen els destinataris?, Com és que no els hi crida l’atenció o l’interès assistir-hi?

El que està clar, és que el món ha canviat i està canviant a un ritme vertiginós, i no ens podem instal·lar en la queixa o llançar la tovallola. O esperar que l’entorn canviï. Ara més que mai, és cert allò que deia Heràclit, que “no ens podem banyar dues vegades al mateix riu” perquè tot canvia. I som nosaltres els que necessitem canviar i preparar-nos de forma continuada. Mai com ara hi havia hagut tantes eines o facilitats per a preparar-nos, a l’abast de moltes persones i de forma gratuïta.

Alguns potser pensen que tal com està tot, no queden opcions o no val la pena preparar-se. I aquí, des d’un enfocament del coaching, pregunto:
Però, realment, creure que no hi ha opcions, i escollir no preparar-te, t’ajuda a aconseguir una feina o la feina que vols?, què hi perds, preparan-te?, què hi podries guanyar?, quin és el cost de no preparar-te per a tu i per a la teva vida?

Tu no regues les plantes del jardí sovint? Creus que amb una vegada n'hi ha prou?