Armes de destrucció massiva del tot naturals

Després d'episodis anteriors que ja ens ha tocat viure (com el mal de les vaques boges, la grip porcina, el virus SARS o la grip A, per citar-ne alguns) el simple fet d'establir-ne algun paral·lelisme comparatiu ja ens causa certa preocupació. Desenes de persones i animals com gats, gossos o dofins ja saben què és passar per les mans d'aquest fong, i alguns no han pogut superar-ho per explicar-ho. Res més lluny que la voluntat de despertar cap alarma (i ho direm altra vegada: res d'alarmes), perquè ara ens ho podem mirar encara des de la llunyania: de moment el fong s'ha detectat en zones de la costa del Pacífic del nord-oest dels Estats Units. Però no deixa de neguitejar el fet que partícules provinents de la mateixa naturalesa siguin capaces de castigar la nostra i la resta d'espècies que habita el planeta (per no pensar ja en el que les ments humanes més retorçades són capaces de crear amb la mateixa finalitat de liquidar-ho tot). Sembla estrany que tan poca cosa pugui fer tan mal, sent tan demolidora com la pitjor de les armes de destrucció massiva; i a més a velocitats vertiginoses, ja que malauradament els efectes de la globalització van molt més enllà dels avantatges que suposa en alguns àmbits.

És un organisme vegetal extremadament estrany, del qual se'n va conèixer l'existència l'any 1999, a l'illa de Vancouver (a l'extrem oest del Canadà); allà ha afectat més de dues-centes persones, una vintena de les quals va morir. Des d'allí hauria arribat en cotxe als Estats Units abans de 2005, quan ja es té constància de les primeres infeccions a Washington i Oregón. De moment es preveu que s'estengui pel nord de Califòrnia i les regions annexes, tot i que també se n'ha detectat altres varietats a San Francisco, a Los Àngeles o tocant la frontera mexicana.

La denominació científica d'aquest fong presenta un nom d'aquells llargs i difícils de recordar, 'Cryptococcus gattii', per això probablement aviat es busqui alguna mena d'etiqueta més senzilla i comercial, d'aquelles que es fan més accessibles per a tots plegats. Els símptomes que provoca: dolors al pit, tos persistent, dificultats respiratòries, febre i també pèrdua de pes. També pot provocar meningitis i inflamació de les membranes cerebrals. El que encara no està clar és com es contagia als humans. La teoria més acceptada fins ara en la comunitat científica diu que pot ser suficient respirar en una zona on hi hagi aquesta planta. Tampoc és coneix el període d'incubació que necessita la infecció per manifestar-se. Problemes afegits: el fong ha mutat en un període de temps curt, començant a afectar també els humans (i fent la situació una mica més preocupant del que es pensava a l'inici. Amb tot, la població de les zones on creix el fong no s'hauria de preocupar, ja que la possibilitat de contraure alguna infecció no és massa comuna. I segons alguns epidemiòlegs, amb el temps el més normal és que es redueixi la virulència dels problemes que causa.

A tall de conclusió, poc més que acceptar la vulnerabilitat i la fragilitat que ens caracteritza i ens continuarà marcant per sempre. Estem sotmesos a qualsevol plaga o virus o càstig que hagi de venir, per petits que siguin. Així que, a banda de creuar els dits, paciència i... a veure'ls venir!

Oriol Solà i Prat