Calaf i l'Alta Segarra lamenten la "manca d'informació sobre els casos de COVID19" a la zona

Fins ara només consta la mort d'un veí de Calaf pel coronavirus, a l'Hospital d'Igualada. A part d'aquesta víctima mortal, hi ha altres conseqüències, menys tràgiques, però que aixequen molta preocupació a l'entorn de l'Alta Segarra. "Estem dolguts per la manca d'informació oficial" explica Jordi Badia, batlle de Calaf, "ja que fem complir el confinament i intentem ajudar a qui està aïllat, però no ens aclareixen els casos. Només volem més informació per poder ajudar millor, però ens diuen que és reservada".

Com a resposta al virus, el consistori va tancar el Casal de la Gent Gran i ha impulsat una xarxa de voluntaris, una trentena, que fa un seguiment d'unes 40 llars amb diverses casuístiques. En total, fins a 90 persones, molts d'ells avis que viuen sols, reben diferents tipus d'assistència. També hi ha un grup de persones que està fent mascaretes "que atorguen certa protecció". 

Fins ara, "tant els petits comerços com els supermercats tenen obert amb normalitat i estan abastits. Mantenim també el mercat del dissabte, tot i que hem espaiat les parades i són només vendes de producte fresc. Creiem que en ser en obert funciona i té moltes menys probabilitats de ser zona de contagi. I es prenen totes les precaucions". La majoria d'empreses industrials i agrícoles funcionen també "però l'activitat es va alentint, depenen de subministraments externs" que ja no sempre arriben.

Els ERTO no exceptuen el nord de la comarca. "Hi ha molta angoixa en diversos sectors, com els restaurants que han tancat. No creiem que es pugui obrir després amb normalitat, hi ha mplta incertesa també entre els autònoms. L'única seguretat que hi haurà per tornar a la normalitat en l'activitat econòmica serà quan hi hagi la vacuna. Demanem, de moment, que les administracions superiors es posin les piles. Ens hem d'adaptar a una economia d'emergència, perquè el pressupost que hem fet no estava preparat per això i l'haurem d'adaptar. I no ens podem permetre que la Generalitat o la Diputació deixin de fer pagaments, sobretot la segona que és la referència dels municipis, perquè hi ha despeses que s'han de seguir pagant".