TORNAR
PUBLICITAT

La contaminació atmosfèrica té un efecte greu en la salut del cor

Conclusions del Congrés de la Societat Europea de Cardiologia

Salut
Dilluns, 31 agost 2009. 03:00. Redacció AnoiaDiari.
D'un cop d'ull
Un estudi presentat en el marc del Congrés de la Societat Europea de Cardiologia, que se celebra aquests dies a Barcelona, demostra una relació directa entre la contaminació atmosfèrica i determinades malalties cardiovasculars. Segons les dades, els dies en què es detecta una pujada de la contaminació atmosfèrica a les ciutats el número d'ingressos hospitalaris per insuficiència cardíaca i infart agut de miocardi també augmenta. Un altre dels missatges del congrés fa referència a l'activitat física, i al fet que l'esport és saludable, però practicar-lo de forma descontrolada pot provocar problemes de salut i fins i tot la mort.

El Dr. Moya, el Dr. Mont, el Dr. Elosua i el Dr. Brugada en el Congrés de la Societat Europea de Cardiologia.

Reduint la pol·lució s'evitarien milers de morts

L'estudi també analitza l'efecte de la contaminació en les malalties de cor a llarg termini, i demostra, per exemple, que viure a prop d'una autopista augmenta la incidència d'infart. Es tracta, segons el coordinador del grup d'investigació en epidemiologia i genètica cardiovascular de l'Institut Municipal d'Investigació Mèdica de Barcelona, Roberto Elosua, de noves evidències que en un futur s'hauran de traduir en mesures preventives dirigides a reduir els nivells de contaminació atmosfèrica a les ciutats (àudio).

Una reducció de la pol·lució evitaria 3.500 morts per any a Catalunya

Elosua s'ha remès a un estudi publicat per la Generalitat de Catalunya i el Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental recentment que constatava el greu efecte de la contaminació atmosfèrica en la salut de les persones. Segons dades de la investigació, si Barcelona reduís els límits de contaminació ambiental als nivells recomanats a nivells internacional es podrien reduir fins a 1.800 ingressos hospitalaris per any i evitar fins a 3.500 morts. A nivell espanyol, segons ha apuntat Elosua, el nombre de morts que es podrien evitar ascendeix a 16.000.

Fer esport sí, però amb moderació i revisió mèdica

També en el marc del congrés el president de l'Associació d'Arítmies de la Societat Europea de Cardiologia i director Mèdic de l'Hospital Clínic de Barcelona, el Dr. Josep Brugada, ha exposat els resultats d'un estudi en relació amb les malalties cardiovasculars i la pràctica d'esport (àudio). La investigació determina que la majoria de morts sobtades que tenen lloc durant la pràctica d'exercici físic es produeixen en centres esportius o gimnasos, i determina que fins a un 40% d'aquestes morts s'haguessin pogut evitar si s'hagués disposat d'un desfibril·lador automàtic o semiatomàtic.

Els experts en la matèria s'han mostrat esperançats en que els avenços tecnològics, que a dia d'avui han aconseguit crear un desfibril·lador automàtic que pot utilitzar qualsevol ciutadà, segons han assegurat, juntament amb uns costos cada cop més assequibles, contribueixin a generalitzar la comercialització i ús d'aquesta màquina que pot ser decisiva per salvar una vida en cas d'aturada cardíaca (àudio).

La pràctica regular d'exercici físic redueix un 50% el risc d'infart

Altres estudis presentats en el marc del Congrés de la Societat Europea de Cardiologia constaten els beneficis de practicar de manera regular esport. Segons apunten les investigacions, l'activitat física regular augmenta l'estabilitat elèctrica del cor, reduint el risc de presentar una arítmia cardíaca potencialment maligna o mortal; també redueix el colesterol dolent i augmenta el bo, redueix la pressió arterial i la freqüència cardíaca, millora l'acció de la insulina i redueix el risc de diabetis.

ACN


0 Comentaris

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.