Una crítica a la privatització en un debat sobre el model sanitari

La gerent del CSA, Olga Pané, va explicar que allò que diferencia el model sanitari públic català de la resta de l’Estat és la ‘separació de funcions’, és a dir, que el CatSalut pot contractar proveïdors públics o privats perquè realitzin l’atenció sanitària. Això, segons Pané, deriva de la tradició catalana, amb l’existència de nombroses entitats sociosanitàries i amb forta participació municipalista en l’àmbit de la salut. Pel que fa a xifres, la gerent va dir que en matèria de sanitat la Generalitat ha passat de destinar 980 €/habitant (el 2004) a 1.300 €/hab (el 2010). També va afirmar que un 25% dels ciutadans espanyols tenen assegurança privada, tot i que aquest percentatge inclou els funcionaris —que entren dins del sistema de MUFACE. Finalment, Pané va lamentar que les polítiques europees cada vegada vulguin restringir i intervenir més la capacitat de gestió dels consorcis amb participació pública.

No al copagament

Toni Barbarà, secretari de Dempeus per la Salut Pública, opinava que no es fa prou promoció de la salut i que només es limita a ‘intervenir per recobrar la salut perduda’. El representant de Dempeus va dir que el model català ‘és pervers, ja que s’està mixtificant’ perquè les empreses han decidit que hi poden fer negoci. Barbarà va mostrar-se totalment contrari a les mesures de copagament —va dir que seria ‘repagament’, perquè ja paguem la sanitat amb els impostos—, i va defensar més participació ciutadana en la presa de decisions en l’àmbit de la salut i la importància de prestar més atenció a les malalties ‘noves’, com la fibromiàlgia o les malalties anomenades rares.

Per últim, Santiago Marimon va destacar les dificultats i temps d’espera per als malalts quan han de ‘passar de l’atenció primària a l’atenció especialitzada’, i va lamentar que actualment en el sistema sanitari públic ‘hi hagi agents privats disfressats de públics i entitats públiques disfressades de privades’.