Les infermeres surten al carrer per reclamar millores laborals, professionals i socials

Infermeres de Catalunya s’ha adherit a la convocatòria promoguda per la Intersindical, en què també estan cridats a la vaga tots els treballadors de la salut. En un comunicat, el sindicat manifesta que “les infermeres tenim suficients motius per anar a la vaga. No podem normalitzar ni la precarietat ni el col·lapse del sistema sanitari. Els professionals estem esgotats, estem treballant per tirar endavant un sistema poc eficient que s’està aprofitant de la bona voluntat i professionalitat de totes i tots els seus professionals. S’ha normalitzat la falta de professionals en detriment de vegades, de la nostra salut i de vegades fins i tot, posant en risc els nostres drets com a treballadores” i reivindiquen “que les infermeres puguem desenvolupar la nostra feina amb les millors condicions laborals, econòmiques, professionals i socials possibles, per poder treballar de forma òptima per prestar les cures i l’assistència que les ciutadanes i ciutadans de Catalunya es mereixen. El reconeixement de la categoria professional A1, el reconeixement de les especialitats infermeres, la millora de la nostra remuneració segons la nostra formació i competències actuals o la capacitat d’accedir a llocs de direcció són només algunes de les reclamacions que les infermeres fa anys que reivindiquem.”

S’han convocat diverses mobilitzacions. La primera es fa aquest dimarts, 24 de gener, a les 11 del matí, a la plaça Sant Jaume de Barcelona, adreçada al col·lectiu d’infermeres. L’endemà dimecres, 25 de gener, també a les 11 del matí, a la plaça Sant Jaume, es convoca a tots els professionals de la salut, per fer una marxa fins al Parlament. La tercera convocatòria, oberta a tots els professionals i a la ciutadania, és pel dissabte 28 de gener, igualment a les 11 del matí a la plaça Sant Jaume.

Entre altres, drets i millores professionals, reclamen: Reconèixer econòmicament i professionalment les especialitats infermeres i la pertinença, per nivell formatiu i competencial de les infermeres i infermers, en el grup professional A1; una jornada de 35 h setmanals per al torn diürn i reducció de jornada per al torn nocturn; tornada al còmput horari anual previ a la crisi de 2010; exempció voluntària de treballar els caps de setmana i les guàrdies per als majors de 50 anys; jubilació anticipada no més tard dels 60 anys. Incloure al personal dels centres sanitaris al dret per rebaixar l'edat de jubilació, a causa de la penositat, perillositat i toxicitat de les condicions de treball. Regulació de la jubilació parcial; garantir l’ampliació de les places de IIR i resoldre la greu problemàtica de falta de personal sanitari; cobertura de totes les jubilacions i vacants, així com de les absències per vacances, formació, permisos i baixes per malaltia.

La infermera igualadina, Laia Marsal, d’Infermeres de Catalunya, assenyala que se sumen a la mobilització convocada pels dies 24 i 25 "perquè és molt important reivindicar el nostre col·lectiu i pels nostres drets. Un dels drets que reclamem és poder desenvolupar la nostra feina amb les millors condicions laborals, econòmiques i professionals."

Un dels “pals de paller és el nostre reconeixement professional” explica la representant anoienca d’Infermeres de Catalunya. “Nosaltres tenim la formació per tenir la categoria A1, però no està reconeguda, de la mateixa manera que tampoc no estan reconegudes les especialitats de les infermeres. Ens aboquen que ens formem i especialitzem, però això no té ni reconeixement ni professional ni econòmic”.

Laia Marsal denuncia que “des de la pandèmia s’ha normalitzat s’ha accentuat molt la incorporació de noves tasques en el paper de la infermera. Això no s’ha reconegut, ni legalment ni econòmicament. Demanen que el reconeixement laboral en quant a les especialitats i el reconeixement professional vagin acompanyats d’una modificació de la llei del medicament i una revisió “profunda” de la Llei orgànica de les professions sanitàries, “ja que infermeria pot prescriure certs medicaments però altres, que tindríem la potestat de poder fer-ho però, en canvi, legalment no és així, necessitem la supervisió del metge”.

El col·lectiu també reclama “una sanitat de gestió, titularitat i provisió 100% pública”. Sobre aquest punt, Laia Marsal assenyala que “fa molts anys que ho reclamem. Es queixa el Govern que no hi ha prou dotacions econòmiques per millorar el que demanem els professionals sanitaris, però sí que poden subcontractar empreses privades perquè facin gestions d’aquests serveis públics. No té sentit.”

El sindicat Infermeres de Catalunya denuncia que el sistema sanitari es troba en una situació de “col·lapse”. Laia Marsal explica que “ja fa molt temps que alertem sobre aquesta situació límit, que s’ha accentuat per la pandèmia. Ens preocupa molt que la població té la percepció que estem descuidant els usuaris, però no és que els estiguem descuidant sinó que estem esgotats, estem treballant sota mínims”. “S’ha aprofitat de la bona voluntat dels professionals –que fan hores extres, doblen torns, etc.–, i ho han normalitzat, i això ja ens està costant la nostra salut i afectant els nostres drets com a treballadors i treballadores”, rebla. La manca de professionals, afegeix Laia Marsal “posa en risc l’assistència” als ciutadans. Per això sortim al carrer, perquè pugui sortir també tota la població, per donar encara més pes  a aquestes necessitats”.

Fa uns mesos, durant el confinament per la pandèmia, molts ciutadans sortien als balcons per aplaudir els professionals de la salut. Molts ho han oblidat. “Va ser un gest important i molts de nosaltres vam pensar que això es faria notar i es veuria reconegut en millores professionals. Esperàvem que la situació milloraria, però no ha estat així. Han continuat les ràtios de professionals-usuaris molt altes i s’ha continuat amb els contractes precaris, sense estabilitat. Hem continuat funcionant gràcies a la bona voluntat de tots i totes. No s’ha millorat res”, ha manifestat Marsal.

Finalment, Laia Marsal fa una crida "a totes les infermeres a mobilitzar-se, a sortir al carrer, que es noti el nostre pes, no podem més, no ens poden trepitjar més i l'únic que podem fer ara és millorar”. També fa una crida a la ciutadania per acompanyar-les en aquestes reivindicacions. “No serveix de res queixar-nos a la infermera que ens ha atès i tornar cap a casa. Necessitem que les queixes i reivindicacions pugin amunt, que es facin notar. Ens hem mobilitzar tots i ajudar entre tots a millorar, perquè la precarietat dels sanitaris acaba repercutint en la salut de la població.”