La Jornada de Bioètica dels professionals de la salut aborda temes com la desinformació, la IA o el dret a decidir dels pacients

A la Jornada, que sorgeix a partir de l'acreditació Comitè d'Ètica del Consorci Sanitari de l'Anoia, es va explicitar la voluntat de seguir avançant en la visió territorial de l’ètica, i per això es va organitzar un any més conjuntament amb el Consorci Sociosanitari d'Igualada, l'Institut Català de la Salut a la Catalunya Central i la Fundació Sanitària Sant Josep, i va comptar amb el Suport de la CAMFIC i l'Ajuntament d'Igualada. 

La conferència inaugural va tractar sobre diversitat sexual i de gènere i va anar a càrrec de Lluïsa Jiménez Gusi de la Direcció de Polítiques Públiques LGBTI de la Generalitat de Catalunya, moderada per la infermera del CAP Igualada Nord Montserrat Vidal. Lluïsa Jiménez va explicar la importància de “respectar i acompanyar” les persones amb diferents identitats de gènere i va donar consells als professionals com ara preguntar sempre al pacient com vol que se li adrecin o bé no donar per fet que la parella del pacient ha de ser de l’altre sexe.

La inauguració va anar seguida d’una taula de debat sobre el dret a decidir a l’entorn de la vulnerabilitat amb el psiquiatra Josep Ramos, membre del Comitè de Bioètica de Catalunya; el pediatra de l’Hospital Sant Joan de Déu Francisco José Cambra; i el representant del Consell de la Gent Gran de l’Anoia Enric Senserrich, moderats per l’anestesiòloga del CSA Inés de Soto. La taula va tractar el dret a decidir dels menors madurs (de 12 a 16 anys), de les persones grans, i de les persones amb discapacitat cognitiva o problemes de salut mental, tots ells pacients que tenen una vulnerabilitat afegida que pot minvar la seva autonomia, és a dir, la seva capacitat de prendre decisions en l’àmbit mèdic i tirar endavant el seu propi projecte de vida.

Pel psiquiatra Josep Ramos, el model paternalista d’atenció al pacient on el professional decideix què convé a l’adolescent, a l’avi o a la persona amb discapacitat ja no és vàlid, i  ha d’evolucionar cap a un model basat en l’ajuda a la persona, respectant la seva autonomia. “És bàsic reconèixer l’individu com a subjecte de drets i deures i construir un model de relació més simètric, basat en la conformitat lliure i conscient”. En el cas de la gent gran, els infants menors de 16 anys –que és l’edat que ja es considera adulta en salut- o persones amb problemes de salut mental cal fer una “provisió de suports” per ajudar-les a arribar a una decisió raonable, que tingui en compte els riscos i les conseqüències. “Les persones sempre han de tenir dret a decidir sobre la seva pròpia vida encara que necessitin suport” va reblar Ramos.

El perill de la desinformació a internet

La segona taula de debat de la jornada va girar entorn de la Confidencialitat i les xarxes socials, i hi van participar el neuròleg Bernabé Robles i la defensora del pacient membre de l’Associació Catalana d’Afectats de Fibromiàlgia Cristina Montané, moderats pel metge de família Xavier Cantero. Bernabé Robles va reivindicar la importància de la comunicació en l’àmbit de la salut i el pensament crític i ponderat a les xarxes socials, i va donar dades sobre la gran quantitat de notícies falses i afirmacions pseudocientífiques que es troben a internet. “La veracitat és un deure professional ineludible i l’instrument de la veracitat és la transparència” va explicar Robles, que va convidar els professionals a dedicar més temps a informar els pacients i a ser extremadament rigorosos i científics a l’hora de difondre informació. Tant les ponències com les intervencions dels assistents van destacar que cal fer tot el possible perquè els pacients no hagin de recórrer a internet per a buscar informació i que cal donar l’oportunitat al pacient perquè es pugui explicar i se senti escoltat a la consulta.

La IA, una eina que ajudarà a professionals i pacients

La jornada es va tancar amb la conferència “Explorant les perspectives d’una nova Bioètica del segle XXI: un ressò digital de la Intel·ligència Artificial en Salut” a càrrec de Robert Panadès, metge de família de l’EAP Anoia Rural de l'ICS Catalunya Central, moderat per la metgessa de família Carmina Bascompte. Panadès, expert en Intel·ligència Artificial, va afirmar que la IA ajudarà els professionals a gestionar millor el temps i a recuperar la relació metge-pacient, ja que serà una eina que permetrà, per exemple, analitzar proves diagnòstiques en menys temps i màxima fiabilitat o bé transcriure la veu del pacient perquè els metges no hagin de dedicar tant temps a escriure el diagnòstic a l’ordinador. Tot plegat, per Panadès, facilitarà la feina dels professionals i millorarà la seguretat dels pacients i és per això que cal adoptar una postura optimista i proactiva envers els avanços de la Intel·ligència Artificial, sense deixar de considerar els problemes ètics i socials relacionats amb la IA.