2022: un any càlid i sec a l'Anoia

ALBERT BORRÀS Director de l’Observatori de Pujalt

El 2022 va començar amb un gener molt tranquil i amb un parell de setmanes anticiclòniques al 100%, sense núvols i amb una calma absoluta, que van portar a temperatures molt baixes a les nits a les fondalades, amb glaçades continuades. En el cas de l’aeròdrom d’Òdena-Igualada (330 m) es van registrar 20 glaçades consecutives (del 12 al 31 de gener) amb una temperatura mínima absoluta de -7 °C. El total de dies de glaçada va ser de vint-i-quatre. De dia, però, l’ambient no va ser fred, amb temperatures que es movien entre els 10-15 °C.

En el cas de l’Observatori de Pujalt (750 m), a l’Alta Anoia, en una zona alçada, no es van registrar glaçades molt fortes; la mínima absoluta va ser de -4,5 °C i el nombre de dies amb glaçades van ser dotze en tot el mes de gener. Pel que fa a les precipitacions va ser un mes sec.

Pel que fa al febrer, la falta de precipitacions i les temperatures elevades van marcar el mes. Les temperatures es van mantenir per quart any consecutiu a la banda alta del termòmetre en aquesta època de l’any i, a la vegada, les precipitacions van ser escasses. Acabant el febrer van finalitzar els tres mesos d’hivern, que va ser dels més secs de les darreres dècades. A bona part de la comarca, en tres mesos, van caure menys de 10 mm.

El març ja va ser un mes ennuvolat, amb una temperatura propera a la mitjana i amb més precipitació que la mitjana climàtica. Es van acumular entre 40-80 mm a bona part de la comarca.

Després de l’hivern sec, el març va servir per salvar l’inici de la primavera, una primavera que començava amb bon peu tot i que ja entrat l’abril les coses es van tòrcer.

L’abril va començar amb molt de fred. Després d’un hivern sense entrades de masses fredes provinents del nord, aquells primers dies d’abril l’aire fred arribava i, amb ell, les glaçades.

La matinada del 3 d’abril s’arribava a -4,8 ºC a l’aeròdrom d’Òdena-Igualada, un valor molt atípic per l’època de l’any. Es van donar glaçades a molts punts interiors de Catalunya i van fer perdre moltes collites d’arbres fruiters.

El 3 d’abril es podien veure flocs anecdòtics a alguns punts de Catalunya situats per sota dels 1000 m.

La temperatura mitjana del mes es va situar 0,4 ºC per sota de la mitjana climàtica, sent l’únic mes de l’any en què s’assolís aquesta posició.

Pel que fa a les precipitacions, es van recollir, arreu de la comarca, al llarg del mes, entre 30-60 mm. En general, per sota o molt per sota del que de mitjana es recull en aquest mes, que és, en alguns indrets el més plujós de l’any.

Pel que fa al maig, la situació atmosfèrica va fer un tomb més i ens va portar l’estiu de cop. Com si s’hagués passat de l’abril al juny. De fet, al maig es van assolir ja temperatures màximes absolutes de ple estiu, com els 37,2 °C a Òdena o els 34,0 °C de Pujalt. En el cas de Pujalt, superant en 2 °C l’antic màxim de la sèrie. Cal dir que en el cas de l’Observatori de Pujalt la temperatura mitjana del mes de maig va ser la més elevada de la sèrie 2004-2022. Les precipitacions es van tornar a situar per sota de la mitjana climàtica tot i que després de la calorada de mitjans de mes hi va haver un episodi de pluja.

Acabat el mes de maig la primavera va quedar seca i càlida arreu de la comarca.

Al juny va seguir la tònica del mes de maig i va tornar a ser un mes molt càlid, sent de nou a Pujalt el més càlid de mitjana de la sèrie 2004-2022.

Les precipitacions van ser molt escasses i el risc d’incendi va començar a pujar. Cal destacar una onada de calor de mitjans de mes que va portar el termòmetre als 39,5 ºC a l’aeròdrom d’Òdena-Igualada, una de les temperatures més elevades dels darrers anys.

El juliol va tornar a ser càlid i va acabar, però, amb tempestes que van continuar caient després al mes d’agost. Una vegada més el juliol va ser el més càlid de la sèrie 2004-2022 a l’Observatori de Pujalt.

Aquesta anomalia de temperatures elevades de forma continuada al llarg dels darrers tres mesos havia estat donada per un manteniment dels vents del sud que aportava pols del Sàhara i temperatures elevades.

L’agost va continuar sent càlid, però, ja no el més càlid. Les tempestes es van produir en molts indrets i fins i tot les pedregades fortes van fer acte de presència.  En alguna d’aquestes pedregades alguns pins de la comarca van quedar tocats i va aprofitar la Diplòdia, un fong, per poder-los acabar de matar.

El setembre va continuar en la línia de tot l’any: càlid i sec.

L’octubre va tornar a ser un mes que es va situar a la banda alta de les temperatures mitjanes de la sèrie de l’Observatori de Pujalt.

Les temperatures molt elevades per l’època i la falta de precipitacions van deixar un octubre que va fer poc “d’octubre” quan el fred, de mica en mica, es va fent present i les precipitacions van caient.

El novembre va tenir dues parts. Una primera quinzena de nou amb rècord de temperatura mitjana i una segona amb una temperatura més normalitzada. Així i tot, el mes de novembre quedava com un dels més càlids dels darrers vint anys. El mes va tancar amb poca pluja dins d’una tardor seca.

Per acabar, el desembre, com no podia ser d’altra manera, va tornar a ser càlid. Pel que fa a la precipitació, es va situar en els valors de la mitjana climàtica al centre i sud de la comarca. Al nord, les precipitacions van ser més abundants que la mitjana climàtica.

Pel que fa a les temperatures, a l’Observatori de Pujalt es va quedar com el segon més càlid dels darrers dinou anys, tan sols superat pel desembre de 2015.

Per resumir, el 2022 va ser any anòmal per la situació de vents del sud que van predominar arreu de Catalunya i també a la nostra comarca. A la vegada, una disminució de les entrades de nord i dies de tramuntana a l’Estartit.

Aquesta situació atmosfèrica s’ha de trencar en un moment o altre i, per tant, aquest 2023 no serà, a priori, tan càlid com el 2022.