25 N: Posem nom a les violències masclistes

Què es considera violència masclista?

Segons defineix la llei 5/2008 del dret de les dones a erradicar la violència masclista defineix la violència masclista com un “violació dels drets humans a través de la violència que s'exerceix contra les dones com a manifestació de la discriminació i de la situació de desigualtat en el marc d'un sistema de relacions de poder dels homes sobre les dones i que, produïda per mitjans físics, econòmics o psicològics, incloses les amenaces, les intimidacions i les coaccions, té com a resultat un dany o un patiment físic, sexual o psicològic, tant si es produeix en l'àmbit públic com en el privat”.

La definició intenta conglomerar totes les formes de violències que es donen en diferents àmbits. Segons Mireia Prat, tècnica d’Igualtat de la Mancomunitat de la Conca d’Òdena, cal recordar que aquestes formes de violències no són casos aïllats sinó una conseqüència d’un sistema masclista i patriarcal. En aquest sentit, “és imprescindible entendre i emmarcar les violències masclistes com aquelles que es cometen fruit d’un sistema que les perpetra i permet. Les entenem en un marc de relacions de poder i no com a fets aïllats en l’àmbit privat”.

El masclisme és el concepte que de forma més general defineix les conductes de domini, control i abús de poder dels homes sobre les dones i que, alhora, ha imposat un model de masculinitat que encara és valorat per una part de la societat com a superior. Si entenem el masclisme com un problema estructural, com afirma Prat, és evident que les violències masclistes ens travessen a totes les dones i es troben en tots els àmbits i en moltes formes de la violència.

Formes de violències masclistes i àmbits d’actuació

La llei 5/2008, encara vigent i amb actualització del 2020, reconeix vuit formes de violències. A banda de les més evidents i conegudes fins ara (violència física, violència psicològica i violència sexual), la llei també recull la violència obstètrica, econòmica, digital, de segon ordre i vicària.  

Totes aquestes formes de violències es poden manifestar en diferents espais, moments i àmbits. És molt rellevant identificar en quins àmbits es perpetua aquesta violència. Aquests, establerts per la legislació, són: l’àmbit de parella, familiar, laboral, social o comunitari, digital, institucional, de la vida política i educatiu. 

És important observar i estudiar com es perpetua la violència en cadascun d’aquests àmbits, reconeixent patrons i conductes repetitives que facin saltar les alarmes. Prat explica que els processos de violència es donen en dinàmiques cícliques de tres fases. Primer es detecta una situació d’acumulació de tensió, després es produeix l’esclat de la violència, sigui de forma física, psicològica o qualsevol altre, i finalment es produeix la fase de lluna de mel, on es dona el penediment de l’agressor, i el cicle torna a començar”.  

Violències invisibilitzades

Quan parlem de violència explícita, a través d’una agressió física o sexual, és fàcil detectar que s’està produint una vulneració dels drets de la dona. Tot i això, hi ha moltes altres formes de violència implícita  que són més difícils de detectar.  

Aquesta és una de les principals tasques que duen a terme moltes organitzacions i associacions feministes. Prat creu que gràcies a aquesta feina “ara som més capaços d’identificar més formes de violència i de posar-li nom. Els casos de violència masclista registrats segurament han augmentat, però és degut al fet que sabem identificar-la, detectar-la i posar-li nom, ja que violència n’hi ha hagut sempre”. 

Negar-te el control de l'economia familiar, que et demanin les contrasenyes de les xarxes socials com a mostra de confiança, que et preguntin qui t'escriu o et truca, que et diguin que on vas amb aquesta faldilla tant curta o que en l'entorn laboral es facin comentaris sexistes, són alguns dels exemples de les violències més subtils i normalitzades de la nostra societat. (Consultar l’iceberg de la violència elaborat per la MICOD). 

Quan es detecta un cas de violència masclista, què podem fer?

Una vegada detectat qualsevol indici de violència, una dona es pot adreçar a diferents punts de suport i acompanyament. El SIE és el Servei d’Intervenció Especialitzada en violència masclista, un servei públic gratuït de la Generalitat que ofereix atenció integral i recursos en el procés de recuperació i reparació a les dones que han patit o pateixen situació de violència, i també a llurs fills i filles. També incideixen en la prevenció, la sensibilització i la implicació comunitària. Es pot trobar en diverses poblacions de Catalunya, una d’elles Igualada. Treballen a través de la cita prèvia, que es pot demanar trucant al 93 8048265 (SIE).

D’altra banda, a MICOD ofereix el servei SIAD, un servei públic i gratuït d’informació i atenció a les dones de la Conca per a qualsevol tema que es vulgui treballar o consultar: des de l’àmbit laboral, educatiu, afectiu, sexual, legal, social, etc. Compten amb dues professionals, una psicòloga i una advocada. Tot i això, és important destacar que no són un servei d’atenció a les violències, tot i que des del SIAD, si es detecta un cas de violència masclista, es deriva al SIE. Per demanar una cita al SIAD es pot trucar al 667 903 732.

La Generalitat també compta amb un telèfon d’atenció a les violències masclistes, 24 h, gratuït i confidencial: 900 900 120. Els Mossos d’Esquadra compta amb un grup especialitzat, el GAV (grup d’atenció a la víctima), que fa seguiment en casos de violències masclistes. Per contactar-hi cal trucar al 112. Tot i això, el GAV atén quan hi ha denúncia per la via penal que no sempre és l'opció escollida per les dones. Això es deu a la manca de perspectiva de gènere en les institucions judicials i a la revictimització de les dones durant aquests processos. En canvi el SIE és un servei que atén dones que no necessàriament han fet una denúncia des d'aquesta via. “Tal com marca el circuit d'actuació de la comarca, és important que les dones facin un procés d'identificació, de reconeixement i d'empoderament al SIE, previ a interposar la denúncia, si aquesta és la seva voluntat”, explica Prat.

Segons Prat, “cal fer corresponsable a tota la societat. Quan veiem una situació de violència cal pendre partit i fer-ho visible. Quan no ens posicionem el que en realitat estem fent és situar-nos al costat de l'opressor. Els masclismes conviuen també gràcies a aquesta impunitat”.

Campanyes de sensibilització 

Fa temps que la comarca s’ha posicionat al respecte i són nombroses les accions que es duen a terme des de l’activisme, la conscienciació i la divulgació. Un exemple d’això són les accions que duu a terme la MICOD des de ja fa molts anys. “Treballem per explicar i sensibilitzar sobre la impunitat amb què ha comptat el masclisme i el patriarcat que han sustentat aquestes relacions de poder que acaben generant violència” explica Prat. 

Des de la Mancomunitat treballen des de la coeducació a les escoles, des de les llars d’infants i fins a Batxillerat i cicles formatius, amb tallers i xerrades de sensibilització per als grups classe. Des del curs passat que els centres educatius d’infantil i primària compten amb una acció per a cada curs, des d’Infantil 5 fins a segon de Batxillerat.

Es treballa a través de jornades commemoratives com la del 25N, coordinant una agenda d’activitats a tots els municipis de la Conca d’Òdena. D’altra banda, també actuen als instituts a través del projecte Xarxa de punts lila als instituts de la conca d’Òdena, on s’estan creant comissions feministes a tots els centres i engegant accions de prevenció i sensibilització i també detecció de possibles casos de violències en l’alumnat.

Durant tot l'any, els municipis de la Mancomunitat també compten amb Punts lila en els seus espais d'oci i festius. Aquests són imprescindibles per tal de desplegar correctament el Protocol davant les violències sexuals en espais festius de la Mancomunitat (aprovat l'any 2018 i comú per als 7 municipis). Els punts lila fan una funció important d'abordatge de les violències sexuals que es puguin donar en els espais de festa i també una funció de sensibilització i prevenció, aportant dinàmiques de reflexió que ajuden a identificar les violències, a transformar mirades i a revisar les masculinitats apreses. Aquest 2023 d'han desplegat un total de 33 dispositius de Punt lila. IMATGE PUNTS LILA???