L'agrupació AnoiaMéteo vol obtenir més dades meteorològiques al territori anoienc

Dilluns a la tarda es va presentar l'agrupació d'amants de la meteorologia AnoiaMéteo, de la qual en forma també part l'Observatori de Pujalt. El col·lectiu el conformen actualment vint aficionats a la meteorologia i el físic i meteoròleg Albert Borràs. En l'acte de presentació, alhora que de crida per trobar noves persones que es vulguin sumar a la iniciativa hi van assistir Josep Mª Llenas, que recull dades a Les Pinedes de l'Armengol (La Torre de Claramunt), Enric Barrufet, que col·lecta dades des del nucli antic de Santa Margarida de Montbui i La Llacuna i el mateix Borràs.
Segons va explicar el responsable de l'Observatori de Pujalt, la presentació de l'agrupació vol impulsar i posar en valor la tasca de l'afició a la meteorologia, obrint la porta a que les dades recollides pels diferents propietaris de ginys i estacions meteorològiques puguin formar part d'un retrat comarcal. La importància de la posada en comú de les dades recollides del dia a dia, segons va explicar Barrufet, serveixen per fer previsions sobre micologia, els camps i les collites o l'estat dels aqüífers, entre altres.
Actualment, l'agrupació recull dades diàries d'una quinzena de municipis dels 33 que té la comarca: La Llacuna, Masquefa, Piera, Vallbona d'Anoia, La Torre de Claramunt, La Pobla de Claramunt, Carme, Sant Martí de Tous, Igualada, Rubió, Santa Margarida de Montbui, Prats de Rei, Bellprat, Veciana, Calaf i des del mateix Observatori de Pujalt. Com van explicar, amb més punts per a la recollida de mostres, es podrà fer un millor seguiment del temps diari i que a la llarga ens donarà més informació del clima per així, confeccionar un mapa més acurat dels episodis més severs, com ho va ser fa dues setmanes, el temporal Glòria. Segons Borràs, les dades recollides per AnoiaMéteo sobre el creixement dels rius del temporal passat es van enviar al paleoclimatòleg de la Universitat de Barcelona Mariano Barriendos, “el qual està fent un estudi sobre el comportament de les riuades dels darrers 1000 anys. Quan estudiïn aquest episodi i sabent que hi va haver una víctima mortal en un dels rius, l'estudi podrà comptar amb les dades que vam recollir relacionades amb la crescuda. Si mires el conjunt de Catalunya sobre creixements sobtats de rius ens falta informació més detallada”, va explicar.
Per formar part d'AnoiaMéteo van comentar que és tan senzill com disposar d'algun dels ginys que permeten mesurar amb precisió la pluja, la velocitat del vent, la temperatura o la pressió atmosfèrica, com també, poder disposar d'una estació meteorològica, ja sigui de seguiment presencial o automàtica. Les persones que acompanyen Borràs, Barrufet i Llenas i que actualment formen part d'AnoiaMéteo són Oriol Marzo, Narcís Batlle, Víctor Selle, Jordi Pujadó, Joan Sebastiàn, Albert Aguirre, Ramon Jiménez, Jérôme Loos, Abel Galisteo, Josep Raich, Mª Dolors Falip, Albi Gómez, Jordi Pola, Delfí Farres, Xavi Linares, Hubert Duran i Martí Passada.

Impulsors de l'agrupació AnoiaMéteo i el treball sobre l'esclafit del 2016
Des del 2009 que Borràs, Barrufet, Llenas i Galisteo comparteixen dades recollides a l'Anoia. Es van conèixer a través de la creació de la Xarxa d'Observadors Meteorològics (XOM) del Servei Meteorològic de Catalunya, del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. L'activitat els va permetre el 2016 fer un seguiment del comportament de l'esclafit que va tenir lloc a Igualada i que segons expliquen, va servir per poder justificar destrosses per part de propietaris que van poder avalar davant les seves companyies asseguradores, danys ocasionats pel fenomen i que d'altra banda, sense una justificació prou sustentada, haurien pogut restar descoberts dels danys. Va ser a partir d'aquell mateix any que els impulsors d'aquell embrió van proposar un treball en xarxa amb altres col·lectors de dades, la qual des d'aleshores no ha parat de créixer fins a les 21 persones que actualment conformen AnoiaMéteo.