Alcohol i drogues: la recaiguda de la Nit de Cap d'Any

No hi ha estadístiques específiques que en parlin, però està constatat a nivell observacional: la nit de Cap d'Any és, segons alguns experts que n'han fet un seguiment, el dia que es registren més recaigudes, amb l'afegit que (com passa també durant les festes nadalenques i encara amb més mesura) són incidències greus i en persones que ja solen patir trastorns de la conducta addictiva. La Setmana Santa i el mes d'agost serien altres períodes que també sumarien un bon nombre de casos.

Una de les darreres Enquestes Domiciliàries sobre consum d'Alcohol i altres Drogues ja posava de manifest que gairebé el 15% de la població espanyola consumeix alcohol en forma també 'd'empatxos' (fins a cinc o més begudes alcohòliques en un període curt de temps). Un patró de consum de risc que, a més, s'està imposant. I es considera molt perillós, perquè pel context i perfil de bevedor es relaciona directament a un increment de les possibilitats d'accidents de trànsit i de conductes violentes. Des d'alguna administració s'ha proposat repensar els famosos paquets de recintes o sales que inclouen entrada + tres (o quatre o cinc!) consumicions incloses?! Sigui com a resposta a aquesta situació o bé com a conseqüència de la situació econòmica, enguany a Catalunya s'ha detectat un augment d'entre el 15% i el 20% en el nombre de festes de Cap d'Any organitzades en pavellons i altres espais de titularitat municipal.

Ja sigui en format de macrofesta o en un sopar més reduït a nivell particular, la majoria de la gent vol acabar l'any brindant i amb algun licor o licors que mullin la vetllada. Potser el que ens hauríem de replantejar (perquè, en bona mesura, és una de les causes que explica aquesta realitat) és el fet que en aquestes dates sembla que tots els excessos estiguin permesos socialment. Ja no només per a les persones que saben (ells i l'entorn) que tenen addiccions, que també, sinó que en definitiva tothom en general acaba comprant més, menjant més, jugant més, i sí, també sol beure molt més alcohol del que és habitual.

Grans i petits han arribat a aquell punt en el qual, uns i altres, ja no poden o saben o volen concebre aquestes festes sense la ingesta d'alcohol. I el que primer és incentiu d'alegria, després resulta ser el generador d'un gran problema. Perquè a algunes persones se'ls envà de les mans. No ha de ser un gran trasbals per a aquells qui, després de dormir la mona i de tenir l'estómac regirat tot l'endemà, sabran aparcar l'alcohol fins a la propera gran cita que els acosti el calendari, que pot ser al cap de molt temps. Però en canvi serà fulminant per a aquells altres qui no volen ser menys tot i saber que tenen un duel gairebé etern amb l'alcohol o amb qualsevol altra substància, ignorant que per a ells la dosi d'aquella nit pot ser l'estocada definitiva. Si més no, la que inutilitzi tot el procés que puguin haver estat seguint fins aleshores per sortir del pou. El més greu de la patologia (tant a nivell mèdic, psiquiàtric com addictiu) s'ho troben precisament d'aquí a uns dies, quan les festes ja s'han esgotat però en queden totes les conseqüències. I els qui hi han passat o saben d'algú que ho ha viscut, ja coneixen la fondària que pot arribar a tenir el pou. Potser no se'ls pot tibar quan estan a mig camí; però com a mínim podem evitar que tornin a caure fins al fons. Aparta-li el got dels dits quan ell/a ja no sàpiga ni què beu, ni quantes copes porta, ni per què està bevent si fa estona que ha acabat la set.

Oriol Solà i Prat