Alerten que la canya americana del riu Anoia pot expandir-se "a un ritme d'un 20% anual"

El riu Anoia, en paral·lel a la recuperació i conscienciació sobre el patrimoni del Rec, torna a estar a l'agenda i l'actualitat igualadina. La qualitat de l'aigua i la connexió del riu amb la ciutat van ser alguns dels temes que es van tractar en la jornada d'aquest dimarts al vespre a l'Ateneu. El format Dimarts de Diàlegs, dirigit per Jordi Cuadras, va convidar com a ponent principal a Albert Sorolla, biòleg. Sorolla va ser qüestionat sobre diverses de les amenaces que afronta la vida de l'Anoia. Va ser especialment diàfan sobre un dels temes més tractats d'enguany: les canyes americanes que han aparegut al riu. "La canya americana, com a espècie al·lògena, comporta molts problemes als rius de Catalunya. Creix arreu i amb l'obra pública s'ha anat estenent i escampant" detallava. Afegia que "les properes avingudes del riu faran que s'estengui més. Pot créixer un 20% cada any. La solució és liquidar-la, pujant riu amunt fins a acabar amb la canya d'arrel".

Sorolla i una de les convidades a la fila 0, Esther Ferrer, van posar també sobre la taula els problemes amb l'ocupació de l'espai fluvial. El ponent principal va alertar que "hi hauran molts problemes en algunes zones de Catalunya perquè l'ocupació de l'espai fluvial està mal resolta". Ferrer, biòloga que va redactar el Pla Director del riu Anoia, apuntava que "hi ha trams en molt bona situació com el de Jorba o de la depuradora fins la Pobla, però d'altres tenen esculleres, usos industrials, horts". 

Dues persones molt conegudes i implicades en la vida social i cultural d'Igualada, l'adober Miquel Vila -un dels impulsors de la depuradora- i el professor universitari i historiador Pere Pascual, també van donar el seu punt de vista des de la fila 0. En el cas de Vila, va emfasitzar que "respecte als anys 90, el tipus de materials que utilitza la indústria adobera han canviat i també hi ha el paper de la depuradora". Assenyalava que, en els processos que fan les fàbriques, "la càrrega que s'aboca al riu és la meitat" de fa 20 anys. Fa dues dècades s'abocaven "30 tones diàries de sal a l'Anoia. Estic convençut que va ser allò el que va malmetre més el riu". Ara, l'abocament de sal s'ha reduït a una fracció mínima. Vila assegurava que "no hem parat de treballar per a millorar la qualitat ecològica del riu".

Optimisme moderat

Josep Castelltort, un altre dels biòlegs convidats, va apuntar que malgrat que les valoracions de l'ACA és que l'Anoia està en una situació precària, "és una catalogació un xic pessimista. El riu està molt millor del judici de l'ACA. Hi ha nivells de vida precaris a les seves aigües i això també és una avantatge per al futur del riu, les espècies que hi ha són el primer nivell de recuperació de la vida, en el cas  que passés res, tenen un valor relatiu". El biòleg montbuienc va fer una reflexió tot recordant que "no podem posar pegats sempre. El riu Anoia és el símptoma de com estan les aigües de la comarca. De cara al futur hem de saber llegir quina és la situació del riu" en relació  que la mateixa espècie humana necessita de la natura per subsistir.

També va fer les seves aportacions la professora de l'Ateneu Montserrat Cardona, ja que les escoles estan participant en el Projecte Rius perquè els alumnes coneguin de més a prop el seu entorn proper. Considera que "els nens i nenes tenen un privilegi en poder créixer i conèixer el riu, tenir-lo tan a prop".

En les conclusions, Albert Sorolla va demanar que "s'implantin les espècies adequades al riu, doncs hi ha espècies que s'hi poden adaptar bé i afavorir la seva regeneració. Igualada ha fet un primer pas per aproximar-se al riu. Ara falta una segona fase, la de la qualitat".