L'alumna del Pere Vives Maria Enrich guanya el Premi Natividad Yarza a la recerca de gènere

L'alumna de l'INS Pere Vives Vich Maria Enrich ha guanyat el premi de 1.000 euros Natividad Yarza a la recerca en gènere. El guardó es destina a aquells treballs de recerca presentats en el curs acadèmic 2019-2020 i la quantitat se la reparteixen la persona guanyadora i el centre que hagi tutoritzat el treball de recerca en forma d'activitats de coeducació. El títol del treball guanyador és 'Aquesta cançó és per dir-te adéu. Dones i música; transformació social'.

La comissió que ha avaluat els treballs la formaven docents de tres centres educatius de la Conca, les tècniques d'ensenyament de l'Ajuntament d'Igualada i l'Ajuntament de la Pobla de Claramunt, una persona referent de l'entitat Dones amb empenta i l'agent d'Igualtat de la Mancomunitat. El jurat assenyala que "les tres primeres classificades, Maria Enrich, Aran Castells i Mariona Vidal, han mantingut poca distància en la puntuació dels seus treballs".

Aran Castells presentava el treball titulat: 'Feminism and Virginia Woolf's legacy to women artists' i Mariona Vidal: 'La coeducació com a eina pedagògica'. Des de la Mancomunitat de la Conca d'Òdena es valora positivament el nivell de participació, ja que tot i ser el primer any de l'edició d'aquest premi, s'han presentat un total de set treballs de recerca de molt bon nivell acadèmic.

Nascuda a Valladolid l'any 1872, Natividad Yarza va estudiar a l'Escuela Normal de Maestras d'Osca i, a partir de 1906, va exercir en diversos pobles de Catalunya i Aragó, entre els quals cinc de l'Anoia: Santa Margarida de Montbui, Vilanova del Camí, Igualada, Bellprat i la Pobla de Claramunt. Va ser una republicana conseqüent, va participar en l'activitat
política d'aquell període apassionant i, a les eleccions municipals del 14 de gener de 1934, va convertir-se en la primera alcaldessa elegida per sufragi popular a Catalunya
i Espanya. Ho va ser de Bellprat. Quan va produir-se l'alzamiento franquista, el 1936, ja tenia 63 anys, però va allistar-se immediatament per anar al front d'Aragó a
fer costat a les forces lleials a la República. Després va romandre a Barcelona i, acabada la guerra, va marxar cap a l'exili.