L’Anoia és la comarca amb una taxa de defuncions més alta per la pandèmia, després d’un any

Un any després de que esclatés la crisi del coronavirus, l'Anoia és encara la comarca catalana on la mortalitat per la pandèmia és més alta en termes relatius. La taxa estandarditzada de morts, per cada 10.000 persones és de 54,5. Duplica gairebé a totes les altres comarques del país. L'excepció són territoris de l'interior de Catalunya —Bages, Berguedà, Osona— que tenen una taxa de mortalitat força alta, encara que amb unes xifres un pic per sota de l'Anoia. Els trets distintius del brutal efecte de la pandèmia a casa nostra van ser el brot a la Conca d'Òdena del març i unes conseqüències luctuoses a les residències. Capellades va registrar a les instal·lacions de la Fundació Consorts Guasch la mort de 25 persones (no totes es va poder verificar que fossin víctimes de la pandèmia); a Vilanova, van ser una cinquantena a Amavir i a residències igualadines com la Pare Vilaseca, 43 víctimes mortals. Aquella anomenada primera onada va costar la vida de 500 anoiencs. El darrer còmput total de la pandèmia a la comarca és de 612.

Les 612 persones mortes pel coronavirus equivalen a més del 50% del total d'aquells que moren a l'Anoia cada any (els darrers tres còmputs anuals de persones que han traspassat a l'Anoia són d'al voltant de 1.050). AnoiaDiari va avançar fa unes setmanes la comparativa de defuncions respecte les dades de les funeràries del 2019. En total, havien mort 198 persones més d'un any respecte l'altre. Si bé és cert que en algunes poblacions hi ha hagut un increment dràstic de les morts —en els casos de Vilanova del Camí i Calaf van ser de més d'un 40%— en altres municipis no s'ha notat l'efecte de la COVID-19.

A Òdena van morir 38 persones el 2019 i vuit menys el 2020; a la Llacuna, fa dos anys s'havien registrat 12 defuncions i durant l'any de la pandèmia set. A Castellolí, les xifres d'un any a l'altre són idèntiques, amb cinc defuncions. Entre els que l'efecte de la COVID-19 sí que ha estat sensible, Vallbona d'Anoia (10 defuncions per 19) o Tous (de set a 17).

La factura emocional i la factura socioeconòmica

A l'Anoia hi ha 1.800 aturats més que fa un any, quan ja s'endevinava, a més, una frenada econòmica després del quinquenni de sortida de la recessió. Aquest increment en la desocupació no ha estat gradual, ja es va disparar els primers mesos, de març a maig. Hi va haver una tímida recuperació els mesos posteriors, però des del novembre la xifra de persones registrades al Servei d'Ocupació de Catalunya torna a pujar. Ara, queda saber com pot afectar a unes dades ja preocupants —més de 9.000 aturats— la finalització dels ERTO.

Els efectes socials de la pandèmia es poden veure en la xifra d’usuaris del Banc de Queviures d’Igualada. Els beneficiaris es van disparar la primavera passada i es va arribar al miler, i ara, encara no s'ha tornat a les xifres d'abans de la pandèmia. Des de l'estiu, amb la finalització del primer confinament, la xifra d'unitats familiars i de beneficiaris es va mantenir primer i després ha anat a la baixa. El setembre, els beneficiaris eren 875, l'octubre 896, el novembre 879, el desembre 835 i, els dos primers mesos d'aquest any s'ha baixat del llindar dels 800. El gener eren 789 i el darrer mes 737.

La directora de Càritas Anoia-Segarra, Montserrat Roca, comenta per la seva part que, arrel de la crisi encetada fa un any, moltes famílies s'han quedat sense cap ingrés. "Durant aquest temps han acudit a Càritas moltes persones que feia temps que no veiem perquè treballaven en feines precàries i en el moment del confinament es van quedar sense ingressos", relata. Roca alerta de la situació de persones estrangeres que viuen en una situació irregular: "Si moltes famílies que viuen aquí la pandèmia ja els ha deixat al límit, imagineu-vos les persones que acaben d'arribar".

CONSULTA AQUÍ LES DADES I GRÀFICS DE L'EVOLUCIÓ, DIA A DIA, DE LA COVID-19 A IGUALADA I L'ANOIA