L'Anoia es recupera i se situa entre les 20 comarques més competitives

L'Anoia és la dinovena comarca de Catalunya, segons les dades del 2017, a nivell de competitivitat. La comarca ha fet un salt important els darrers anys i ha remuntat des del lloc 25è, on estava els anys 2013 i 2014, en l'Índex de Competitivitat Territorial, que elabora Associació d'Empresaris de l'Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf. Aquesta classificació analitza els avantatges per a l'economia que sorgeixen a partir de l'entorn i no de les pròpies empreses. Des del lloc 25è, l'Anoia va passar al 23è el 2015  i els dos darrers anys s'ha situat entre les 20 primeres. No obstant, és la penúltima comarca de la demarcació de Barcelona, només per davant del Berguedà, i queda per darrere de tres territoris amb un accent més rural, Alt Camp, Pla de l'Estany i Garrotxa.

Fonts de la UEA manifesten que el factor que més incideix en aquesta millora és "el volum de mercat d'activitat, en el que la nostra comarca és la desena de Catalunya i que fa referència entre d'altres a la renda familiar disponible, al percentatge d'empreses, al creixement de la població i  al número de habitatges iniciats. La posició de l'Anoia també se cimenta en una qualificació molt alta en la disponibilitat de sòl i espai per l'activitat econòmica (figura com a la desena millor comarca) i en la infraestructura de transport i comunicacions. Les mateixes fonts indiquen que "això es veu reforçat per un nivell de innovació i desenvolupament tecnològic que també ocupa posicions destacades".

L'estudi de l'Índex de Competitivitat Territorial ha canviat els darrers anys el seu mètode de qualificació, amb nous indicadors. El 2017 s'ha afegit el número de societats constituïdes per cada 10.000 habitants,  el del nombre de sol·licituds de patents, i el del nombre de sol·licituds de marca, tots dos relacionats amb la població. 

Els handicaps

Amb tot, les dades que aboca l'estudi del 2017 també evidencien que l'Anoia continua amb uns paràmetres molt baixos en els factors de sostenibilitat. És la 37a comarca en la classificació de sostenibilitat social (que depèn de les contractacions fixes i l'accidentalitat laboral, a més de l'atur) i la 33a en sostenibilitat mediambiental, una posició encapçalada per Osona. En aquest darrer índex hi juga un paper primordial els coeficients de generació de residus i de recollida selectiva.

La UEA considera que hi ha marge de millora: "la baixa qualificació dels Recursos Humans, que ens situa en la posició 28 de les 42 comarques i el baix Esperit Emprenedor i dinamisme empresarial, 36 de 42, relacionat aquest amb el número de noves societats mercantils i la variació en l'ocupació, també són aspectes en els quals necessitem millorar. La nostra comarca està vivint un període de reconversió industrial que comença abans de la caiguda dels aranzels als productes tèxtils del 2005, que passa el seu pitjor moment durant el clímax de la crisi al 2013 i 2014 i des de llavors comença una recuperació que fa millorar la seva situació i que ha de continuar en aquesta línia de millora i consolidació de la millora, avançant en aquesta reconversió que ens fa passar de una gran concentració industrial en el sector tèxtil a una economia molt més diversificada i per tant, més preparada per suportar situacions complicades".