Capellades, el municipi gran de l'Anoia amb més riquesa per habitant

Les xifres de l'Idescat refermen que, en la darrera recopilació de dades, les de 2013, l'Anoia es troba al furgó de cua en renda familiar de la demarcació. El document, que computa les dades globals del territori i dels municipis amb més de 5.000 habitants, assenyala que la mitjana de la comarca és de 14.500 euros per habitant. Queda 500 euros per sota de les altres comarques amb una renda familiar més baixa: Berguedà i Moianès. Les xifres de totes les altres comarques estan ja molt per sobre de les anoienques i la més alta, el Barcelonès, és de 18.100 euros. Si l'índex promig de Catalunya és 100, l'Anoia se situa a 89,1. Del 2012 al 2013, la RFDB a l'Anoia va caure i va passar de 15.100 als esmentats 14.500. La localitat gran amb més renda de la comarca és Capellades, amb 15.900 euros, seguida de Masquefa (15.600).

Cap població anoienca -es computen només les que tenen més de 5.000 habitants- està per sobre de la mitjana catalana: 16.200. La capital i Piera, en canvi, sí que estan 100 euros per sobre de la mitjana anoienca de la RFDB. Per sota, amb 13.800 hi ha Vilanova i, amb 11.800, Montbui, en la posició 201 de 211. El municipi líder a Catalunya és Sant Cugat del Vallès, amb una RDFB per habitant de 20.100 euros.

La nostra comarca tampoc presenta xifres positives pel que fa a la dependència de les prestacions socials. És una de les tres comarques barcelonines que més depèn de les prestacions -un 23,7%, el Bages tres punts més i el Berguedà nou més-, i una de les deu comarques catalanes en aquest rànquing. En la renda familiar, els salaris no arriben a la mitjana catalana, representen un 57,9%, més d'un punt per sota, però supera el Bages també i les veïnes Solsonès i Conca de Barberà. 

Les xifres de l'Idescat refermen que l'Anoia s'ha empobrit amb la crisi i amb relació a la mitjana nacional, però com també apuntaven les dades de fa un any, els seus habitants no han perdut pas nivell en relació a les altres comarques veïnes i d'altres de la resta del territori que han sofert una davallada més punyent.