Any Nou, Vida Nova! Faci's la prova del VIH

El missatge de text que es va enviar massivament era prou explícit: "Any Nou, Vida Nova! Faci's la prova del VIH, faci-se-la amb la seva parella, porti els seus fills a fer-la i millori el futur de la seva família! Test gratuït. Feliç Any Nou!". Inqüestionable l'eficàcia de la iniciativa, com ho demostra també l'increment de persones que es controlen que hi ha hagut els darrers anys. Sens dubte, més controls implica més deteccions i, per tant, més possibilitats de tractar-ho. Però no deixa de sobtar que en un país com Etiòpia s'exploti l'ús del telèfon mòbil per fer arribar determinades crides a la població; els destinataris han estat els dos milions i mig d'usuaris de telèfons mòbils de les principals ciutats del país. Perquè seguint la línia etíop, se'ns fa inevitable rumiar quines campanyes de conscienciació podrien engegar les nostres administracions amb vista a la celebració del nostre Any Nou. Quins bons propòsits ens podrien fomentar? Més enllà dels anuncis comercials de les mateixes companyies de telèfons, estaria bé que la població rebés sms del tipus "Paga les taxes i tributs municipals; se t'acaba el termini per fer-ho sense comissions. I vine amb els familiars i els veïns i els amics", o que a cada col•lectiu se'ls adrecés un missatge personalitzat (alguns exemples? als estudiants, un "Fes els deures, no deixis tota la feina per a l'últim dia"; o als infants, un "Mengeu-vos-ho tot i porteu-vos bé, o els tres reis d'Orient no us portaran res"; o als aturats, un "No deixis de formar-te, vindran temps millors, amb feina per a tothom"). Em temo que acabaria sent un bombardeig...

Ben mirat, i per una vegada, potser hauríem de ser nosaltres els qui aprofitéssim l'arribada del nou 2010 per enviar missatges a les administracions de casa i de fora: “evitem que més de 776 milions d'adults d'arreu del món continuïn sent analfabets” (segons dades actuals de Mans Unides); “deixem de permetre que com a mínim 75 milions d'infants no puguin anar a l'escola” (segons la mateixa organització; els conflictes armats impedeixen a 40 milions de nens escolaritzar-se, afegeix Save the Children); “resolem els problemes dels 26 milions de refugiats que hi ha avui dia pel canvi climàtic” (segons dades de l'organització Intermón Oxfam); “que milions de dones, principalment del Golf Pèrsic, del Sudan i de l'Afganistan no vegin privades les seves llibertats fonamentals” (ens ho recorda habitualment l'ONU); “impedim que cada 30 segons mori un infant de malària, que es tradueix també en un milió de persones mortes anuals” (xifres que ens acosta la Creu Roja). En podríem demanar tantes, de coses, perquè el 2010 pogués ser un any millor per a tots... Per demanar que no quedi!, però estaria bé que a banda de demanar ens poséssim les piles, i que cada ú en la mesura que li sigui possible o que li permetin les seves responsabilitats, actuï també en conseqüència. Així... “any nou, vida millor”? Però per a tots? Que així sigui.

Oriol Solà i Prat