TORNAR

Aprendre català i conèixer vides interessants

Una de les parelles del voluntariat lingüístic explica la seva experiència

societat
Dimarts, 15 novembre 2011. 03:00. Redacció AnoiaDiari.
D'un cop d'ull
L’Anna Grau i la Mabel Martín no es coneixien fins fa unes setmanes però el programa de voluntariat lingüístic en el que participen les ha fet trobar i passar bones estones juntes. Una practica el català i millora el seu nivell de llengua, l’altra gaudeix de l’oportunitat de conèixer una persona amb una vida diferent a la seva i col·labora en la difusió del català. Les dues estan encantades amb l’experiència, una hora setmanal que els serveix per créixer com a persones.

Mabel Martín i Anna Grau

Es troben per fer un cafè, la pluja fa que durant la seva tercera trobada lingüística no surtin a passejar com solen fer. La Mabel és argentina, fa 13 anys que viu a Catalunya i el seu català és pràcticament perfecte. Tot i així, encara se sent insegura amb la llengua i per això segueix estudiant-la i ara s’ha llençat a participar en el programa de parelles lingüístiques impulsat pel Consorci per a la Normalització Lingüística.

Aquesta és la segona vegada que l’Anna participa en un programa de voluntariat lingüístic, segons explica, ’és una manera de conèixer gent d’altres orígens amb vides molt diferents a la meva’. A més a més, Anna afegeix que creu molt en aquest tipus d’iniciatives i afirma: ‘Si jo anés en un altre país on es parlés una llengua diferent a la meva, agrairia molt que s’organitzessin aquest tipus d’activitats’.

La voluntat per aprendre una llengua

Màbel Martín va arribar a Catalunya ara farà 13 anys: ‘Vaig venir a visitar la meva germana i vaig decidir quedar-m’hi’. L’argentina riu quan recorda que va arribar a la Pobla de Claramunt: ‘Vaig anar a parar a la Catalunya més catalana’ però de seguida va sentir la necessitat d’aprendre català.

Segons explica l’alumna del nivell mig 2 de català que aviat podrà examinar-se del nivell B, el primer cop que va mirar TV3 va mirar un programa de Miquel Calçada: ‘Aleshores no enganxava paraula per paraula el que deien però podia entendre el context’.

Des d’aleshores, la Mabel afirma mirar la tele en català i escoltar la ràdio, també en català: ‘Per això no tinc cap problema a l’hora d’entendre’l’.

Més complicat parlar-lo que escriure’l

La conversa en català amb la Màbel és fluïda sembla que no tingui cap problema alhora de parlar-lo però ella reconeix que ha de fer un esforç important, sobretot alhora de conjugar els verbs, i això, a vegades, la distreu de la conversa. És precisament per aquest motiu que ha decidit formar part d’aquest programa per primera vegada: ‘Fins ara em feia por i vergonya prendre part amb les parelles lingüístiques perquè pensava que no parlava prou bé el català’, afirma.

Segons l’argentina el català li presenta molts més problemes alhora de parlar-lo que d’escriure’l, i allà on troba més complicacions és amb el so, per exemple, de la ‘ll’.

Cada dia millor

Enganxem l’Anna i la Màbel en la seva tercera trobada, això vol dir que encara els en queden 7 per completar el programa. Tot i així, les dues reconeixen que tot avança bé i que cada dia va millor.

A la Màbel la va apassionar la capacitat dels catalans per dominar indistintament les dues llengües, el català i el castellà: ‘El meu cunyat és català i quan el vaig sentir per primera vegada en una conversa, vaig veure la capacitat que tenia per canviar d’una llengua a l’altra, això em va encantar i vaig decidir que és exactament el que volia fer jo’.


3 Comentaris

c

clara

15 de novembre 2011.14:26h

Respondre

Una persona que fa 40 anys que viu a Catalunya i ni tan sols entén el català no em mereix gaire respecte, ni que s’apunti a les parelles lingüístiques. M’agradaria saber els motius pels quals... Llegir més s’hi va apuntar...Els catalans sempre ens toca el rebre perquè som uns calçasses de tan prudents i comprensius...

J

Jordi Rebordosa

Igualada

15 de novembre 2011.13:39h

Respondre

Doncs la meva experiència va ser molt bona. Val la pena que es continuï fent aquesta activitat. A mi em va “tocar” una noia marroquina. Parlar amb ella em va servir per trencar molts tòpics i... Llegir més prejudicis que tenia.

I jo penso que si un senyor andalús fa 42 anys que viu a Catalunya, encara no parla català, però ara s’apunta per tenir una parella lingüística, ja ha fet un pas més que molts dels seus “paisanos”. La majoria no mostren ni aquest mínim interès.

Jordi

C

Climent

Montbui

15 de novembre 2011.09:53h

Respondre

He llegit aquest reportatge amb una sana enveja, ho asseguro. Per part de l’Anna per la sort de coincidir amb una parella lingüística com la Mabel i pel que fa a questa argentina la meva més... Llegir més sincera felicitació per parlar, al cap de 13 anys amb un català “pràcticament perfecte”.
La meva experiència personal, puc assegurar-vos que va ser molt decebedora, quan fa una dos anys vaig apuntar-me al programa, en el meu municipi a Montbui.
La coordinadora, va trucar-me al cap d’uns dies i va dir-me que m’havia aparellat amb un senyor de 57 anys originari d’un poble de la província de Jaen.
Vaig sentir-me malament pensant en l’esforç que pot representar a una persona ja de certa edat recomençar amb un nou idioma i vaig preparar-me mentalment per fer una feina no sols de intentar ajudar-lo amb el català sinó per donar-li suport anímicament per afrontar aquest nou repte.
La meva preparació es va fondre con un sucre el en cafè. Al cap de pocs minuts de començar la primera trobada, vaig descobrir amb estupor que el “nou” immigrant portava 42 anys vivint a Catalunya.
Va ser una participació en el programa complicada, ja que el meu interlocutor no només no parlava res, absolutament res en català sinó que el seu nivell de comprensió era tant baix que vuit cada deu paraules les tenia que traduir a l’espanyol.
Tots els altres comentaris que podria fer a continuació els estalviaré.
Felicitats Mabel.

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.