L’àrea cremada tenia “alguns abandonaments de conreus” i el bosc s’havia densificat

L'incendi de la Conca de Barberà-Anoia ha estat fins ara el més destructiu d'aquest període estival 2021 a Catalunya. Abans que es produís, el seguiment meteorològic del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) indicava que "les zones amb més risc d'incendi per falta de pluja eren les de la part nord-est de Catalunya". Aquestes previsions es fan a través del mapa d'anomalies pluviomètriques, explica la igualadina Cristina Domingo, investigadora del CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals) i membre del Grup de Recerca Grumets. Per tant, en aquest ventall de territoris, hi entraven Gironès, La Selva, part del Pla de l'Estany, àrea metropolitana de Barcelona, Vallès Oriental i Occidental, Garraf, Penedès i, també les ubicacions dels focs més devastadors: Empordà i Anoia.

La zona que va patir l'incendi "és una zona de pineda de pi blanc en el qual gràcies a les ortofotos de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) es veuen alguns abandonaments de conreus dels últims setanta anys i una densificació de la zona forestal". Gràcies al projecte DEBOSCAT, iniciat el 2012 i coordinat per la tècnica Mireia Banqué del CREAF, en el que es fa un seguiment de l'estat forestal i concretament "es registren episodis de sequera que provoquen decaïment forestal als boscos de Catalunya" s'han identificat dos anys "on hi ha hagut molta afectació per sequera, el 2012 i el 2016". Les dades es recopilen cada setembre pels Agents Rurals que inspeccionen el territori.

Així doncs, el 2012 es van registrar 888 hectàrees afectades per decaïment forestal que juntament amb les anteriors al 2012 fan un total de 3.369 hectàrees, un 9% de la superfície forestal de la comarca. Entre el 2013 i el 2015, segons Cristina Domingo, "vam tenir un règim de precipitació normal respecte la mitjana climàtica en el que algunes espècies afectades poden recuperar-se del decaïment patit". El 2016 va tornar a ser un any sec, "amb un episodi important de sequera". Es van registrar unes 388 hectàrees de nova afectació. El 2017 i 2018, hi ha una treva de sequera, però "no s'observen recuperacions forestals clares fins al 2019. L'any passat, el 2020 vam tenir uns episodis de pluges excepcionals, com per exemple el Glòria, que van ajudar a recuperar els boscos".

"Ara la teledetecció ens ajudarà a fer un seguiment extensiu de l'evolució de l'incendi", comenta Cristina Domingo. "Gràcies als satèl·lits com Sentinel-2 de l'Agència Espacial Europea, podrem analitzar l'estat forestal preincendi i veure com es recupera la zona". Aquest tipus de recerques son valuoses per estudiar la capacitat de regeneració dels boscos i tenir més informació i eines de cara a futurs esdeveniments.