TORNAR

"Arribava amb el meu fill acabat de néixer i ens esperava la comunitat a l'entrada de Calafou"

L’experiència de funcionar en un projecte assembleari i en comunitats autosuficients han decantat a moltes persones a viure a Calafou

societat
Dissabte, 19 juny 2021. 03:00. Redacció AnoiaDiari.
D'un cop d'ull

Els i les calafites s'han anat adaptant a la seva vida cooperativa encara que en molts casos, en el seu dia a dia, han de treballar en llocs que són més enllà de la colònia. Cinc d'ells ens expliquen les seves vivències en aquests deu anys.

PUBLICITAT

Els deu anys de la cooperativa de Calafou són la suma de desenes d'experiències, com explicàvem en l'anterior reportatge d'AnoiaDiari. Els que viuen en aquesta cooperativa ja estaven en contacte amb altres experiències d'aquest tipus i van fer un nou pas. Calafou s'ha convertit en casa seva, però també el paraigua per aixoplugar els seus somnis. Unes vides que s'han anat teixint en aquest indret de l'Anoia. Un indret que ha estat també un punt de partida de noves vides, com explica la Marta: "vaig conèixer Calafou quan el grup impulsor estava reunint-se. Algunes persones que compartien col·lectiu amb mi estaven al grup impulsor i compartíem espais de reunió. Vaig estar fent visites fins que em vaig decidir a formar-hi part". Un dels millors records que té de Calafou és "el dia que vaig arribar amb el meu fill acabat de néixer i ens estava rebent la comunitat a l'entrada de la colònia".

La Marta també quan mira enrere recorda amb caliu altres experiències, com "la jornada de feina per posar aigua que va necessitar gran força col·lectiva, recordo unes jornades d'autosuficiència que vam organitzar durant cinc dies i on van venir més de tres-centes persones". Té 40 anys i explica que "ja abans estava familiaritzada amb les cooperatives, però no havia format part de cap. Participava de projectes assemblearis d'autogestió". A la cooperativa "estic a l'àrea de gestió d'economia i legal, participo de l'assemblea general, faig les tasques comunitàries i participo d'algun grup de treball".

Aquest funcionament assembleari és un dels punts que han animat a venir alguns dels calafites, com l'Aleix, que comenta que "per mi fou una de les característiques que em van animar a venir. Així i tot he de reconèixer que no deixo d'aprendre. Organitzar-se trenta persones de diferents procedències i interessos sovint no és fàcil". Altres, com Spideralex, remarca que no és senzill, però que es va perfeccionant: "en el meu cas ja venia de projectes assemblearis i basats en la presa de decisió per consens, ja tenia experiència, però cada col·lectiva ha de crear les seves pròpies dinàmiques i cal aprendre a organitzar-se en assemblea, saber com volem viure juntes, com volem fer les coses, cal posar-li energia per a tenir assemblees de bona qualitat".

Les tasques quotidianes

El manteniment i el repartiment de les tasques de la colònia es basa en la cooperació i en la rotació. L'Isard, de 35 anys, indica que "desenvolupo diferents feines. L'espai de Calafou m'ha facilitat consolidar el projecte EcoSec, una associació que treballem per a la divulgació i lloguer de cabines de banys ecològiques seques portàtils per a esdeveniments a l'aire lliure. I dins de les tasques quotidianes varies com fer llenya, per exemple, entre d'altres". La Geeksha, que va venir de fora i es va establir el 2014, apunta que "participo de l'àrea de gestió d'Habitatge i Vida Comunitària, i de diversos grups de treball. També assistència a assemblea i tasques. He passat per altres àrees de treball prèviament, m'agrada anar girant".

Pel que fa a la Marta, comenta que "participo de l'economia convencional. Tinc una feina fora, pago impostos, només que necessito menys diners pel fet de viure en una cooperativa d'habitatge i això em permet treballar menys hores a l'exterior i les dedico a mantenir el projecte". Un avantatge és que "tinc més capacitat per fabricar allò que necessito gràcies a les infraestructures col·lectives que tenim (tallers, màquines de cosir...). La fruita i verdura la compro a l'horta lliure, un projecte d'hort ecològic de la comarca. Entenc l'autosuficiència enxarxada, mai de manera individual".

En l'aspecte econòmic, l'Aleix opina que "l'autosuficiència és menys un objectiu que bastir xarxes d'ajuda mútua. Que ens manca? És difícil dir, suposo que sovint temps, sovint diners, sovint aire, sovint energia, salut... el mateix que a la majoria suposo". Una opinió que rebla un altre dels testimonis esmentats, la Geeksha: "estic ara mateix en règim de teletreball i jornada de 40 hores. En altres moments de la meva vida en la comunitat, he estat treballant com a autònoma i amb jornades més parcials. Per a mi, més que l'autosuficiència completa, el que busquem és l'autonomia i col·laborar amb altres projectes en xarxa que busquin la sobirania en diferents sectors".

L'impacte de la COVID-19

Un dels estímuls de la comunitat és sempre l'arribada del bon temps, "són els millors moments, és una alegria viure en comunitat en aquest entorn", comenta l'Aleix. La irrupció del coronavirus "ha estat tot un trauma, organitzar trobades és una de les nostres principals activitats i l'hem haguda d'aturar, no ha estat gens fàcil". La quarantena forta de la primavera passada "va agafar moltes persones de la comunitat lluny de casa i no va ser fàcil". La COVID, corroboren altres testimonis, ens ha ocasionat "preocupació per l'impacte econòmic i humà que podria tenir per a les companyes. Ha comportat una interrupció brusca dels esdeveniments, una llàstima; el costat positiu és que ens ha permès aprofundir en les nostres relacions i abordar temes complexos de grup més madur".

La Marta, per la seva part, recorda que "el primer que vam fer quan va començar la pandèmia va ser fer una assemblea per entendre com ens afectava en l'àmbit personal i en el grupal. Veure si algú s'havia quedat sense feina, si teníem situacions personals o familiars de salut delicades, si ens sentíem més o menys insegures. Vam establir un protocol de seguretat, com fer les assemblees a l'exterior i amb distància de seguretat". Ara, valoren més "la vida en comunitat perquè et permet afrontar una situació així amb el suport de la teva xarxa, no sentir-te tan insegura en l'àmbit econòmic. Seguir amb les relacions socials ajuda a protegir la salut mental, viure al mig del bosc et permet seguir passejant i gaudint de l'exterior".

Els nous i les noves calafites

Preguntats per les famílies dels membres de la comunitat que hi ha fora de Calafou, l'Aleix puntualitza que "no sento que hi hagi un exterior o un interior més que als altres llocs on he viscut. Calafou m'ha permès independitzar-me de la meva família i això ha millorat enormement la nostra relació a tots els nivells. Malauradament són lluny i amb la pandèmia quasi no ens hem vist, però parlem ben sovint". Altres membres de la comunitat, com l'Isard, també ho expressen amb normalitat: "la meva família coneixen i vénen de visita, a dinar, dormir, ja que és casa nostra, així com els amics, companys que viuen fora de la colònia. I també sortim fora a veure'ls". En el cas de la Geeksha, "la meva família no és de Catalunya. Surto un parell de vegades a l'any a visitar i vénen també de visita, la idea és una vegada a l'any, encara que el coronavirus ha afectat aquesta possibilitat l'últim any".

Les famílies també s'han construït a dins de Calafou. En aquests deu anys "han nascut tres infants". En un dels tres casos, encara hi viu, mentre que també n'han vingut de nous. La Marta explica que "els educa cada nucli familiar de manera independent, però compartim certs principis d'acompanyament respectuós amb el seu desenvolupament. Els incloem a la vida comunitària en la mesura de les seves capacitats i necessitats". L'Aleix apunta que "els pares i mares decideixen que és el millor. A part d'això fins als tres anys a casa i a partir dels tres anys a l'escola.


0 Comentaris

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.