Un asteroide ens esclafarà

A la immensitat de l'espai s'han arribat a detectar prop de 450.000 objectes celestes amenaçadors per a la Terra, que no són pocs, sis mil dels quals són potencialment perillosos. Un miler d'ells fins i tot podríem qualificar-los de 'molt destructius' en cas de col·lisió, tenint en compte que tenen més d'un quilòmetre de diàmetre. Els astrofísics i investigadors, com qualsevol de nosaltres, també poden veure el got mig ple o mig buit. Per això alguns s'agafen al fet que la probabilitat que un asteroide provoqui un gran impacte és molt i molt remota; altres s'aferren a la idea que 'no és impossible'; i alguns equiparen el risc de morir per l'impacte d'un meteorit amb el de morir per accident d'avió, encara que molt lluny de la visió més catastrofista que han creat bàsicament determinades produccions cinematogràfiques. A partir d'aquí, que cada u vegi el got com vulgui...

També s'apunta que, malauradament, la comunitat científica només coneix uns cinc mil dels fins a un milió d'objectes celestes d'entre 100 i 200 metres de diàmetre amb els quals podríem col·lidir. Pot tractar-se des d'un petit ensurt fins a un adéu definitiu. Les mides dels que suren per l'espai són molt variades: alguns són ben bé com pols i altres poden arribar a fer mil quilòmetres. Sí, sí: mil. Fins ara s'està treballant en la detecció a temps d'aquestes amenaces que ens cauen del cel, per bé que moltes queixes reclamen que no s'està invertint en trobar solucions. Per sort tenim una gran aliada, com és l'atmosfera terrestre: fa d'escut i els va consumint completament, de manera que la majoria ni tan sols deixen rastre en travessar-la. Però si el tamany fos destacat (en aquest cas el tamany importa, i molt!) seria imprescindible passar a l'acció. S'havia dit que l'any 2036 podíem xocar amb l'Apophis (asteroide que fa gairebé tres camps de futbol), tot i que la NASA gairebé descarta que coincidim finalment en els nostres respectius camins (tampoc els anys 2029 i 2068 sembla que ens hàgim de creuar en el mateix punt, per sort). I aquest any mateix ja hem tingut algun ensurt. A mitjan gener un asteroide d'una quinzena de metres va passar a menys de 130.000 quilòmetres (relativament proper!).

No és pas una amenaça fictícia: fa un any el desert del Sudan va rebre l'impacte d'un objecte de petites dimensions i en aquella ocasió ni tan sols es va detectar el meteorit (parlem de meteorits quan impacten contra la Terra); fa un segle una zona boscosa de Sibèria d'una extensió increïble va quedar arrasada per un altre impacte; i es creu que fa 60 milions d'anys va ser justament la caiguda d'un meteorit al Yucatan el que va propiciar l'extinció dels dinosaures (una teoria bastant debatuda, aquesta última). De fet, s'han localitzat més de cent cinquanta cràters produïts pels impactes; el més conegut i millor conservat (d'1'2 quilòmetres i de fa 50.000 anys) es troba a Arizona. Ara la desforestació a l'Àfrica Central sembla haver-ne descobert un de gegant al Congo, de 45 quilòmetres. Si ha passat altres vegades... qui garanteix que no es pugui repetir?

Mètodes actuals de defensa? Potser accions de defensa civil (com evacuacions o refugiar la població en alguna infraestructura d'emergència); enviar una nau que pugui canviar l'òrbita de l'objecte (eficaç fins a cossos de 100 metres de diàmetre); mètodes de desviament d'òrbita mitjançant una nau que es posés a l'interior; o explosions nuclears com a darrera alternativa. Cap d'ells, però, viable si s'ha d'aplicar en cas d'amenaça imminent. Destruir els objectes amb un dispositiu nuclear pot ser perillós, per si no s'aconsegueix al cent per cent o per la pluja de material contaminat que ens pot caure al damunt. La solució que per ara es considera més viable és la de desviar l'òrbita dels asteroides, per bé que també es qüestiona quina és la millor manera de fer-ho. Tot i que es pugui constatar que alguna de les alternatives funciona, cal detectar els asteroides amb anys d'antel·lació per poder-ne preparar a temps la destrucció o el desviament. Ara mateix, i basant-nos en l'informe definitiu d'enguany del comitè oficial creat als Estats Units expressament per determinar l'abast real d'amenaça que representa l'impacte d'un d'aquests objectes, cap de les fórmules existents es podria posar en pràctica prou ràpid per evitar l'hecatombe total. Dit amb altres paraules: que som completament vulnerables, i que en aquesta pel·lícula nostra el final pot arribar en qualsevol moment. Així que... a passar-ho bé!

Oriol Solà i Prat