El Banc de Queviures i el Grup Tercer Sector dels Caputxins, deu anys de dues grans iniciatives solidàries

Han passat deu anys des de l'esclat de la bombolla borsària basada en les hipoteques, crèdits i el sobrevalor de la compravenda del totxo als parquets. La crisi reduïa les plantilles, esborrava del mercat empreses familiars i arrossegava la classe mitjana cap a la seva desaparició. A la capital anoienca, el Grup d'Ajuda dels Caputxins, fundat fa vint anys pel pare guardià d'aleshores i Josep Miserachs, acostumat a atendre entre 8 i 15 usuaris a qui mancava algun aliment, roba o productes bàsics va passar a rebre més de 350 usuaris en els dos darrers anys posteriors a l'inici de la crisi; mentre, a l'administració pública, l'Ajuntament d'Igualada, Càritas i Creu Roja unien esforços i d'acord amb el programa Aliments per a la Solidaritat de la Unió Europea es creava el Banc de Queviures.

En els dos primers anys de funcionament, la iniciativa va atendre de mitjana, 176 famílies durant el 2010 i 187 durant l'any següent. S'iniciava així un servei destinat a desaparèixer però que a dia d'avui ha més que doblat el nombre d'usuaris. AnoiaDiari s'ha posat en contacte amb Maria Àngels Nadal, responsable gestora del Grup d'Ajuda dels Caputxins, juntament amb el Pare Jesús i Carme Riera, regidora d'Acció Social, Igualtat, Infància i Joventut de l'Ajuntament d'Igualada pel Banc de Queviures per visibilitzar la tasca de servei i de voluntaris, equip tècnic i responsables de les dues iniciatives solidàries.

"Actualment, la xifra ha minvat una mica en relació als primers anys -assenyala la Mª Àngels Nadal, responsable del seguiment i organització del servei situat al Convent dels Caputxins-. Aquest 2018 hem atès una mitjana que volta els 160 o 170 usuaris i durant els anys 2010 i 2011, el 85% de persones que venien al banc no era gent migrada, sinó gent d'aquí. Ho assenyalem per trencar alguns dels mites que es diuen quan es parla sobre immigració -assenyala-". Des de la regidoria d'Acció Social, Igualtat, Infància i Joventut s'ha fet un seguiment anual del servei que ofereix el Banc de Queviures. De les 176 famílies ateses el 2010 s'ha passat a les 464 del passat 2017. D'aquestes, la gran majoria estan compostes per 3, 4, 5 o 6 membres i del total del nombre de persones que han rebut aliments i productes bàsics del banc, un 40,9% són menors d'edat.

En números absoluts, la xifra de menors equival a una línia de primer de Batxillerat sencera d'un centre de secundària local. A part de les aportacions ordinàries d'aliments i productes essencials, les dues iniciatives solidàries han rebut donacions puntuals, com ho han estat al llarg d'aquests deu anys campanyes com IgualadaxIgualada (2012), La fam no fa vacances, Operació Quilo (2014) o Els músics no mengen (2016), que han abastit amb quantitats extra d'aliments el Banc de Queviures. Des de la iniciativa pública es vol subratllar "la solidaritat i el suport d'entitats, escoles, instituts, comerços, empreses i particulars de la ciutat, que sempre tenen present el Banc de Queviures i fan recollides d'aliments al llarg de l'any -assenyalen des de la regidoria-".

Recaptes concretes com l'esdevinguda el passat novembre al SuperMas de la plaça Pompeu Fabra i al Col·legi Maristes, també han donat suport al banc d'aliments del convent. Les dues iniciatives mantenen un control intern per al recompte d'ús d'usuaris i famílies. En els dos casos, tant al Convent dels Caputxins com en el Banc de Queviures, un usuari en el primer i una família
en el segon, poden accedir-hi un cop al més i abastir-se de les ajudes que s'hi ofereixen. Mentre que en el primer no hi ha límit per al nombre d'atesos cada dimarts que el servei està operatiu, al Banc de Queviures s'atenen per dia en funcionament un màxim de 66 famílies, això és, cada dimarts i dijous.

Un equip de nou persones voluntàries és l'encarregat de donar servei a l'entrada del convent, mentre que un equip format per 23 persones i 18 voluntaris es tornen per acompanyar els usuaris del Banc de Queviures. Des dels dos bancs es vol subratllar que sense tots ells, les dues iniciatives destinades a donar un suport extraordinari a part del col·lectiu del Tercer Sector local no seria possible. La responsable del servei del Convent dels Caputxins comenta que "ens acompanya cada dimarts un noi que havia sigut usuari del servei i que, després de trobar feina va decidir vincular-se al voluntariat". Finalment, des de la regidoria d'Acció Social, Igualtat, Infància i Joventut agraeixen el voluntariat que prové de "Creu Roja, Càritas i de SMC Anoia. També col·laboren de manera voluntària un grup de nois i noies de la Fundació Privada Àuria, que van a recollir les minves del forn Jaume i Vicenç i del supermercat Consum un cop a la setmana".

Quins productes són més útils per a un banc d'aliments? Els aliments que ofereix el convent dels Caputxins són tot donatius i tenen la funció de ser una ajuda a l'economia domèstica i de la llar, mentre que els que reparteix el Banc de Queviures "són aportats per l'Ajuntament d'Igualada i Creu Roja, d'acord amb el programa Aliments per a la Solidaritat de la Unió Europea -assenyalen des de la regidoria-. Volem garantir la cobertura de necessitats bàsiques d'alimentació en la població més vulnerable del municipi i també la lluita contra el malbaratament".

En els llistats dels dos bancs solidaris on es detalla l'alimentació que es pot oferir hi destaquen els següents aliments, ja sigui per a adults o per a infants: arròs, pasta, llegums -cigrons, llenties, mongetes-, sobres de sopa i cremes deshidratades; sal, sucre, farina, oli, llet; formatge parafinat, sardines i tonyina en llauna, ous; pastanagues, cebes, patates, tomàquet triturat; cacau soluble si en la família hi ha nens, cereals amb i sense gluten, llet deshidratada, potets de carn, peix i fruita per a nadons, natilles, pomes, iogurts i galetes.

Els dos bancs estan equipats amb congeladors per a la cadena de fred i poder oferir alguna vegada, alimentació amb altes dosis de proteïna animal, ja que tant l'alimentació fresca com la congelada d'aquesta secció, com ho són carn vermella, blanca o peix escasseja. I tampoc és habitual tenir aliments enriquits, tot i que alguna vegada, el magatzem del Banc de Queviures rep productes bio gràcies a empreses elaboradores. En relació a altres necessitats, el convent dels Caputxins recull i ofereix roba, "de segona mà però que estigui bé i es pugui utilitzar, sobretot la d'hivern, perquè fa més fred i la gent necessita posar-se més peces a sobre -detalla la responsable del banc del convent-. I també, si tenen problemes amb el lloguer o bé, per la data propera d'un possible desnonament oferim assessorament jurídic. Amb tot, a vegades el que necessita algun usuari és senzillament que se l'escolti, amb aquest senzill gest queden més tranquils".

Per la seva part, el Banc de Queviures pot oferir sabó del cos, algunes vegades -no sempre- productes d'higiene personal com són raspalls de dents, pasta dentifrícia i un cop cada tres mesos, les famílies reben un kit de neteja de la llar. Els dos serveis assessoren en aspectes culinaris i des del Banc de Queviures existeix una línia de tallers i xerrades sobre alimentació amb nutricionistes, anticoncepció i maternitat amb llevadores o també, d'economia domèstica des de Creu Roja per als usuaris.

A deu anys de la seva creació, aquest proper 2019 el Banc de Queviures té previst obrir nova seu al carrer Sant Carles d'Igualada, mentre que el servei de la parròquia dels Caputxins seguirà oferint cada dimarts, un servei a la comunitat que com altres ajuts, ofereixen des del seu establiment l'any 1589, en motiu de l'epidèmia de pesta que assolà la ciutat. Una dada relativa als ajuts que s'ofereixen Els dos bancs d'aliments assenyalen que reparteixen un cop al mes entre 24 i 30 quilograms, per usuari en el cas del convent o repartiments semblants segons família, per part del Banc de Queviures. Això significa que al llarg de l'any, el Convent dels Caputxins ha registrat per al darrer exercici un moviment d'unes 50 tones d'alimentació, roba i productes, mentre que al Banc de Queviures, la darrera memòria va registrar un total de 136,7 tones repartides. Fent un balanç en relació a les dades publicades pel Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya, el consum per persona en kg, unitats o litres va ser de 676'99 kg de mitjana el passat 2017. Amb aquesta darrera dada es pot afirmar que cap dels dos serveis locals pot cobrir el 50% del consum mitjà per persona i any registrat pel departament de la Generalitat