Barreres d'entrada al Brasil

Vam dirigir-nos al consolat aquell dia perquè una setmana abans de marxar des de Brasil ens van comunicar que els nostres visats havien estat denegats sense causa justificada. Tot i tenir negoci a Brasil, vam haver de quedar-nos a Igualada durant sis mesos per després poder tornar entrar com a turistes a Brasil.

Ara ja fa 6 anys que estem a Brasil i fa sols dues setmanes que ens han concedit tots dos visats de permanència per període d’un any. Sembla impossible però és la realitat de Brasil.

Per tal de poder disposar d’un visat de permanència o bé s’ha de fer una inversió de 50.000 $ i contractar dos brasilers o bé, en segona opció, ha d’ésser per mitjà d’un contracte de treball per temps determinat. Sols a través d’una d’aquestes dues opcions una persona pot accedir a sol·licitar el visat de permanència. Tot i complir els requisits d’una de les dues opcions no hi ha cap garantia que el visat sigui aprovat. El visat concedit no dóna dret a res extraordinari ni especial sols a poder romandre a Brasil. Evidentment tampoc dóna els mateixos drets que els de tenir nacionalitat brasilera.

D’entrada aquesta mesura sembla molt dura i injusta però en el fons té una base molt ben justificada. Aplicant aquesta mesura Brasil s’assegura que tot immigrant faci alguna aportació en positiu al país ja sigui a través d’una inversió i la creació de llocs de treball o bé aportant els coneixements específics d’una persona tècnica sempre que es justifiqui que els coneixements d’aquest tècnic són únics i que no es poden trobar en un tècnic brasiler.

A vegades, tot i la injustícia que va ser que ens deneguessin els visats, penso que Brasil no és un país tant subdesenvolupat com ens pensem ja que han sabut gestionar la immigració d’una manera controlada i organitzada.