Brian Raimundo, el detingut per la violació d'Igualada: l'home número 11

En les imatges gravades per l'igualadí Ramon Vallès es veu el grup de joves, desfilant pràcticament en filera. Són deu homes i una dona. L'últim és l'únic que es cobreix la cara. Se la va cobrir amb la caputxa de la dessuadora de color blau fosc en veure que un home agafava el telèfon mòbil i començava a gravar el grup després d'haver causat desperfectes en uns vehicles. Unes imatges que, com avançàvem, Vallès compartiria després amb la policia a l'hora de denunciar l'incident ocorregut cap a dos quarts de dues de la matinada. Unes cinc hores després, violarien brutalment una menor a poca distància dels fets. El cas de la violació va estar en mans de la comissaria dels Mossos a Igualada però, com marca el protocol, passades les primeres vint-i-quatre hores, va passar a la Unitat Central d'Agressions Sexuals (UCAS), una unitat especialitzada creada el 2020 arran de l'augment d'agressions sexuals a Catalunya, que ha liderat la investigació coordinadament amb diferents unitats de la Divisió de la Policia Científica i de la Divisió d'Investigació Criminal.

La policia catalana, amb més d'un centenar d'investigadors, va començar el seu treball en una investigació en què la víctima no podia aportar cap informació i tampoc hi havia testimonis directes ni imatges del lloc i hora de l'atac. Els mossos van mantenir totes les línies obertes i van posar damunt la taula totes les hipòtesis possibles.Inicialment, van posar el focus en l'entorn personal de la víctima i en un primer sospitós, un jove que havia acompanyat la menor, però es va descartar. També van posar l'atenció en un circ que s'havia instal·lat a prop del lloc dels fets. El cos especial, liderat i integrat bàsicament per mosses, va continuar amb la investigació amb molta discreció i secretisme. La unitat seguia els fils de diferents fronts, diverses línies d'investigació. Les primeres hores eren claus. Van elaborar, a partir de les imatges de les càmeres de seguretat de la zona, van reconstruir el recorregut que va fer la víctima des de la discoteca Èpic fins al lloc on va ser violada.

Entre altres àmbits, les agents van investigar totes les denúncies que s'havien presentat el darrer any a Igualada per delictes sexuals, com exhibicionisme, agressions i abusos, així com per baralles o robatoris violents. La policia va investigar els antecedents i va fer un seguiment de tots els autors d'aquests fets. També van analitzar les denúncies i incidents ocorreguts aquella fatídica nit de la Castanyada a Igualada. Entre molts altres –com explicava en Ramon Vallès, aquella nit havia sigut "mogudeta" – les agents es van trobar amb la denúncia dels desperfectes causats per uns joves a uns vehicles estacionats al carrer Alemanya, a pocs metres de la discoteca Èpic i també a poca distància del lloc on es va produir la brutal violació i l'intent d'assassinat. I la denúncia anava acompanyada d'un vídeo. D'unes imatges que acabarien sent claus per al desenvolupament de la investigació.

Els investigadors disposaven de les imatges gravades per 155 càmeres de seguretat d'empreses del voltant de la discoteca Èpic del carrer Itàlia, on la noia de setze anys, veïna de Masquefa, havia passat les hores prèvies a l'agressió. La policia va analitzar tots els detalls de les persones i vehicles per localitzar indicis que poguessis aportar alguna línia d'investigació i per identificar el possible o possible sospitosos relacionats amb la violació.

En el visionament d'aquestes imatges la policia va identificar un individu registrat per diferents càmeres en diferents moments. Els investigadors van veure que el recorregut de l'home coincidia amb el que havia fet la noia. A les imatges es veu com l'home segueix la víctima, apropant-se cada vegada més. La policia va determinar, gràcies a la complexió física, el color dels cabells i a la roba i el calçat, que aquest home era el mateix que es cobria la cara amb una caputxa al vídeo gravat hores abans per Ramon Valès. Era l'onzè de la filera. L'home número 11.

A partir d'aquest moment, la investigació es va centrar en aquest individu. Les imatges del vídeo de Ramon Vallès van ser claus per reduir el cercle. Les agents van identificar diversos joves del grup, els van posar un número a cadascú, de l'1 a l'11, els van fer un seguiment i els van intervenir els telèfons. Al llarg de diverses setmanes, els van interrogar amb l'excusa dels incidents dels cotxes, però el que realment volien era recavar informació sobre el número 11. Calia posar-li cara, noms i cognoms.

Els joves van declarar que no coneixien el número 11. Van explicar que s'havia afegit al grup, juntament amb un altre noi, menor d'edat. A partir d'aquestes declaracions, la policia va rastrejar el telèfon d'aquest menor, Y.M.F., i va analitzar les trucades que havia fet o rebut aquella nit fins a topar amb un número amb què va interactuar en repetides ocasions, un número que els repetidors havien posicionat al lloc de la violació. La policia va demanar el titular a la companyia telefònica. Es tractava d'una empresa especialitzada en instal·lacions de telecomunicacions amb seu a Cartagena. A requeriment per escrit, l'empresa va comunicar a l'UCAS que el terminal pertanyia a Brian Raimundo Céspedes. El número 11 ja tenia nom i cognoms.