Uns pares de Cabrera demanen els òrgans de la seva filla per analitzar una possible negligència mèdica

Es deia Claudia. Tenia 11 anys i seguia un tractament per resoldre un transtorn del creixement ossi. Després que l'agost de 2014 se li practiqués l'allargament de tíbia, el febrer d'enguany se li havien de retirar els guixos. Una operació senzilla que -encara no se n'han determinat les causes- va provocar greus complicacions i una aturada cardíaca de la petita "per una complicació anestèsica". El matí del 6 de febrer els comunicaven la notícia de la mort de Claudia. Els pares, Daniel i Amparo, van demanar al cap d'uns dies l'autòpsia, però es van trobar que a la clínia Quirón, on s'havia fet tot el procés, havien extret els òrgans de les restes de la nena. Ara, exigeixen aconseguir les làmines dels òrgans de Claudia per poder fer una anàlisi toxicòlògica que no es va poder fer amb garanties el febrer. 

Claudia era tractada des dels sis mesos d'edat a la Quirón per part del mateix equip mèdic, encapçalat pel traumatòleg I.G.. Va ser aquest qui va practicar l'operació del 28 d'agost de l'any passat d'allargament de la tíbia. La convalescència era llarga, però aquest febrer se li havien de retirar els guixos. Durant el lapse de temps d'espera, un fisioterapeuta i una infermera anaven seguint de molt a prop l'evolució de la nena. En la trobada prèvia  que li retiressin els guixos, "se li va fer una analítica" explica Amparo. La confusió va començar aleshores. El doctor va parlar de fer una radiografia i un cop feta va comunicar als pares que intervindria els tendons de Claudia, en una operació sense aparent importància, "per corregir la inclinació del turmell".

El fet és que el 4 de febrer a la nit la família va anar a la Quirón. "Estava molt animada i tenia ganes de treure's els guixos" recorden els pares. Aquella nit, després que li administressin un xarop, va envermellir i va anar a dormir amb unes dècimes de febre. L'endemà al migdia la Claudia va entrar al quiròfan. "Estàvem esperant, però aquella espera s'anava allargant" comenta en Daniel. El matrimoni i el seu altre fill al final van ser avisats "d'un petit problema". Es van dirigir a la UCI i es van trobar diversos anestesistes, el cap d'anestèsia de la Quirón i el doctor traumatòleg. Aleshores, per sorpresa seva, els van dir que la intervenció als tendons ja no feia falta.

En aquell moment "ens van explicar que la Claudia tenia un 'embolismo graso' i un 'tromboembolismo pulmonar'" rememora Daniel i que "havia patit una baixada de CO2". Després "ens van dir que seria entubada". Fins al cap d'unes hores, a mitja tarda, no van poder tornar a veure Claudia. I en aquell moment, "la vaig veure molt blanca, estava freda" detalla Amparo.

Cerimònia de confusió

"Ens van dir que es movia una mica" expliquen. Ara, però, Amparo considera que "en aquell moment ja no era viva". "No dubtem que van fer tot el possible per salvar-la" matisa Daniel, "però ens van tenir moltes hores apartats, com si no sabessin com dir-nos que ja no s'hi podia fer res". De fet, Daniel assegura que "mentre el doctor I.G, venia a dir-nos que 'hi havia símptomes de millora', en aquella mateixa hora, patia una aturada cardíaca segons l'informe del mateix hospital".

A les 7 del matí del 7 de febrer se'ls comunicava que no havien pogut salvar  Claudia. En estat de 'shock', Daniel va firmar un document on demanava l'autòpsia "però en el mateix document apareix un requadre relatiu a la donació d'òrgans, de què ells no em van advertir. Un apartat del paper on  figura 'disponer de los restos del fallecido una vez practicado el estudio'". 

L'autòpsia feta a la Quirón determinava que "no hi havia signes que permetin conèixer les causes de la mort". Després del funeral, Amparo i Daniel van analitzar amb els familiars tot el que havia ocorregut amb un prisma diferent. Van veure "inconsistències" en tot el que els havien explicat al centre. Van demanar l'exhumació de les restes de Claudia el 12 de febrer, per via judicial, però es van trobar que els òrgans de la petita estaven extrets. "Les extraccions d'òrgans de nens no es fan mai, si no és el cas de malalties molt importants" comenten els pares. 

La clínica, d'esquena

Des d'aleshores, tots els intents del pare i la mare d'obtenir explicacions per part de la clínica han estat infructuosos, ja que la direcció de la Quirón no vol que la trobada sigui amb advocats pel mig. Cap professional ha volgut parlar amb ells, tot i que els doctors que estaven al centre havien estat entre els qui feien un seguiment de Claudia ,pràcticament des de la seva naixença. 

Daniel i Amparo han rebut tot aquest temps el suport de milers de persones a les xarxes socials i del poble de Cabrera en pes. Demanen poder fer una prova toxicològica amb garanties i per això sol·liciten les làmines dels òrgans de la nena. "Veiem que la clínica intenta allargar el procés per tots els mitjans, i la via penal és la més llarga, però no volem que això es resolgui amb una simple indemnització" explica Daniel. "Volem saber què va passar allà dins" demanen. La clínica guarda silenci.